L’Honda CRX va fer furor als anys 90 perquè era un cotxe assequible però potent. Una proposta amb caràcter que despertava emocions. Va deixar de fabricar-se i fins el 2010 el japonesos no el van recuperar. La reinterpretació del CRX es diu CRZ i va propulsat per un sistema híbrid. És més eficaç energèticament parlant però manté la seva capacitat pel fruïment. Som doncs davant d’un petit cupè amb el qual podràs anar perfectament a la feina cada dia, a fer aquells encàrrecs que t’han quedat pendents o de cap de setmana en parella. Un bon candidat a convertir-se en el segon cotxe de la família que es publicita com un 2 2 però que, a la pràctica, l’hauràs d’utilitzar com un biplaça i convidar, com a molt, a dos infants que no tinguin pas talla XXL. Competidor directe de l’Audi TT, el Mini Cooper o el mateix VW Scirocco, reserva 225 litres al maleter en configuració normal (fins a la persiana rectràctil que cobreix els paquets); 401 litres si pleguem els respatllers posteriors. Amb aquesta configuració podrem portar objectes voluminosos sobre un terra completament pla però no hem trobat cap anella per fixar-los bé. I per sota hi trobem un petit espai on hi reposa una roda de recanvi tipus galeta, el “kit ” antipunxades i la bateria que alimenta el motor elèctric.
La carrosseria futurista del model destaca pels seus trets esmolats i el bon coeficient de penetració aerodinàmica (Cx o,30). El vidre del davant és panoràmic, molt vertical, les òptiques frontals porten LED’s diurns i la cua del cotxe acaba en sec. Això condiciona força la visibilitat cap al darrera perquè la porta del maleter la formen dos trossos de vidre: una part queda molt inclinada, l’altre, pràcticament perpendicular al terra i el montant que els ajunta queda massa al mig del camp de visió del conductor quan mira pel retrovisor. Familiaritzar-se amb aquesta limitació demana uns quilòmetres, especialment perquè la visibilitat tampoc millora quan has de maniobrar per fer un estacionament
L’Honda CRZ arriba equipat amb el mateix motor VTEC 1.5 TSI del Jazz de 110 CV. Un giny que proporciona una excel•lent suavitat de marxa, una bona empenta i un parell-motor envejable. El seu funcionament ve acompanyat d’una agradable acústica esportiva. D’un so preeminent que, no obstant, permet mantenir perfectament una conversa. El nostre protagonista combina aquest propulsor de gasolina amb un altre d’elèctric de 14 CV i 78 Nm de parell-motor. És el mateix que porta l’Insight i, a diferència dels dos altre híbrids d’Honda, no pot fer funcionar el cotxe sol. Els enginyers nipons l’han col•locat just al costat de la caixa de canvis precisament per augmentar la potència del motor tèrmic en moments determinats i perquè faci de generador i carregui la bateria durant les retencions. El funcionament dels dos propulsos és completament solidari de tal manera que sembla com si portessis el popular “KERS” de la Fòrmula-1 però orientat a l’estalvi. El sistema incrementa l’empenta final del cotxe sense que se’n resenteixin ni les emissions contaminants ni el consum. Per gestionar-lo tenim el Mode Drive System: una petita botoneria a l’esquera del volant amb tres modes de funcionament: «ECON», «NORMAL i «SPORT» que modifiquen la resposta de l’accelerador, l’assistència de la direcció, el funcionament del climatizador, el ralentí del motor tèrmic i el grau d’empenta que proporciona el giny elèctric. Amb aquest esquema declara mitjanes de consum de l’ordre dels 5,8 litres. En part també perquè porta de sèrie el sistema Stop/Start de parada i engegada automàtica en les retencions.
Ens ha agradat especialment la precisió de comporta¬ment, l’esportivitat que destil•la i l’efectivitat en la contenció dels consums. Es mou amb agilitat gràcies a la tecnologia aplicada i a una bona arquitectura de suspensions (d’alumini per estalviar pes). A l’hora de rodar, això sí, convé reservar l’opció Sport per aquelles ocasions en què vulguem extreure-li tot el potencial. Proporciona unes recuperacions sorprenents especialment en marxes llargues i una agradable sensació de control. Més que cap altre híbrid del mercat. En part, perquè des l’interior, viatjarem ben a prop del terra, en uns seients que agafen bé el cos i asseguts amb les cames molt estirades. Hem notat la direcció prou directe (2,5 voltes entre topalls), el canvi manual de sis marxes amb un tacte precís i el recorregut de la palanca molt curt.
L’habitacle convenç. La combinació de materials plàstics i cromats és bona. Tots elements queden a l’abast en una posada en escena molt futurista i una distribució satèl•lita força intuïtiva. A més, la instrumentació aporta una valiosa informació en relació a la càrrega de la bateria i de si aquesta està aportant assistència al motor elèctric. Tot plegat a través d’un sistema d’il•luminació molt gràfic que passa del verd al vermell en funció de si practiquem una conducció eficient o no.
L’equipament del nostre protagonista també és força complet. Porta sis airbags de sèrie, recolza-caps actius, control d’estabilitat, assistent per a la represa de la marxa en pendent i climatitzador. El fabricant dona 5 anys de garantia pel sistema híbrid.
