Pep Guardiola no es vol comparar amb Johan Cruyff. En una entrevista concedida a la televisió oficial del seu actual club, City TV, el tècnic de Santpedor considera Cruyff “la personalitat més influent dels darrers 50 o 60 anys al món del futbol”. Preguntat precisament per la influència de l’holandès, Guardiola manifesta que “mai podrem tornar-li el què va fer per nosaltres”.
En l’entrevista, l’entrenador català analitza diversos temes d’actualitat, com la pressió dels mitjans i de l’entorn, els canvis de rutina o dieta per guanyar els rivals en petits detalls o la seva passió pels joves, en una feina que podria ser la darrera de l’exjugador blaugrana abans de la retirada: “Potser és l’única forma. Potser m’agradaria acabar com vaig començar. Però dependrà de com ho visqui. M’agradaria ser entrenador els propers anys, però potser sí que acabi on vaig començar.”
Aquestes són les reflexions més interessants de l’entrevista a Pep Guardiola:
El mètode Cruyff
“La influència de Johan Cruyff va ser enorme. Va canviar la manera de pensar de dos clubs, l’Ajax i el Barça, com a jugador i entrenador. La seva influència és incomparable. És la personalitat que més ha influenciat en el món del futbol en els darrers 50 o 60 anys. Ningú es pot comparar amb ell. Molts jugadors que van estar amb ell, amb les seves idees i la seva passió, ara estem entrenant. Mai podrem tornar-li el que va fer per nosaltres.”
Valoració de la temporada
“Molt content. Ens agradaria que la diferència a la Premier fos més curta, però la competició és molt dura. Estic content per com hem jugat i competit, no només en partits importants on han estat increibles, sinó també e partits on sovint és complicat estar concentrat i mentalment preparats. És un plaer, com entrenador, treballar amb aquests jugadors.”
Aprenentatge a la Premier
“He après coses sobre els vostres jugadors. Cada país té coses especials, la competició és dura per molts motius, però a Espanya i a Alemanya també és dura. A tot arreu hi ha dificultats. Però la raó per ser entrenador és el dia dia, el camp, la relació amb els jugadors i poder imaginar que les properes temporades seran millors. Per això sóc entrenador i estic molt content de treballar amb ells.”
Decisions pel grup
“Quan arribes és difícil prendre decisions, perquè no els coneixes. Tens una idea, pel què has vist, pel que t’han comentat fora del camp, però els has de conèixer per ser just. Però ara les meves decisions tenen més fonament. Quan arribes els dius que jugaràs d’una manera i que ho gaudeixin.”
“Aquest és el repte. A vegades els pots convèncer i a vegades no. Has de posar alguna cosa sobre la taula per ser convicent o fer-los ser part. He estat concentrat en una cosa: no podem pensar en direccions diferents. Perquè la tàctica és important, però no el més important. Des del començament he sentit que tothom ens segueix, l’staff, la gent.”
Límits a l’internet
“Hi ha llocs on no m’agrada l’internet. La nostra generació és diferent de la dels fills. El mòbil i l’ordinador formen part de la seva vida. Abans llegiem llibres i ara són a l’ordinador. Però hi ha zones com la sala de massatges, amb els fisios, on no m’agrada que mentre el fisio treballa ells enviin missatges. El dia és suficientment llarg, passem quatre o cinc hores junts al matí. Els queden onze o dotze hores per respondre als missatges. Però entenc que tinguin el seu mòbil i l’utilitzin.”
“Ells van estar d’acord. No és qüestió de dir-los que facin una cosa perquè sóc l’entrenador. Els dic que farem una cosa per una raó concreta. Només pel respecte a l’staff, per la gent que us cuida, per la gent que treballa amb vosaltres. S’ha de respectar aquesta gent.”
Relació entorn-entrenadors
“A Europa estem molt controlats. Tinc vida privada i està bé. La gent la respecta. A vegades vaig per Deansgate i la gent em demana fotos, però això no és cap problema. La gent respecta molt la nostra vida privada.”
“No sé què passarà, però crec que abans això era més relaxat. On hi havia quatre periodistes, ara n’hi ha quaranta. On hi havia dues càmeres, ara n’hi ha vint. I on hi havia una ràdio, ara n’hi ha deu. I Twitter, Instagram, tothom opinant. Per això t’has de mantenir al marge i centrar-te en la vida privada, la família i, per suposat, a la feina.”
Control en la dieta i el descans
“M’agradaria permetre que els jugadors mengessin i fessin el que vulguessin. Abans era així, però no jugàvem la quantitat de partits que es juguen ara, ni amb aquesta intensitat. Abans corries 7-8 quilòmetres, ara 12 o 13. Es gasta més energia i s’ha de recuperar. El menjar i el descans marquen la diferència i cal controlar-ho el millor possible La diferència és molt petita. La línia és molt estreta i hi has de ser per poder control·lar el màxim de coses possibles.”
Els joves del City
“Estic molt impressionat pel què fa la gent anglesa. Des de fa molt temps la gent treballa amb l’Acadèmia i hi ha quatre o cinc jugadors que estaria encantat que estiguessin molt temps aquí, per posar-los, perquè se sentin protegits per l’entrenador, perquè tinguin una experiència amb el primer equip i perquè juguin. Sé la importància que té pels fans. I han de saber que som aquí i que no els podem posar si no tenen talent. Han d’estar desitjosos d’aquest repte. Si són suficientment bons, si tenen passió, si volen viure d’això, han de saber que hi som.”
“En el món professional entenc que la gent vulgui títols, però és un plaer sentir que has donat l’oportunitat a un noi, perquè la mereixia, perquè les oportunitats no es donen així com així. Si després d’això té una carrera, si estima el joc no com un professional, sinó com un amateur, ho aconseguirà. I si creu que l’has ajudat és una gran satisfacció.”
Treballar amb una acadèmia de joves
“Pot ser. Potser és l’única forma. Potser m’agradaria acabar com vaig començar. Però dependrà de com ho visqui, si em moc més. M’agradaria ser entrenador els propers anys, però potser sí que acabi on vaig començar.”
