L’èxit de Pep Guardiola a la banqueta del Bayern de Munic passa, indissolublement, per aconseguir la tercera Bundesliga consecutiva i per arribar a la final de la Champions League. Almenys així ho ha fet saber la premsa alemanya durant els últims mesos, sobretot des que el Reial Madrid i el FC Barcelona deixessin fora l’equip bavarès amb sengles golejades.

Els mitjans de comunicació propers al Bayern sempre han estat molt durs amb el canvi de filosofia imposada per Guardiola, amb les seves apostes pel joc de posició, per l’alta possessió de pilota, per la gestió dels ‘egos’ del vestidor i per la implantació del model cruyffista també al futbol base. La premsa alemanya ha posat en dubte, en diverses ocasions, els mètodes del tècnic català, que ha optat per seguir amb la seva idea tot i les crítiques rebudes durant els darrers mesos.

El partit d’aquest dimecres al Vicente Calderón entre l’Atlètic de Madrid i el Bayern de Munic és l’última oportunitat per a Pep Guardiola de demostrar la validesa de la seva particular concepció del futbol. El seu equip serà el mateix que va caure davant el Madrid i el Barça i el mateix que ha aixecat les darreres dues lligues nacionals -camí de la tercera-; un grup valent, precís i intel·ligent, una barreja entre el Barça dels anys 2009-2012, el de toc, tècnica i posició, i el tradicional Bayern de força, velocitat i contundència a l’àrea rival.

Guardiola no s’arronsarà davant un Simeone que no tampoc variarà el seu pla. Un partit d’interrupcions constants, de faltes, de joc subterrani, de picabaralles i de buscar la porteria rival en ocasions comptades. L’objectiu principal és no encaixar i provocar la desesperació del Bayern en atac per agafar-lo desmembrat en algun contraatac esporàdic. Simeone centra la seva mirada en l’Allianz Arena, en aconseguir el gol que li faciliti -de la mateixa manera que ho va fer al Camp Nou- una eliminatòria que es presenta realment dura.



Nou comentari