L’espasa de Dàmocles segueix penjant sobre el cap de Joan Laporta i 16 exdirectius del Barça. El proper 21 de setembre, l’Audiència Provincial de Barcelona iniciarà els tràmits per resoldre el recurs presentat per la junta directiva de Josep Maria Bartomeu l’octubre del 2014, després que el jutjat de primera instància dictés sentència favorable a la junta de Laporta en el cas de l’acció de responsabilitat aprovada en Assemblea, el 15 d’octubre del 2010.
Aquest dimarts al matí, i després que el jutge hagués refusat -fa uns mesos- la prova documental de Sogecable, equivalent a 37,7 milions dels 47 reclamats, Mundo Deportivo ha donat a conèixer un debat intern a la junta del club blaugrana. Segons el diari barcelonès, Bartomeu i la seva directiva s’estarien plantejant l’opció de sotmetre a la propera Assemblea General la retirada definitiva de l’acció de responsabilitat contra els anteriors gestors, sis anys després d’haver iniciat el litigi i a poques setmanes de la nova sentència.
En relació a la notícia, El Món ha volgut parlar amb un dels exdirectius demandats per conèixer, de primera mà, la seva opinió i la dels seus antics companys al voltant d’aquest nou moviment. Alfons Godall, exvicepresident durant l’etapa 2003-2010, adverteix que “no he parlat amb cap company afectat” i que, per tant, les seves declaracions són exclusivament personals.
Es creu el rumor que circula per Barcelona aquest dimarts?
“És un rumor que té fonament, atès que el difon un dels mitjans predilectes de l’actual junta i un dels seus portaveus més destacats. No estem parlant d’un simple soroll, sinó d’uns comentaris reals que fan pensar que la junta sap alguna cosa que nosaltres no sabem.”
Ho veu amb bons ulls?
“A aquestes altures, gestos com aquest arriben molt tard. Hem patit molt i durant molt temps. Sempre hem pensat que hem estat víctimes d’una maniobra feta per la junta de Sandro Rosell que responia a dues raons: la primera, fer uns apunts comptables que els permetessin arrossegar la formulació d’una sèrie de comptes favorable als seus interessos; i segona, desprestigiar la persona de Joan Laporta i l’obra de la seva junta directiva.”
Per tant, no acceptaria una decisió com aquesta.
“Han intentat tacar la nostra feina al llarg de set anys perquè lluïssin més els seus èxits. Això no ho accepto. És deshonest i no ens ho mereixem, ni el Barça, ni les persones que hi vam ser en el seu moment. Mal que els pesi per raons personals i rancúnies, el període 2003-2010 va ser un període d’impuls del barcelonisme en tots els sentits i de creixement en l’àmbit esportiu.”
Com s’explica que, mancant tan poc temps per la sentència, la junta directiva ara pensi en el perdó?
“Un tribunal és a punt de dictar sentència i surt publicat aquest gest, havent de passar de nou per l’Assemblea. Ara ja no toca, ja han fet tard i, personalment, confio més en l’objectivitat d’un tribunal que en el que pugui decidir la junta actual. L’única explicació possible és que tinguin notícies que la sentència no sigui favorable als seus interessos. Sigui el que sigui el què motivi aquesta reacció, arriba tard, a destemps i no ens en refiem.”
No li sembla bé que ho decideixi l’Assemblea, veig.
“L’assemblea ja va ser manipulada per encetar-ho i em sembla una mala idea que ara torni a ser utilitzada per desactivar-ho. Això està sotmès a judici i ja està. Que siguin els tribunals qui dictin sentència. L’assumirem, sigui quina sigui.”
Si la sentència fos favorable a vostès, emprendrien alguna acció per danys i perjudicis contra la junta actual?
“En el cas hipotètic de guanyar aquesta sentència, encara existiria la possibilitat de patir un recurs al Tribunal Suprem. Qui haurà de moure fitxa serà la junta de Bartomeu. Si no ens agrada, potser som nosaltres qui l’haurem de recórrer. Això ha generat un gran patiment personal i familiar a tots els afectats. Si el club no presenta recurs i guanyem, haurem de valorar si ho acabem aquí o si implica alguna mena de reacció per part nostra.”
Sense conèixer la sentència, creu que la imatge de Joan Laporta i la seva junta directiva ja ha quedat tacada per sempre?
“Aquesta sentència, si finalment ens és favorable, acabarà demostrant que la junta de Rosell va formular uns comptes a la seva conveniència, al seu benefici i per carregar el mort a Laporta, amb el desprestigi que això podia comportar. El temps posa cadascú al seu lloc i dóna i treu la raó a qui la té i a qui no.”
