L’esport català ja fa moltes setmanes que diu prou. I que insisteix en la seva condició de servei essencial i en el fet que és un aliat en la lluita contra el coronavirus “i no una amenaça com està intentant fer-nos creure el Govern de la Generalitat de Catalunya”. Gerard Esteva, president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, atén El Món per analitzar la situació del sector que representa en les hores prèvies a l’anunci oficial d’un pla desescalada que, segons les filtracions i previsions, no permetrà l’obertura d’instal·lacions esportives ni la represa de les competicions d’àmbit català no professionals. Es mostra molt crític amb l’executiu i el culpa de no haver complert la paraula: “El dijous passat, el departament de Salut i la consellera de Presidència es van comprometre a trobar-se amb nosaltres entre dilluns o dimarts d’aquesta setmana per pactar la desescalada en el sector esportiu. Ens ha indignat i sorprès que han passat els dies i ningú no s’ha posat en contacte amb nosaltres”, revela.
Passen els dies i la situació no només no es resol sinó que s’agreuja. Quina valoració global en fa?
La valoració és molt negativa. Creiem que el Govern no està mostrant sensibilitat respecte als arguments objectius que hem posat sobre la taula i està prenent mesures desproporcionades i absolutament fora de lloc. Per aquest motiu, demanem diàleg a la Generalitat de Catalunya, un diàleg al qual es van comprometre. De moment, però, no han complert amb la seva paraula.
Què es va parlar en la reunió que els representants del sector esportiu van mantenir amb les autoritats?
El dijous passat, el departament de Salut i la consellera de Presidència es van comprometre a trobar-se amb nosaltres entre dilluns o dimarts d’aquesta setmana per pactar la desescalada en el sector esportiu. Ens ha indignat i sorprès que han passat els dies i ningú no s’ha posat en contacte amb nosaltres. Tot just aquest matí, dimecres, he rebut un missatge del Secretari General de l’Esport, Gerard Figueras. Ell sí que es mostra més sensible, però l’únic que m’ha dit és que estan analitzant quin dia i a quina hora celebrem la reunió.
Segons ha informat aquest dimecres RAC1, i a l’espera de conèixer novetats oficials en les pròximes hores, no hi haurà canvis en la primera fase de desescalada pel que fa al món de l’esport. De moment, tot continuarà igual que fins ara, amb les instal·lacions tancades i les competicions aturades.
Sí, i això és completament injust. L’esport és segur i ha fet els deures. Els protocols que s’han aplicat a tots els espais esportius són impecables. El risc de contagi en les nostres instal·lacions, segons ha informat el Ministeri de Sanitat, està situat al 0,28%. A més, està demostrat que la gent que fa esport de forma habitual no només té una salut mental molt més forta i capacitada, sinó que també està molt més preparada per afrontar, físicament i immunològica, la Covid-19. En una perspectiva general, el 35% de persones que es contagia tenen alguna mena de complicació; si ens fixem en el món federat, en les persones que practiquen algun esport de forma habitual, el percentatge es redueix al 0,05%. Això demostra que l’esport és un aliat en la lluita contra el coronavirus, no una amenaça com està intentant fer-nos creure el Govern de la Generalitat.
Defensen que són part de la solució, no del problema. Com s’explica que des de la Secretaria General de l’Esport no es traslladin totes aquestes dades als departaments de l’executiu encarregats de prendre decisions?
La Secretaria General de l’Esport defensa el nostre posicionament i així ens ho ha fet arribar. En qualsevol cas, els motius pels quals s’estan prenent totes aquestes mesures, així com el paper que està jugant la Secretaria, només els saben ells.
“Catalunya serà esportiva o no serà”
Els últims dies li hem sentit dir que l’esport ha rebut –o està rebent– un cop mortal. Fins a quin punt la situació és preocupant? Ja hi ha hagut conseqüències directes d’aquesta segona onada de la pandèmia?
Sí. Estem rebent una allau de trucades d’entitats que volen saber com fer un concurs de liquidació perquè ja no poden aguantar més. Això és un termòmetre clar que evidencia que la situació és insostenible.
Què en pensa de l’ajut de 25 milions d’euros que la Generalitat ha aprovat per ajudar el sector esportiu?
És una petita ajuda a una petita part del sector. No satisfà el sector en el seu conjunt. M’explico perquè no es descontextualitzi l’afirmació: la indemnització de 25 milions d’euros que va destinada a les empreses privades i als clubs sense ànim de lucre. Nosaltres sempre hem demanat que els ajuts els rebin les entitats sense ànim de lucre, que són aquelles que no han pogut rebre suport econòmic de l’Estat i, per tant, les que haurien de tenir una sobreprotecció respecte a la resta. Això no vol dir que les empreses no puguin rebre indemnitzacions. En segon lloc, vam demanar a la Generalitat que hi hagués tres criteris de repartiment: per instal·lacions esportives, per menys facturació o pèrdues que puguin acreditar les entitats i per menys abonats o llicències. Encara no estan tancades les bases, però ja ens han dit que només poden aplicar el primer criteri, que representa només un vint i poc per cent de les nostres entitats. Això vol dir que s’està condemnant a mort la resta, que són la gran majoria. Les ajudes al sector de la cultura, per posar un exemple, no s’han destinat a les companyies que gestionen teatres, sinó a les companyies que no han pogut actuar amb independència de si tenen o no instal·lacions pròpies. Per últim, fem una crida al Govern perquè les mesures que afecten el sector esportiu siguin efectives i eficients. Les ajudes d’arribar. Vull recordar que cap de les ajudes que s’han promès des del mes d’abril han arribat. Promeses sí, però efectivitat també.
Li ho pregunto abans que es faci oficial el protocol de desescalada: vostè és optimista?
La veritat és que no gaire. L’experiència de les darreres setmanes ens demostra que sempre hi ha bones paraules, però que els fets mai no els acompanyen. De la mateixa forma, no obstant això, sí que som molt optimistes amb la unitat del sector i amb la lluita persistent, insistent i incansable que continuarem duent a terme per aconseguir els nostres objectius en el mitjà i en el llarg termini. Catalunya serà esportiva o no serà. La lluita no ha acabat; com bons esportistes que som, la lluita acabarà amb la nostra victòria.
