Gerard Esteva: “El Comitè Olímpic Català és l’estructura d’estat amb més projecció internacional”

El president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) explica com aquest organisme fixa les bases perquè els esportistes catalans puguin competir als pròxims Jocs Olímpics, a Tòquio

 

Gerard Esteva va renovar fa escassament tres setmanes la presidència a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC). Un Gerard Esteva que va assumir el càrrec el juliol del 2014 en substitució de David Moner i que en només dos anys ha impulsat importants millores tant pel que fa a la gestió interna i externa de l’entitat, com particularment en benefici de l’esport català.

 

Amb molta serenitat, Esteva parla dels reptes de futur de la UFEC, i especialment de quina dimensió tindrà l’esport català si Catalunya esdevé un estat independent. Un dels primers moviments ha estat la reactivació del Comitè Olímpic Català, després d’anys d’inactivitat.

Quan veurem seleccions catalanes competint, per exemple, en uns Jocs Olímpics?

Actualment ja tenim 21 disciplines que estan competint, de forma legal, com a seleccions catalanes. És cert que no són esports olímpics i que són esports que tenen poca transcendència social, que tenen menys implementació. La plena projecció de les seleccions catalanes arribarà en el moment que Catalunya sigui reconeguda com a estat, i que el Comitè Olímpic Internacional (COI) reconegui el Comitè Olímpic Català (COC), així com les diferents federacions internacionals reconeguin les diferents federacions catalanes. Això és el que nosaltres volem tenir preparat.

 

I en què es tradueix això de tenir tot preparat?

El que hem fet és reactivar el Comitè Olímpic Català, adequant els estatuts a la nova legislació, tant pel que fa al canvi del Codi Civil del 2008 com també a les modificacions que van haver-hi el 1996 i el 1998 al COI. Ho hem adaptat per no tenir cap conflicte en el moment que sol·licitem formalment l’adhesió a aquestes institucions. Hem de tenir-ho tot preparat perquè en el moment que, si Catalunya decideix esdevenir un estat independent i reconegut, quan comenci a tenir reconeixement internacional per part dels diferents estats, nosaltres puguem sol·licitar l’adscripció al COI. És a dir, que des del moment 0 no perdem temps en aquest reconeixement. També caldrà, és clar, assessorar a totes les federacions esportives catalanes perquè puguin adscriure’s a les federacions internacionals.

Si fos així, la resposta a la primera pregunta és que serà aviat!

Si això fos així, als pròxims Jocs Olímpics ja podríem participar com a Catalunya. De fet hi ha hagut casos, com pot ser el de Kosovo, que sense tenir el reconeixement ni de l’ONU ni d’Espanya, han sigut reconeguts pel COI i per les diferents federacions internacionals. Per tant tenim precedents molt recents que ens acreditarien poder fer això.

 

Esteva, entrevistat per El Món al seu despatx | JORDI BORRÀS

 

Espanya, o el COE, es pot interposar pel mig una altra vegada, com ja va fer fa uns anys?

El precedent que tenim és una sentència de l’any 2006 que prohibeix que es digui Comitè Olímpic Català i que fem qualsevol acte de competència deslleial sota la marca “olímpics”. Però nosaltres el que estem fent és recuperar uns estatuts i adequar-los a la normativa internacional, i convocar unes eleccions. De fet, a ells els van reconèixer el dret des del punt de vista de la sentència però els va caducar l’acció per executar aquest dret, que caduca després de 5 anys. Per tant ara estem en un buit legal, el nom no el tocarem, la institució la regenerem per dins i la preparem, però no farem actes públics de concurrència que puguin donar peu a què ens sancionin per part de l’Estat. Però repeteixo, sí que podem tenir preparada la institució, aquesta estructura d’estat privada per tal que, el dia de demà puguem tenir aquest reconeixement.

 

El COC el considera estructura d’estat?

És probablement, l’estructura d’estat privada més important, i amb més projecció internacional que existeix. Però ho hem de fer bé, ho hem de cuidar bé, i no hem de tenir sorpreses.

 

Quines altres estructures d’estat té o pot tenir l’esport català?

Una de les coses, que de fet vam crear l’altre dia, és el Tribunal d’Arbitratge Esportiu i de Mediació de Catalunya. Això és una estructura que ens permetrà modernitzar-nos i equiparar-nos als països anglosaxons més avançats, en el que els conflictes no es resolen als jutjats ordinaris sinó a través de l’arbitratge i la mediació. Aquí nosaltres, per tal d’apujar el nivell i per tal de ser també transparents, seriosos, i competents, el que hem fet no hem fet sols. Ho hem fet amb el Consell de l’Advocacia Catalana, amb el Col·legi d’Advocats de Barcelona, amb el Col·legi d’Economistes de Catalunya. Això també serà una estructura claríssimament privada d’estat que donarà solucions i modernització a aquesta necessitat.

 

Un dels principals reptes de la UFEC és reactivar el Comitè Olímpic Català | JORDI BORRÀS

 

Quina més?

Un altre gran projecte de futur que nosaltres contemplem és el nou Codi de l’Esport. El nou Codi de l’Esport ha de ser la unificació de tota la legislació que en aquests moments és molt complexa. Hi haurà 4 llibres. El primer parlarà de l’administració pública en el món de l’esport, el segon llibre de les entitats, simplificant tot aquell popurri que en aquests moments tenim. Nosaltres som partidaris que hi hagi una estructura mínima, uns requisits mínims, i a partir d’aquí que les entitats puguin ser creatives. Un tercer llibre parlarà de les competències exactes que ha de tenir el Tribunal de l’Arbitratge, el tribunal de Dòping, etcètera. I per últim, que per nosaltres és fonamental i imprescindible, el que volem és dignificar econòmicament el món de l’esport. 

 

Què vol dir dignificar?

Vol dir que nosaltres necessitem un finançament just de les nostres entitats i pels nostres clubs, federacions i esportistes. Els nostres esportistes han estat els més damnificats per les retallades, hem sigut els més damnificats de tots els sectors. Pensa que la cultura va ser rebaixada aproximadament un 32-33%. En el món de l’esport, els clubs van arribar al 100%. 100% de retallades! I les federacions a un 70% de retallades. Per tant estem parlant d’un perjudici per part del món de l’esport molt important que creiem que s’ha d’arreglar. Per tant aquest codi ha de servir sobretot per tancar el tema del finançament.

 

I com ho volen fer?

El que volem és afectar la taxa que en aquests moments ja s’està cobrant per part de la Generalitat a les loteries, tómboles i apostes de la Generalitat de Catalunya, que aquesta afectació de la taxa creï un fons i que aquest fons el gestioni la Unió d’Esports de Catalunya. Una Unió d’Esports que s’ha de crear, que ha de ser representativa, i on els clubs han d’estar representats. Per què volem això? Hem de tenir present que els clubs i federacions tenen una funció social, de compartir, d’educar, de treure de la marginalitat a la gent, de salut. I això ha d’estar acompanyat també per fons públics, o fons com els que nosaltres proposem a través de la Unió d’Esports. Això que proposem és el que es fa a Suècia, a Dinamarca, a Alemanya, a Bèlgica, a Holanda, a Anglaterra. Creiem que és imprescindible que Catalunya sigui a l’altura en aquest sentit.

 

El president de la UFEC reclama finançament per a l’esport català | JORDI BORRÀS

 

Quins altres reptes hi ha sobre la taula en aquests pròxims anys?

Com a reptes de futur, un tema molt important és el del “Inser-Sport”, l’eina d’inclusió social. Hi ha 15 federacions que, a través de les entitats socials que treballen amb el tercer sector, ens passen nanos en exclusió social. Aquests nanos cada federació en forma uns 20 durant 6 mesos de forma gratuïta. I després de formar-los durant 6 mesos, els donem una primera feina, durant 1 o 2 mesos. Els donem autoestima, els donem el primer certificat d’estudis, encara que és de nivell federatiu. Tenen una primera experiència de feina que aquests nanos no han tingut mai. I també els donem hàbits saludables.

 

Què més?

El projecte de refugiats. Formem part de la Taula de Refugiats i creiem que és molt important que els refugiats s’integrin a través del món de l’esport aquí a casa nostra, malgrat que no estan arribant refugiats, però aquesta és la voluntat. Volem crear també un centre formatiu de l’esport, tant pel que fa a formació universitària com pel que fa a titulacions de grau mitjà, per tal de liderar la formació en el món de l’esport. També l’Associació que agrupa els professionals en l’àmbit esportiu, que es diu Som Professionals, que dóna sortida i defèn els interessos del sector, que havien estat poc representats en el passat. La creació de la Fundació UFEC i el projecte “Impulsa’ns”, que serà un projecte que llançarem probablement l’any que ve, per tal de buscar micromecenatge en el món de l’esport, per tal que a través de les deduccions fiscals que nosaltres tenim com a Fundació puguem ajudar sobretot a clubs, esportistes i federacions a desenvolupar la seva activitat. I també tindrem l’Oficina del Voluntariat Esportiu de Catalunya, en què es donarà servei a tots els voluntaris de Catalunya. Aquesta és una pinzellada dels projectes futurs. En tenim molts més.

 

Quin pes i quina dimensió té ara, actualment, l’esport català, i la UFEC, a Europa?

Des del punt de vista esportiu, pel que fa al nivell dels nostres esportistes, tant els que competeixen individualment, com en equip, jo crec que estem al Top 5 d’Europa. Des del punt de vista de gestió, nosaltres formem part de la European Non-Governmental Sports Organisation (ENGSO), que és el gran paraigua de l’esport europeu, en el que hi formen part els diferents comitès olímpics i confederacions. El que passa és que aquesta organització defensa els interessos de les organitzacions no des del punt de vista esportiu sinó des dels altres punts de vista com el legislatiu. Formem part com a lobby reconegut al Parlament Europeu. Estem dintre de la Comissió Assessora de la Direcció General d’Esports, Joventuts i Educació de la Comissió Europea, i a més participem com a stakeholder en el sector de la Unió Europea. És un bon començament, i evidentment quan Catalunya esdevingui un estat independent, si així ho vol el poble de Catalunya, i tenim aquest reconeixement internacional, les portes estaran molt més obertes per tenir aquesta projecció internacional.

 

L’esport ha de ser una prioritat política, segons Gerard Esteva | JORDI BORRÀS

 

En quina situació es troba l’esport femení, actualment, a Catalunya?

Quant a pràctica esportiva, en edats menors, de menys de 18 anys, està molt igualat en general. Hi ha esports més masculins i n’hi ha que són més femenins. El problema el tenim en la pràctica d’adults, on el descens de la pràctica esportiva de dones és bastant accentuat. I sobretot, el problema real que nosaltres tenim és que hi ha poques dones dirigents. És a dir, si bé la gent practica esport, si bé hi ha un percentatge important de noies i dones que practiquen esport, no tenim aquesta translació percentual en els òrgans directius. Per nosaltres és un gran drama, tenim 69 federacions i només 3 presidentes. És una assignatura pendent.

 

I l’esport de base?

Catalunya és un país que a través del voluntariat, dels seus clubs, i de les seves federacions, ha aconseguit superar totes les situacions negatives. Però hi ha una cosa en què hem de posar les alarmes. I és el fet de què l’administració pública hagi deixat de donar suport a les entitats. Això ho podem aguantar durant un temps, però si les coses no se sustenten econòmicament, hi ha dues opcions: desaparèixer o augmentar els preus. Si desapareixes, malmets el teixit esportiu de base, però si apuges els preus també puges el llistó, i per tant la dificultat perquè moltes famílies puguin accedir-hi és més alta. Per què dic això? Jo això ho lligo amb la reclamació que nosaltres fem del Codi de l’Esport, que per nosaltres és fonamental i imprescindible poder tenir un finançament digne pels clubs i les federacions. I no podem tardar. No podem tardar 5 anys a esperar a tenir el fons de les loteries. Ho hem de tenir pel curs que ve.

 

Esport és salut, és entreteniment. Però, també és política?

Política al final ho és tot. Política és la ciència que treballa pel bé comú, i l’esport és bé comú. És la polis, la globalitat, la ciutadania. I nosaltres formem part d’aquesta ciutadania. De fet, la nostra entitat agrupa 69 federacions, les quals agrupen 12.500 clubs de Catalunya, les quals agrupen 700.000 persones federades. Entorn d’aquests clubs hi ha 3.500.000 persones. Més del 50% de la població practica esport, forma part d’un club sense ànim de lucre o està al seu entorn. Per tant, evidentment que hi ha política. El que és imprescindible és que la política es marqui com a prioritat promocionar l’esport. 1 euro invertit en esport són 10, 20 o 100 euros estalviats a l’Estat en moltíssimes altres coses. Una persona que fa esport gasta per exemple entre 300 i 500 euros menys a la salut pública que una que no en fa. I no només des del punt de vista de la sanitat. Hem de mirar la felicitat de la nostra població, de la integració de la nostra població, de la vertebració social. De l’enfortiment del col·lectiu, del contingut que volem donar a la nostra societat. Sóc dels que penso que hem de tenir una societat activa. I per activar una societat, el principal pal de paller és precisament l’esport. L’esport ha de ser una prioritat política. Barcelona, quan ha tingut l’esport com un element de prioritat, ha avançat a esferes increïbles.

Més informació

Nou comentari