L’estiu passat, els Toronto Raptors van decidir apostar-ho tot per Kawhi Leonard encara que a l’aler només li quedava un any de contracte i havia exterioritzat en més d’una ocasió que tenia ganes de jugar a Los Angeles, d’on ell procedeix. L’equip d’Ontàrio va despendre’s del seu referent dels darrers anys, DeMar Derozan, per aconseguir els serveis d’un jugador que, a més, s’havia passat pràcticament tota la temporada anterior als Spurs sense jugar per culpa de les lesions i de les desavinences amb els companys d’equip i el cos tècnic liderat pel mític Gregg Popovich. Era una jugada a tot o res en la qual les possibilitats que tot plegat anés bé eren molt inferiors respecte a les que aquest trade comprometés el present i el futur de la franquícia. Qui no arrisca, no pisca, que diuen.
A mitjans de la temporada, durant el mes de març, els Raptors, llavors segons classificats de la Conferència Est i tercer millor conjunt de l’NBA quant al registre de victòries i derrotes, van decidir fer un pas més per demostrar a Leonard que el projecte era ambiciós i que tenia motius per quedar-se durant molt de temps al Canadà. Toronto va fer un altre moviment arriscat i va fer oficial l’arribada de Marc Gasol, que també acabava contracte al final de la temporada i que, a més, tenia (de fet, encara té) una player option força elevada, d’uns 25,5 milions de dòlars. El pivot català va abandonar els Memphis Grizzlies després d’onze temporades i va canviar un equip condemnat a viure en les darreres posicions de l’Oest per una franquícia preparada per triomfar entre les millors.
Toronto Raptors
El mitjà dels Gasol va fer allò que ara es denomina “sortir de la zona de confort” i es va acomiadar de la que havia estat la seva casa als Estats Units durant més d’una dècada. La petjada del català a Memphis sempre serà inqüestionablement profunda: quan va marxar, era el líder històric de l’entitat de Tennessee en minuts (25.684), rebots defensius i totals (4.567 i 5.877, respectivament), taps (1.132) y punts (11.554). Ara ja l’ha superat en algun d’aquests àmbits Mike Conley, però la forma amb què tot Memphis l’ha animat durant els play-off evidencia que al club de la seva vida sempre se l’estimarà incondicionalment. No podria ser d’una altra forma.
Només uns mesos més tard, els Toronto Raptors, franquícia fundada el 1993, han vençut els totpoderosos Golden State Warriors en les Finals, s’han proclamat campions de l’NBA per primera vegada en tota la seva història i els Gasol s’han convertit els primers germans que aconsegueixen guanyar la millor lliga de bàsquet del món. El gran, el Pau, ho va aconseguir els anys 2009 i 2010 amb els Lakers i ara ha estat el mitjà qui ho ha fet. El Marc, que havia començat la temporada sent el líder d’un dels pitjors equips, ha sabut acceptar un rol secundari i l’ha exercit a la perfecció per acompanyar Pascal Siakam, Kyle Lowry, Serge Ibaka, Danny Green i, evidentment, un pletòric Kawhi Leonard cap a la glòria, en una gesta que també ha servit per tornar a exhibir al món l’elevat nivell de l’esport català.
¡PRIMEROS HERMANOS de la HISTORIA en CONSEGUIR el ANILLO!
PAU & MARC#NBAFinals #LasFinalesDeTodaLaVida pic.twitter.com/rvMQw2GwLF
— NBA Spain (@NBAspain) June 14, 2019
