La tennista Garbiñe Muguruza jugarà la tercera final de la seva carrera en un gran eslam després d’imposar-se aquest dijous en la seva semifinal del torneig de Wimbledon a l’eslovaca Magdalena Rybarikova per un contundent 6-1, 6-1 en poc més d’una hora on es va mostrar ferma i brillant.
Malgrat la importància de la cita, la de Caracas, que s’ha format esportivament a Catalunya, no ha mostrat senyals de nervis. Coneixedora ja de l’escenari, pel que havia succeït al 2015 en el mateix lloc -i per tenir ja un títol com Roland Garros-, ha signat un altre gran partit per plantar-se en una final que no es presagiava a l’inici del torneig pels dubtes que travessava.
No obstant això, la Muguruza que s’ha vist al All England Tennis Club no ha estat ni la darrera versió ni la d’altres ocasions acompanyades de triomfs. Mentalment està oferint una duresa poc habitual i està per veure si la influència de Conchita Martínez, que l’està supervisant a Londres per l’absència de Sam Sumyk i que la coneix molt bé com a capitana de la Copa Federació, té molt a veure en això.
Ara, sense el pes de la inexperiència de fa dos anys, la Muguruza tindrà davant seu el repte de conquerir l’herba londinenca com va fer l’oscense el 1994, i per això haurà de tombar una pentacampeona veterana com Venus Williams o la gran esperança britànica, Johanna Konta.
Per guanyar-se el seu dret de lluitar pel títol, Muguruza ha hagut de realitzar una trobada molt ferma i brillant per acabar amb una Rybarikova, revelació del ‘gran’, però que no va tenir cap opció en cap moment, potser més pressionada per la importància i la transcendència del partit.
En el segon set, Muguruza no ha afluixat ni s’ha relaxat. Rybarikova ha millorat el seu tennis, però no li ha estat suficient ni tan sols per inquietar Muguruza, més còmoda després de trencar en el primer joc. La de Caracas s’ha imposat ràpidament 4-0 a dalt i no ha deixat escapar la seva tercera final de gran eslam.
L’eslovaca, 87 del món mai no havia passat d’una tercera ronda d’un gran eslam i somiava amb la gran final, avalada no només pel seu torneig, sinó també perquè havia estat capaç de guanyar en herba a la de Caracas (Birmingham 2015), però mai no va trobar el tennis per fer-li mal.
Muguruza, que ha jugat amb un embenatge a la seva cama esquerra,
ha dominat completament la trobada, sense deixar escletxes amb el seu servei, a partir del qual només ha perdut onze punts i només ha concedit una bola de ‘break’, mentre que ha connectat 22 guanyadors, de nou amb un eficaç revés a dues mans, i sense renunciar de pujar a la xarxa per sentenciar els punts.
El catorzè cap de sèrie no va desaprofitar la seva primera oportunitat per trencar i a partir d’aquí va trobar una autopista en el primer parcial davant una rival incapaç de trobar la forma d’esquerdar la solidesa del seu oponent que en mitja hora tenia mig bitllet per a la gran final.
