Froome ja frega la quarta corona

El britànic també respon a l'Izoard a l'ofensiva de Bardet i haurà resistit mig Tour amb menys de 30 segons d'avantatge. Dissabte hauria de rematar la carrera a la crono

Mai menys de mig minut en ciclisme havia estat tant temps. Chris Froome haurà viscut més de deu etapes amb vint-i-pocs segons d’avantatge però cap dels seus rivals és capaç de caçar-lo. En present, perquè encara queda la contrarellotge de dissabte –en què el britànic és superior- i el Tour ha vist coses més estranyes. El cas és que Froome ha resistit avui, per enèsima vegada, amb molta solvència la tàctica de desgast de l’AG2R i els atacs del seu líder Romain Bardet. A la meta de l’Izoard, port de categoria especial, el francès només ha pogut rascar 4 segons de la bonificació. El mallot groc ha entrat a roda seva, amb Rigoberto Urán darrera. Froome manté així el liderat amb 23 segons sobre Bardet i 29 sobre el colombià.

No es pot dir que l’AG2R no ho hagi intentat. Ha situat fins a 4 homes endurint l’ascens, amb Bardet a punt per clavar el cop en els darrers quilòmetres. Per un dia semblava que els Sky no podien controlar el ritme de la pujada, però quan faltaven 5 km per coronar, el gregari de luxe de Froome, Mikel Landa, ha agafat el control de les operacions fins al punt d’escapar-se. L’Sky buscava quadrar el cercle: la victòria d’etapa i el segon lloc per al basc.

 

No ha sigut possible tanta glòria junta. Bardet ha reaccionat, però només ha evitat això -enllaçar amb Landa i frustrar el doblet de l’Sky- perquè Froome ha respost perfectament i fins i tot ha contraatacat. Finalment, Bardet i Urán –aquest mai ataca però sempre hi és- l’han atrapat i l’esprint ha caigut del cantó francès.

Victòria per a Barguil

 

Bardet ni tan sols ha pujat al podi perquè l’etapa se l’ha endut per pocs segons un altre francès: Warren Barguil, qui ja és vitual guanyador de la muntanya. Com que no compta per a la general, Barguil ha tingut el beneplàcit dels favorits i l’han deixat saltar del grup a 8 km del final. I un a un ha anat sobrepassant a la vintena d’escapats de la jornada fins a rematar el colombià Atapurna, que s’ha quedat amb la mel als llavis.

 

Molt meritori el triomf de Barguil, perquè Froome, Bardet i Urán venien com llops. A Bardet li ha faltat més determinació per posar en problemes greus a Froome, i possiblement més col·laboració d’Urán. I això que avui és el dia nacional de Colòmbia. Fabio Aru, que semblava la gran alternativa en la primera meitat de carrera, s’ha despenjat dels llocs d’honor. Demà etapa de transició i dissabte una crono que només una avaria o caiguda del tricampió pot capgirar el Tour.

Nou comentari