Ford Mustang Convertible: Nostàlgica carismàtica

El poltre de Michigan s'ha europeïtzat. El que possiblement sigui un dels símbols del somini americà aterra a casa amb la voluntat de fer estada i amb possibilitats reals de penetrar en el mercat de forma decidida. D'arguments no n'hi falten. Anem a repassar-los, doncs!

Els mustangos o mesteños son una raça de cavalls salvatges de Nordamèrica descendents dels primers animals que van arribar al continent el segle XVI. Història al marge, en el meu cas, les primeres impressions del Mustang contemporani van arribar-me a primers del 2014, quan Ford va presentar el model en societat aprofitant el Saló de Detroit. Els meus gustos automobilístics no coincideixen massa amb els de l’altre costat de l’Atlàntic, on l’asfalt acostuma a ser impecable, les víes molt rectes i les eines que hi transiten, potents, llampants i voluminoses. Les influències de Hollywood les acostumo a deixar pel cap de semana, que és quan vaig al cinema. Però us he de dir que la nova versió del mític model americà arriba per quedar-se i per mirar de revolucionar el mercat, en el segment dels esportius que s’escriuen amb majúscula. Per això m’ha fet tanta il.lusió que la casa mare me n’hagi deixat un durant uns díes, per poder escriure aquestes quatre ratlles.

El nouvingut de Ford arrossega mig segle d’història i, per celebrar aquest seu aniversari, el que ha estat un dels símbols de la cultura americana, es ven ara a qualsevol concessionari de la marca. En versió cupé o descapotable, que és la que he tingut ocasió de testar. Adquirir-lo és més senzill que mai perquè ja no haurem de passar pels importadors paral.lels. Som, doncs, davant d’un esportiu global que, com veurem, ha estat també pensat per agradar al nostre continent. El nou Mustang és un cotxe que presenta una estampa de formes suaus que, no obstant això, no acaben de dissimular les grans proporcions d’un vehicle que quasi arriba als 5 metres. L’exòtic protagonista d’aquest article segueix veient-se gros malgrat el bon treball estilístic. Guanya 3 cm. d’amplada i és tant o més espectacular que el seu predecesor, que també tenía un gran morro. Potser on es nota més el canvi és a l’habitacle, configurat com un 2 2, amb places posteriors un xic limitades quan a l’alçada i amb “només” 332 litres de reserva per a les maletes. En qualsevol cas, l’essència americana es palpa especialment aquí. El que més m’ha sorprès han estat les proporcions del volant, presidit per l’icona del model, i la generositat dels dos rellotges centrals del quadre, amb un velocímetre que informa en quilòmetres per hora i milles. El pannell compta amb una pantalla tàctil que, segons per a qui, pot arribar a quedar baixa, per sota del qual trobem un reguitzell de botons metàl.lics per gestionar la desconnexió de l’ESP, el reglatge de la direcció, el diferents modes de conducció o la senyalització d’emergència. L’equipament té poques llacunes. Duu seients de pell de sèrie així com climatització bizona, fars HID, sensor de pluja, equip d’àudio amb nou altaveus, discs amb pinces Brembo i llandes de 19 polzades. Per allargassar la llista d’opcions només podrem aferir seients Recaro calefactats, el sistema d’àudio de dotze altaveus, una pantalla tàctil de vuit polzades, sensors d’estacionament, la pintura metal·litzada o el color Groc Sport de la unitat que duiem.

A parer meu, el nou Mustang guanya força sense capota i plegar-la demana només uns quans segons. L’operació exigeix tenir la precaució de desenganxar un passador manual que queda al costat del botó del mecanisme d’accionament elèctric. Amb el cel com a sostre i amb meteorologia favorable, només ens quedarà arrencar el cotxe per mitjà d’un botó, com passa ara amb tots els autos de curses. La fressa de la nostra mecànica dependrà de la versió escollida. El V8 de 5 litres topall de gamma és bàsicament el mateix que duia el model de la generació anterior, posat al día. Fa devallar la potència dels 450 als 418 CV per preservar consums i emissions. Però sota l’immens capó davanter del Mustang la novetat més important és el nou quatre cilindres Ecoboost 2.3 que munta la versió d’accès (?). Un prodigi de ductilitat de 314 CV amb un parell-motor de 34,08 mkg a 3.000 rpm, que genera una empenta més que sobrada sense alarmes en relació al consum. Declara oficialment mitjanes de 9 litres en itineraris mixtes i la realitat no altera pas massa aquest anunci. Qualsevol dels motors ofertats es pot demanar amb canvi manual Getrag de sis marxes o automàtic amb convertidor i lleves al volant, amb el mateix nombre de relacions. Però donat que l’empenta es nota prou lineal a partir de les 3.000 voltes, que s’estira bé per sobre de les 5.000 i que presenta uns recorreguts francamente curts de palanca, jo em quedaria per la caixa manual, malgrat la duresa dels recorreguts (que he de dir que s’agraeix després en la negociació dels revolts). L’esportiu americà de Ford és d’aquells autos agradables de portar a un ritme viu perquè estrena bastidor i, tot i mantenir la distancia entre eixos, refina el taratge de l’esmorteïment a l’abandonar l’eix rígit posterior en benefici d’una geometría multibraç. La decisió ha permès als americans obtener una millora clara en el confort sense penalitzar l’eficiència. El Mústang no destaca pas per la seva agilitat o lleugeresa. Pesa més de 1.600 Kg però va sobrat de potència, resulta divertit, és clarament diferent del què estem acostumats a veure i prou geniüt si no vigilem amb el peu dret. En aquest sentit, s’assembla més als coupés alemanys que al poni car que surt a les pel.lícules. Se sitúa entre el Sèrie 4 de BMW, l’Audi A5 Sportback i el cupé de Mercedes per bé que és molt més assequible en la tarifa final. Qualsevol dels nostres lectors podrá quedar-se un Mustang descapotable a partir dels 37.000 euros o tenir la mateixa eina completament carrossada però amb mecànica V8 per 44.000.

A favor:
– Preu i estètica diferenciadora
– Aïllament acústic i físic amb la capota
– Permet esprints de 0 a 100 km /h per sota dels 5 segons

En contra:
– Alçada a les dues places posteriors
– Trepitjar l’accelerador resulta addictiu en aquest cotxe
– Capacitat del maleter

FITXA TÈCNICA:
Motor:
Davanter longitudinal. 4 cil. en línea. Bloc d’alumini. 2.264 c.c. Injec. Directa. Turbo i Intercooler. 317 CV. gasolina.
Tracció:
posterior
Canvi:
manual 6 vel.
Frens:
Discs vent/discs vent.
Vel. Màx:
234 Km/h
Accel 0 a 100 Km/h:
5,8 segons.
Consum mitjà:
5,4 litres

PREU 37.000 euros

Nou comentari