Amb una línia força atractiva, clarament dinàmica, confegida a partir dels trets fluïds de les darreres realitzacions de la casa de l’òval blau, el Ford C-Max dibuixa una silueta convincent. Amb molta superfície de vidre i, de pas, un excel.lent grau de lluminositat interior. El frontal aglutina bona part de la seva personalitat. Unes noves tires lluminoses amb tecnologia LED, llandes d’aliatge lleuger, vidres posteriors fumats i cromats estratègicament distribuïts a l’exterior acaben d’arrodonir-lo. Centímetre en mà arriba pràcticament fins els 4,4 metres a través d’una carrosseria de cinc portes d’obertura convencional però en una hipotètica comparativa els seus principals rivals quedaria en una posició intermitja : és més estret q ue el Renault Scénic o el Citroën C4 Picasso i un xic més ample que el SEAT Altea o l’Opel Meriva. I, amb tot, les mesures no comprometen ni l’habitabilitat ni l’espai de reserva del maleter. Amb el kit antipunxades la reserva d’espi pèr a les maletes és de 471 litres ampliables modulant la distància de la banqueta posterior o bé plegant asimètricament els seients.

Els acabats interiors es veuen cuidats i el confort és tònica. El davantal és molt modern. La distribució dels elements s’ha fet amb lògica i la manipulació és mil.limètrica per bé que acustumar-se a la profusió de botoneria demana uns quilòmetres d’adaptació. Entapissats, reglatges pel seient i ubicació de palanques reben bona nota. Tot està pensat per afavorir el confort i s’han prodigat els receptacles per a guardar els petits objectes de butxaca. En el C-Max els passatgers es distribueixen en dues fileres de seients. El què hi ha al darrera, al mig, és més estret cosa que pot comprometre la possibilitat d’allotjar-hi tres adults si tots son de talla gran. Per superar aquest aspecte i per quan haguem de circular només amb quatre passatgers, hi ha la possibilitat d’allunyar el seient en diagonal respecte de la porta i el respatller del davant. Amb aquesta configuració guanyem espai per a les cames i protecció pels ocupants.

La guantera central situada darrera del canvi reserva prou espai com per deixar-hi una ampolla de litre i mig. Disposa de connexió pels equips d’aùdio externs i una presa de corrent. La unitat de premsa que hem dut incorporava l’espectacular sostre panoràmic que el fabricxant ofereix en opció, un element de vidre laminat estàtic que s’ocupa d’omplir de llum tot l’habitacle. Aplaudim també la desaparició del frè de mà d’accionament elèctric i l’arribada del control de velocitat de creuer per a llargs desplaçaments i els fars adaptatius, que il.luminen el llindar de la carretera en plé revolt. L’acabat Titanium sitúa el C-Max al llindar més alt d’equipament a l’incorporar climatizador bizona, un complet equip de sò, sis airbags, control d’estabilitat, programador de velocitat, antiboires, sistema de detecció d’objectes en angle mort, un sistema d’estacionament automàtic en paral.lel i de detecció de senyals de trànsit o de canvi involuntari de carril. La nostra unitat afegia un mecanisme d’obertura i tancament elèctric de la porta del maleter, llums i aixuga-vidres d’encesa automàtica i una càmera de visió posterior per facilitar les maniobres d’estacionament.

Mecànicament descobrim un motor de gasolina de darrera fornada. L’Ecoboost d’un litres de cilindrada, injecció directa i turbo. Un tres cilindres més suau que no pas estalviador al qual Ford li atribueix una potència de 125 CV amb puntes de 187 Km/h i acceleracions 0 -100 Km/h d’11,4 segons. Desapareixen els propulsors de gasolina 1.6 Ti-VCT de 105 i 125 CV i també els Flexifuel de gasolina/etanol. Equipa sistema Start-Stop i declara mitjanes per sota dels 6 litres però nosaltres no hem sabut baixar dels 8 litres. Arriba associat a una canvi de sis relacions de tacte admirable en precisió i recorreguts. La direcció -elèctrica- també resulta especialment col•laboradora. Disposa de l’assistència justa i no emmascara pas la informació del què passa sota les rodes. Les suspensions, més aviat enèrgiques, acaben per reblar el clau perquè eviten que la carrosseria adopti angles d’inclinació incòmodes en els revolts pronunciats i variacions compromeses de la trajectòria que marquem des del volant. Amb aquest escenari, el nostre protagonista destil.la un comportament prou neutre i només quan circulem amb contundència sobre paviments irregulars deixa notar un lleuger sobreviratge. Cap queixa tampoc en relació a la fadiga dels frens i a la seva efectivitat. El més criticable són els consums. Situar-se per sota dels 8 litres /100 Km no és fàcil. I menys en itinerari urbà.

A favor:
– Tamany compacte.
– Habitabilitat, modularitat i capacitat de càrrega.
– Confort de conducció i precisió en el guiatge.

En contra:
– Mitjanes de consum a ple rendiment.
– Kit d’emergència anti-punxada.
– Política d’opcions.

FITXA TÈCNICA:
Motor: Davanter trans. 3 cil. en línia. 999 c.c. Turbo i Intercooler. 125 CV. Gasolina.
Tracció: davantera
Canvi: manual 6 vel.
Frens: Discs vent/discs vent.
Vel. màx.: 187 Km/h
Accel 0 a 100 Km/h: 10,3 s
Consum mitjà: 5,8 litres

PREU: 20.800 euros.

*** Enric Oller és periodista, càmera de televisió i copilot de ral·lis. Ha estat tres vegades Campió d’Espanya de Raids, ha disputat cinc Dakar’s i s’ha assegut a la dreta dels dos germans Servià; d’en Josep Mª Solé; en Ramon Dalmau; en Santi Anglada o en Jaume Collelldevall. Fa més de 20 anys que escriu de temes de motor a diverses publicacions.



Nou comentari