Jordi Finestres i Albert Perrín, periodista i empresari, han estat dues persones molt importants en la vida de Johan Cruyff. El primer, cap de comunicació de l’expresident blaugrana Joan Laporta, va ser el guionista del documental “L’últim partit”, un homenatge als 40 anys de l’arribada de Cruyff a Catalunya.
Albert Perrin, d’altra banda, va ser un personatge molt proper a l’holandès durant la seva darrera etapa com entrenador. Va presentar Cruyff a Joan Laporta i va ser clau per a que “El Flaco” fos assessor esportiu de la junta presidida per l’advocat. Els dos han mantingut una conversa amb El Món aquest mateix dijous.
Finestres considera que Cruyff, “com a jugador, en un context de finals del franquisme, li dóna al país una mentalitat de victòria. La història diu el que diu i la realitat és que el país vivia sota una dictadura i que el Barça, tot i que simbòlicament tenia una importància essencial, feia molts anys que no guanyava res. Amb ell arriba una Lliga i això fa que canvii la mentalitat del poble”.
El periodista recorda que, cap a mitjans dels anys 70, “el New York Times va publicar un article en què es valorava la feina de Cruyff al Barça. Deia que havia fet més pel poble en la seva etapa al club que tots els anys de resistència antifranquista. Fins i tot, des de l’estranger, es veia clarament la simbiosi entre el Barça i el país“.
“Ell a la vida va tenir grans èxits, sobretot al futbol, però també ha tingut cops durs, com la mort del seu pare o l’atac de cor quan era entrenador”, explica Finestres. “Ell estava convençut que guanyaria a la malaltia. Ha aconseguit grans victòries, però aquesta, malauradament, no l’ha pogut aconseguir”, conclou.
