La versió integral del petit utilitari de Fiat canvia per continuar igual. Conserva la carrosseria de cinc portes i la nomenclatura però endolceix formes arrodonint les puntes i els paracops. Munta un engraellat frontal i unes llandes específiques i creix uns mil•límetres per efectes de les motllures de plàstic que ressegueixen els baixos del cotxe, les faldilles i els passos de roda, un xic més prominents. Al final el Climbing guanya presència. Se’l veu més musculat. I, amb la nova oferta de colors per la carrosseria, la seva aparença externa és tota una declaració d’intencions.
A dins, modularitat i acabats també guanyen enters. La visibilitat és bona en qualsevol direcció i la generosa superfície de vidre converteixen l’habitacle en un lloc notablement lluminós. La segona filera de seients, amb banqueta partida, es pot desplaçar ara longitudinalment per adequar el maleter (amb 260 litres) o l’habitacle. El davantal de comandaments és molt més actual. S’ha modernitzat la botoneria i es recupera la guantera frontal oberta quasi de punta a punta. La palanca del canvi reposa en el mateix lloc, elevada, molt a l’abast del conductor.
L’equipament inclou de sèrie quatre airbags, sistema Star/Stop d’aturada automàtica en les retencions, aire condicionat, recolzacaps amb dispositiu per evitar lesions cervicals, direcció assistida elèctricament; llums de conducció diurna i una ràdio CD amb MP3. Abonant un suplement (de pocs més de 500 euros) Fiat ofereix un Pack Confort que inclou un TomTom amb sistema multimèdia de navegació, que es pot manipular sense haver de treure les mans del volant.
L’oferta mecànica amb major demanda serà, provablement, la dièsel. És la que porta la segona generació del popular Multijet d’1.3 litres de cilindrada. Un giny amb turbo i 75 CV que arriba associat a un canvi manual de cinc relacions amb una primera més curta per poder afrontar pendents més forts amb majors garanties. El doble diferencial amb acoblament viscós del Panda 4×4 anterior ha estat substituït, en aquest cas, per una transmissió gestionada elèctricament tipus Torque-on-demand. El mecanisme gestiona tot sol el repartiment de la motricitat entre els eixos a partir de l’estat del paviment i del tipus de conducció que practiquem. A més, prement un botó que hi ha al davantal del cotxe, el control d’estabilitat (ESP) actúa sobre els diferencials per frenar les rodes amb poca adherència i reenviar la força a les que millor motricitat demostren. L’únic que s’ha de tenir present és de no superar els 50 Km/h, velocitat a partir de la qual es desconnecta el mecanisme.
Munta unes suspensions més aviat enèrgiques que contribueixen al guiatge del cotxe i a percebre una agradable sensació de control. El cotxe equipa pneumàtics de 175 sobre llanda de 15 polzades amb especificacions M S i tot i que la carrosseria viatja 50 mil•límetres més allunyada del terra no hem notat gronxaments desagradables i ens ha semblat que els frens estan prou dimensionats com evitar la fadiga.
La nova proposta dels italians, doncs, pot ben bé seduir el públic més jove però també a tots aquells clients que, necessitant un segon cotxe capaç d’abandonar l’asfalt, volen que sigui tecnològicament avançat i no estan disposats a fer grans inversions.
