Que cadascú se’l miri com vulgui ! És el que diu Fiat quan demanes situar-lo. Urbà compacte per dimensions, monovolum per dins i, d’aquí a no rès, maquillat de SUV, el 500 L aglutina disseny i sentit pràctic per seduir al client universal.

Als avesats als autos no els va estranyar gens que els italians es decidissin a ampliar la família. L’èxit del 500 s’havia d’aprofitar i l’evolució positiva del segment ho presagiava. El cotxe que avui hem testat fa 60 cm. més que el seu germà petit, és 17 cm. més alt i guanya distància ente els eixos. Les proporcions, doncs, el distancien d’aquell urbà fashion que va veure la llum ara fa sis anys. La consonant afegida l’ha convertit en un pràctic monovolum de cinc places que, a finals d’any, tindrà una versió encara més llarga per a poder encabir fins a set passatgers i una altra de camperola que sota denominació Trekking, traccionarà per les quatre rodes.

Comparteix amb el 500 convencional alguna de les mecàniques i certs detalls d’acabat però, per començar, canvia plataforma, suspensions i estètica. Ens mira amb òptiques força més grans, ovalades cap els extrems. El morro guanya alçada. S’ha dimensionat per a tenir més presència amb un engraellat més gran per sota. Suavitza línies i arestes per a proporcionar una estampa el més amable i divertida possible i avança el vidre. Al darrera, acaba en una porta de maleter més aviat ondulada, reblada per uns pilots que recorden força els del Mini Countryman. I pels que no vulguin conformar-se amb això que pensin que les possibilitats de personalització del 500L són pràcticament il•limitades perquè el fabricant ofereix fins a onze colors diferents per a la carrosseria, tres per al sostre i tres més per a les llandes.

La mida dels vidres i la mateixa alçada del cotxe li proporcionen un habitacle lluminós i amb una franca sensació d’espai. Fiat ha distribuït petits compartiments arreu i, en el dia a dia, es nota la voluntat del fabricant de fer-nos la vida fàcil. Algunes superfícies, per exemple, son de material antilliscant per evitar que els objectes es moguin en les frenades.

Els comandaments tenen un funcionament intuïtiu i, sense arribar a esdevenir trencador, el disseny del davantal entra bé pels ulls perquè fa servir plàstics brillants, de clara tendència contemporània. La postura de conducció és còmode malgrat que la banqueta no sigui pas massa generosa i s’agraeix –al mig- la pantalla tàctil de cinc polzades del sistema UConnect. Amb ell podreu esprémer al màxim les possibilitats dels vostres smartphone’s. Els respatllers del darrera es poden abatre o inclinar i la banqueta es desplaça longitudinalment. A l’interior del 500 L hi podrem encabir fins a cinc adults, al darrera sense massa floritures i, per anar bé, demanant l’opció del tercer recolzacaps (60 euros). La reserva d’espai al maleter és tan enraonada com la modularitat d’aquest compartiment que disposa d’un separador per organitzar els paquets a diferents alçades, ganxos estratègics i substitueix la roda de recanvi per un kit anti-punxades. En condicions normals proporciona 400 litres de capacitat ampliables a 1350 amb la segona filera abatuda. Si s’abat també el respatller de l’acompanyant es disposa d’una longitud màxima de 2,4 metres per a transportar objectes verament llargs. Es ven en un únic acabat comú a les tres mecàniques en què s’ofereix. Porta tot l’indispensable i afegeix, de sèrie, miralls amb reglatge elèctric i ràdio amb pantalla tàctil, airbags laterals i de cap, control d’estabilitat, sistema d’arrencada en pendent, aire condicionat i programador de velocitat. La nosta unitat duia també el sostre solar de 1,5 m2 que queda cobert per una cortineta elèctrica per evitar l’excés de radiació. A la pràctica, disposa de l’habitual direcció de cremallera d’assistència elèctrica de Fiat, amb mode City, que incrementa encara més la ductilitat a poca velocitat i facilita molt les maniobres.

L’equipament de frens no te llacunes però allarga un pèl la frenada quan el paviment és molt irregular. Les suspensions aposten clarament pel confort i per això no aconsegueixen estalviar totalment els gronxaments desagradables en els revolts. La insonorització és bona però el millor és la visibilitat : impecable en qualsevol direcció.

S’ofereix en tres propulsors diferents, dos de benzina i el tercer, dièsel. L’oferta d’accés és el 1.4 de 95 CV que declara 6,2 litres de mitjana. L’altra alternativa en benzina és l’eficient 0.9 TwinAir Turbo de dos cilindres. Arriba als 105 Cv de potència, presenta un millor funcionament a poques voltes i homologa mitjanes de només 4,8 litres als cent. L’oferta dièsel és la tradicional a la casa : l’1.3 Mulijet II de 85 CV que ostenta les millors xifres de consum de la gamma (4,2 litres) però que es veu penalitzat per l’aerodinàmica global del model i la tara del cotxe. Tots els propulsors s’associen a un canvi manual, de cinc velocitats pel dièsel i de sis pels de benzina. Fiat comercialitzarà a mitjans d’estiu el Fiat 500L amb un nou motor dièsel 1.6 de 105 CV i, al setembre, la versió llarga del cotxe, amb set places.

A favor:
*Estètica i habitabilitat
*Maleter i possibilitats de càrrega
*Visibilitat en totes direccions

En contra
*Aerodinàmica global i tara
*Immediatesa del sistema stop/start
*Seients poc embolcallants

FITXA TÈCNICA:

Motor: Davanter Multijet. 1248 cc. 4 cilin. en línia, injecció directa. 85 CV. Gasoil
Canvi: Manual 5 vel.
Frens: Discs/ Tambors
Tara: 1344 Kg
Consum mitjà: 4,2 litres
Vel. Màxima: 156 Km/h
PREU: 18.300 EUROS

*** Enric Oller és periodista, càmera de televisió i copilot de ral·lis. Ha estat tres vegades Campió d’Espanya de Raids, ha disputat cinc Dakar’s i s’ha assegut a la dreta dels dos germans Servià; d’en Josep Mª Solé; en Ramon Dalmau; en Santi Anglada o en Jaume Collelldevall. Fa més de 20 anys que escriu de temes de motor a diverses publicacions.



Nou comentari