L’estratègia s’ha convertit, en els darrers anys, en un dels factors clau del Barça de Luis Enrique Martínez. Des que l’asturià aterrés a la banqueta del Camp Nou, l’equip blaugrana ha resolt partits tancats i encallats, on les habituals penetracions a l’àrea a partir de trobar espais en les defenses rivals no s’han pogut dur a terme amb l’èxit esperat, a través de triomfar en les jugades a pilota parada. Luis Enrique, però, no va arribar sol. Ho va fer acompanyat dels seus homes de confiança, des del preparador físic Rafa Pol fins a l’ajudant tècnic Juan Carlos Unzué, amb qui també va compartir espai a la banda de Balaídos en l’etapa com entrenador del Celta de Vigo.
L’exporter del Barça durant una curta trajectòria (1988-90) va tornar al Camp Nou de la mà de Luis Enrique i ho va fer sabent que aquell equip que deixava Gerardo Martino havia de canviar en molts aspectes: en la pressió, en el joc de posició, en les transicions i, atenció, en l’especialitat del navarrès, el joc a pilota parada. Unzué és un gran obsès de l’estratègia, tan defensiva, com ofensiva. Durant el primer any dirigint el Barça, la temporada del triplet, el conjunt barcelonista va sumar 15 dels 175 gols a través de la pilota parada, en còrners i faltes laterals que van acabar al fons de la xarxa. Però dita així, la xifra sembla menor de la importància que realment va tenir. Davant el Reial Madrid, un remat de Mathieu va permetre l’equip blaugrana avançar-se al marcador, en un partit molt dur i treballat; una setmana després, el mateix Mathieu donava la victòria a Vigo amb una altra rematada de cap al segon pal. Gols decisius.
En la segona temporada, la passada, el Barça també va aconseguir 14 gols a pilota parada per acabar enduent-se al Lliga i la Copa del Rei. 12 d’ells van ser en sacada de còrner, un en una acció iniciada en servei de banda i el darrer, l’impressionant penal indirecte assistit per Lionel Messi i rematat per Luis Suárez. Davant el Reial Madrid, tot i la derrota, el conjunt català va tornar a superar els blancs en un nou llançament a pilota parada, amb un bon remat de Piqué en la sacada d’un còrner.
Cinc gols en deu partits
A manca de futbol, el Barça torna a demostrar aquesta temporada el seu potencial a pilota parada per acabar sumant els tres punts en enfrontaments totalment encallats. Aquest dimecres, davant el Borussia Mönchengladbach, el conjunt barceloní va certificar la victòria amb un gol de Gerard Piqué a la sortida d’un còrner. L’estratègia va ser clara, amb una pilota dirigida al punt de penal i un moviment de Suárez a l’esquena de la defensa per rematar a plaer i lliure de marca. L’aturada de Sommer i l’oportunisme de Piqué van poder tenir fortuna, però l’acció ja va anar precedida d’una jugada assajada.
Abans d’aquest triomf a Mönchengladbach, però, el Barça ja havia anotat quatre gols a pilota parada, des que la temporada iniciés el 14 d’agost a Sevilla. Dos davant el Celtic, en dos llançaments curts des de la cantonada que van desorganitzar la defensa escocesa i que van ajudar en la golejada (7-0). El mateix succeí set dies més tard, en el complicat enfrontament entre el mateix Barça i l’Atlètic de Madrid, obert pels blaugrana en un altre còrner servit en curt i acabat amb remat de Rakitic al fons de la xarxa. El gol de Mathieu davant l’Alabès no va servir per sumar cap punt, però va fer augmentar aquest percentatge d’èxit. Sens dubte, la pissarra d’Unzué funciona.
