Es pot ser català, natural de Girona, exdirector de comunicació de Pasqual Maragall i seguidor del Reial Madrid?
Sí, evidentment. Es fa prenent-te els aspectes del futbol amb normalitat i els de la política amb seriositat.

Tenia ganes de portar la contrària?

No. Des del vuit anys he estat del Madrid. No n’he tingut mai cap dubte. Aquestes coses són involuntàries. Mai vaig tenir la impressió que estava cometent un pecat. En aquell moment no hi havia la pressió ambiental sobre el futbol que hi ha ara.

I per què creu que ha crescut aquesta pressió?
Primer perquè el Barça ara guanya títols, cosa que abans no feia. I això crea eufòria. A més, la gent vol utilitzar l’èxit dels altres, cosa que és molt dolenta per a Catalunya. Quin sentit té que als estadis d’equips espanyols es cridi “puta Catalunya” quan juga el Barça? S’han cregut el discurs que el F.C. Barcelona ens representa. I arreglar això no és fàcil.

Però es pot ser del Madrid i ser catalanista?
Sí, si saps separar les coses. El Barça és un bon element per projectar Catalunya al món. Però no la representa, i menys quan juga a futbol.

Per què?

Quan veig jugar a ambdós equips, Barça i Madrid, ho fan amb una rivalitat extraordinària. Tot i així, l’endemà, guanyi qui guanyi, Catalunya continua tenint els mateixos problemes. Hi ha un grup radical que veu victòries imaginàries on hi ha victòries futbolístiques. I això ho trobo dolent pel catalanisme.

Per a vostè què és el Barça?
Un gran equip de futbol, que ha tingut quatre anys molt bons, i el màxim rival del Madrid…

Segons vostè el Barça no és més que un club?
No crec que hi hagi res que sigui més del que és. Hem d’acceptar-ho, no som un país perfecte. Ho exagerem perquè no tenim Estat. I ho entenc, però això no vol dir que em faci gràcia que es confonguin les coses.

Vostè va a favor del Barça quan juga la Champions?
Jo miro tots els partits del Barça. M’agrada com juga, però no és el meu equip. Dimecres anava amb el Chelsea perquè em convenia que guanyés. Amb aquestes coses sóc molt materialista.

Joan Gaspar recorda que un català de “pura cepa” no pot ser del Madrid.

Hi ha molta gent que ho pensa. A mi no m’han preguntat mai per què llegeixo Leonard Cohen… En canvi, això sí. Sembla una aparent contradicció, però no ho és. Ho seria si arribéssim a la conclusió que el Barça és l’exèrcit de Catalunya. Hi ha gent que ho creu. El meu llibre irrita molta gent pel sol fet de plantejar aquesta possibilitat.

Els partits nacionalistes utilitzen el Barça o aquest també s’aprofita de la confusió?
El Barça està ple de gent de tot tipus. El Barça no vol representar res. És un determinat sector qui vol utilitzar el Barça per una sèrie d’objectius. Però, en l’actualitat, crec que el Futbol Club Barcelona intenta allunyar-se una mica d’aquesta barreja entre esport i política.

Encara que vostè digui que política i esport estan allunyats, els fets confirmen que no és així.

És una temptació, però no hauria de ser així. S’ha de fer un esforç, perquè si no arribarem a situacions absurdes. A l’Argentina, durant la dictadura militar, van creure que si feien un Mundial i el guanyaven, s’arreglarien els problemes. Posar les aspiracions nacionals de Catalunya en mans d’uns esportistes, ho trobo irreflexiu. Hi ha moltes maneres de guanyar la batalla política, però jugant a futbol ho veig difícil…

Al Barça li pot passar factura la seva relació amb el nacionalisme català? El club ja té un president que va ser afusellat, Josep Sunyol.

Si vol ser un gran club universal, que ja ho és, no li fa gens de bé portar banderes localistes. Com menys problemes tingui el Barça per ser una marca mundial, millor. Si no fossis d’aquí, i veiessis un partit per la televisió, et pensaries que la bandera de Catalunya és l’estelada!. Un referèndum per la independència no es guanyarà amb Messi.

Com valora l’època Laporta?
Laporta va preparar la seva carrera política a la salut del club. Aquest tema se li va escapar de les mans. I va tenir sort que l’equip va funcionar molt bé. Segurament, sense ell el Barça hauria obtingut els mateixos èxits…

Però va ser ell qui va portar Pep Guardiola…
Sí. La història el recordarà per això.

Els enfrontaments entre Barça i Madrid són un enfrontament entre Espanya i Catalunya?

Hi ha gent que ho interpreta així. Però aquest argument és molt infantil. Pensar que el Barça pot ser l’avantguarda del nacionalisme, ho trobo pobre. Tothom sap que si vols vendre no pots tenir problemes locals. Hi ha gent a Catalunya que no ho veu així. Molta gent que em trobo del Madrid, ho són per rebuig. Ells volen ser del Barça i espanyols. No entenc perquè el club no ho facilita…

Per què, segons vostè?
Perquè està molt lligat a la indentificació del Barça com a instrument de política nacional. Però, jo crec que Sandro i companyia ho tenen molt clar.

Què tenen clar?
Que no poden deixar-se instrumentalitzar.

Ser del Reial Madrid no equival a ser una persona de dretes? L’equip d’esquerres allà no és l’Atlètic de Madrid?

Ho trobo ridícul. Hi ha de tot, suposo. Els clubs no s’agrupen ideològicament.

Què li sembla el tractament de TV3 pel que fa a la rivalitat entre Barça i Madrid?
Per a TV3 el Barça és essencial. Lliga molt bé amb el discurs general de la cadena. Però a mi això no em sorprèn, el que sí ho fa són els excessos. En general, els mitjans d’aquí expliquen el Madrid en funció del que passa al Barça.

A Tele Madrid fan el mateix i encara manipulen…
Segur. Però a mi el que faci Tele Madrid no m’importa. El que em preocupa és el que fa TV3. El excessos de la cadena madrilenya són seus, no nostres.

És pitjor ser de l’Espanyol que del Madrid a Catalunya?

Sí. Hi ha molta gent per a qui encara li és més incomprensible. I ho trobo molt humiliant per a la gent perica. Per què l’Espanyol no pot defensar igual Catalunya? Que no és un club català? Amb el Madrid hi ha rivalitat, però amb els blanc i blaus, hi ha menyspreu.

Quin resultat augura en el clàssic de demà?
Em conformo amb un empat (2-2). Aquesta vegada ho tenim més fàcil. Inclús podríem guanyar perquè el Barça ha de guanyar per força. És la primera vegada que ho ha de fer en un clàssic. Una victòria és difícil al Camp Nou, i em fa por que el Madrid tingui la moral baixa i temor.

Qui guanyarà la lliga?
Ara, el Madrid. Hauria de cometre un error imperdonable per no ser així.

I si perd al Camp Nou?
La lliga encara estaria a les mans del Madrid. Si perdéssim de manera dura, sí que els podria afectar…

Li agradaria una final de Champions Barça – Madrid?
Jo crec que tot està preparat per a això.

Però, podria “arder Troya”, no? Això separaria encara més les dues sensibilitats…
No. Seria una tensió brutal. A mi m’agradaria molt. I em sabria greu que no es produís aquesta final.



Nou comentari