Una petita obra mestra defensiva d’Eusebio, un amant del futbol ofensiu, ha tornat a obrir la Lliga. El Barça s’ha estimbat altre cop a Sant Sebastià -ja van 6 temporades- contra una Reial Societat tan primitiva com brillant i el títol que tenia guanyat ara ja no el té. La jornada deixa els barcelonistes amb només tres punts sobre l’Atlètic -que ha vençut a Cornellà- i 4 davant del Madrid -que ha golejat l’Eibar- quan en queden 18 en joc. Les misèries del Barça s’han fet paleses -inici als núvols, circulació lenta, suplents massa suplents i el trident sense espurna- a partir del gol de la Reial al minut 4 -un gran cop de cap d’Oyarzabal superant Piqué i Bravo- i la resta ha estat un voler i no poder, sense solucions des de la banqueta.

Estratega amb més crítics que seguidors, Eusebio li ha guanyat la partida tàctica a Luis Enrique i ha sorprès tothom amb el seu plantejament hiperdefensiu. No li han caigut els anells. Ha disposat d’un 4-5-1, però que es transformava ràpid en un 5 i 6-3-1. Qui ho hagués dit de l’entrenador castellà, que un dia va ser lateral -sense ser-ho- d’una defensa de 3 en l’època de Cruyff. Tocador, fi i de gust refinat, Eusebio ha dut a l’extrem el pragmatisme i ha obligat un davanter (Oyarzabal) i un mig ofensiu (Prieto) a actuar de defensors per aturar les pujades d’Alves i Sergi Roberto. Així, durant molts estones, la Reial ha tingut una línia de 6 homes, 6!, i tres mitjos per no deixar espais ni per dins ni per fora, a més fent poques faltes. I li ha sortit perfectament, tot i el desgast físic enorme dels seus.

El Barça no ha llegit bé la innovació estratègica d’un tècnic que va jugar 7 anys al Camp Nou, 5 més com ajudant de Rijkaard i 4 dirigint el filial. El resultat han estat uns primers 45 minuts amb els blaugranes bloquejats, sense cap profunditat, a penes amb dues arribades, malgrat una possessió pròxima al 75%. Els interiors, avui Arda i Rafinha, no han tingut pes en el joc, Alves només ha centrat una vegada, i ni Messi ni Neymar han desequilibrat. Però el vencedor donostiarra estava a la banqueta: Eusebio. Fins ara, en partits anteriors, el Barça s’havia trobat amb dues línies de 4 i 5 jugadors ben juntes, però no amb la proposta radical i a l’home als costats d’una sola barrera de 6 futbolistes, desactivant l’eix i les pujades dels laterals.

Era evident que Luis Enrique havia de moure peces a la represa i posicions. Ha entrat Iniesta per Rafinha i el manxec ha donat un aire nou, amb passades per dalt -cosa que el Barça no havia fet en tot el primer temps- i xuts des de fora l’àrea per mirar de trencar el mur guipuscoà. El dibuix d’Eusebio ha seguit sent el mateix, amb una despesa de cames i pulmons extraordinària, exemplificats en Oyarzabal, un xaval de 18 anys -del 1997- que ha fet a part de fer el gol de la victòria s’ha deixat la pell i ha anul·lat Alves.

El partit ha mort amb un atac-i-gol del Barça, més per cor que per cap, però aquesta vegada no n’hi ha hagut prou davant l’estricta pissarra d’Eusebio i les aturades de Rulli, un porter nascut el mateix dia que precisament Eusebio creava la falta que significaria la primera Copa d’Europa catalana, el 20 de maig del 92. La paradoxa que un ‘nen de Wembley’ avui ho aturés tot i que un fanàtic de l’espectacle i el joc atacant culer traís el seu ideari per posar un autocar -un gran autocar- per deixar els 10 punts d’avantatge del Barça de fa un mes en tan sols 3. La Lliga reviu.

Fitxa tècnica:

Reial Societat: Rulli; Elustondo (Zaldua, min. 80), Mikel, Reyes, De la Bella; Illarramendi, Granero, Prieto, Zurutuza (Pardo, min. 80); Vela i Oyarzabal (Héctor, min. 87).

Barcelona: Bravo; Alves, Piqué, Mascherano, S. Roberto (Rakitic, min. 70); Busquets, Rafinha (Iniesta, min. 45), Arda (Alba, min. 58); Munir, Messi i Neymar.

Gols: 1-0, min. 4: Oyarzabal.

Àrbitre: Iglesias Villanueva (gallec). Ha amonestat Illarramendi per la R. Societat i Turan, Mascherano i Piqué pel Barça.

Estadi: Anoeta. Uns 27.985 espectadors.



Nou comentari