Esportistes catalans als JJ.OO de Río (2): Anni Espar, el cervell de les guerreres

“Ara mateix no em parla ni a mi”, diu el seu pare, Xesco Espar. Després de sis anys i mig invicte a nivell estatal -159 partits i una quinzena de títols consecutius-, el CN Sabadell femení fa unes hores que ha perdut la final de la copa de la Reina de waterpolo contra el Mataró (9-8) i Anni Espar (Barcelona, 1993), una de les líders vallesanes, no està per a ningú. “Cap endins, tinc mal perdre. Em fa molta ràbia. Em costa dormir i no faig més que pensar en les jugades del partit. Fa mal”, se sincera quan han passat 72 hores, ja més serena. “Ho estem digerint, ho podríem haver fet millor, però som conscients que la resta també juga i que no es pot guanyar sempre. Les derrotes ajuden a créixer”, explica, intrínsec al seu caràcter perfeccionista i autocrític.

Espar, de 23 anys, és una de les jugadores del nucli dur del combinat espanyol que competirà als Jocs Olímpics de Río. La seva generació és la que ha consolidat a l’elit el waterpolo femení, un esport amb escassa tradició en dones a Espanya, que gairebé és com dir a Catalunya, perquè és d’on surten la majoria de seleccionades. Les encara en actiu Jennifer Pareja -pal de paller de la darrera dècada, millor jugadora del món del 2013-, Pilar Peña i Laura López van posar la primera pedra amb la plata a l’Europeu 2008, però no era un bloc que aspirés a tot com ara.

Subcampiones als Jocs de Londres 2012 -van caure contra els EUA- i campiones al Mundial 2013 i a l’Europeu 2014, la selecció estatal va passar de ser una comparsa a gran candidata. Amb només 19 anys, Espar va irrompre en el panorama internacional, es va penjar la plata olímpica i va ser escollida millor jugadora continental d’aquell any. Amb ella, Maica Garcia, Marta Bach, Roser Tarragó, Mati Ortiz i la portera Laura Ester -totes ara entre 23 i 25 anys i totes catalanes-, a part de Pareja, i les madrilenyes Peña, López i Patricia Herrera han format el grup que s’ha repetit l’últim lustre, amb Miki Oca a la banqueta. Tots els aficionats es coneixen de carrera aquests noms, un senyal del magnetisme que generen.



Nou comentari