El dia de Nadal de 1925 no és un dia qualsevol en la història del Barça. Es jugava un partit enfront l’equip austríac del “First Vienna” com feia anys es jugaven davant equips estrangers aprofitant les festes nadalenques. Però per saber de la importància d’aquell partit cal tirar enrere exactament sis mesos, fins al 14 de juny. El F.C. Barcelona s’enfronta al Club Esportiu Júpiter en un partit d’homenatge a l’Orfeó Català. Els dos equips havien estat campions d’Espanya de les seves respectives categories, el que avui dia podríem considerar primera i segona divisió. Temps de dictadura, habitual en la història del segle XX d’Espanya, de Primo de Rivera, el partit no va ser autoritzat per l’autoritat governativa. Finalment, i un cop una gran concentració d’afeccionats es van aplegar als voltants del Camp de les Corts, es va concedir l’autorització un cop el club va tornar-la a demanar sense fer constar que l’acte era en homenatge a l’Orfeó. Aprofitant l’estada al port de Barcelona de la British Royal Marine, Arthur Witty un dels pioners del F.C. Barcelona i quart president del Club, va demanar a aquesta la participació en l’acte interpretant l’himne espanyol i el “God Save the Queen” anglès. La resposta del públic, uns 14.000, va ser immediata. Xiulada sorollosa contra la Marxa Reial i aplaudiments generalitzats amb l’himne anglès. El F.C. Barcelona era, seguia sent, el símbol de la resistència catalana sobre el poder central.
La resposta per part de les autoritats no es va fer esperar. El 21 de Juny, el Jefe Superior de Policia de Barcelona es dirigia al Governador Civil amb l’expedient realitzat per Justo Conde y Martín Corral, Comandant de Seguretat, demanant “la clausura o disolución definitiva de dicha entidad por ser evidente el agravio inferido en su campo al Himno Nacional, como evidente es tambien la marcada tendencia política que esta entidad desarrolla…. propongo a V.E. la expulsión del territorio nacional del dicho Sr. Gamper…. la tan repetidad entidad ha dado pruebas constantes de su desafecto a España”.
El 19 de Juny, el diari ABC publicava aquesta nota: “y que el incidente no pueda sorprender a nadie que conozca el carácter de este Club, tan político, por lo menos, como deportivo. Como jamás, pongamos por caso, se ha visto ondear en el Club la bandera española, aun siendo aquél, según su Directiva, tan respetuoso con los símbolos de la Patria, ni se ha escrito un letrero en castellano, no tiene nada de extraño que a sus socios les parezca que sobra allí todo lo español. Pero no es al público adventicio a quien debe la Junta cargar la responsabilidad de lo ocurrido, pues lo que pudiera sorprenderle es qué, educados como lo están, hubieran sus socios procedido de distinta manera a como lo hicieron”. Sembla que mai passen els anys.
El 25 de Juny el Governador, Joaquin Milans del Bosch, antic Capità General de Catalunya, màxim repressor de la vaga de la Canadenca i personatge que va armar al Sometent (grups paramilitars d’ideologia ultracatòlica formats per aterrir a vaguistes): “He acordado, haciendo uso de las facultades que me están conferidas, clausurar por término de SEIS meses el funcionamiento de esta Sociedad, no pudiendo, durante dicho tiempo, dar espectáculo alguno en su campo ni concurrir a otros como tal Asociación, ni usar los emblemas ni distintivos de la Sociedad”. El que es clausurava no era tan sols el Camp de les Corts sinó tot el funcionament del club, encara que això se suavitza amb un recurs de la directiva i es permeten les Juntes Directives d’aquesta amb la presència d’una autoritat governativa per a què el club pugui fer front a les activitats quotidianes de pagaments a proveïdors i sous. Gamper renunciava a la presidència al mes de juliol i marxava cap a l’exili.
El dia de Nadal de 1925 es reobria el Camp de les Corts amb una nova Junta Directiva nomenada el dia 17 de Desembre i encapçalada per Arcadi Balaguer, aristòcrata i amic personal del rei Alfons XIII. El resultat final del partit va ser de 2 a 0 favorable als blaugranes que presentaren aquest equip: Plattkó, Planas, Walter, Torralba, Sancho, Carulla, Piera, Arnau, Samitier, Alcántara i Sagi-Barba. Els gols van ser de Samitier i Arnau.
Cal remarcar que durant els sis mesos de suspensió de l’activitat del vlub, les baixes registrades entre els socis van ser menors a les registrades en el mateix període d’altres anys. Com bé deia el Llibre Major de comptes econòmics, començat el juliol d’aquell mateix any, “si t’estimes la teva dignitat, no t’oblidis mai d’aquest bon company”.
