Amb menys de dues setmanes, el compte corporatiu d’Instagram d’Uesports, una cadena de gimnasos que gestiona instal·lacions esportives municipals a partir de concessions administratives, ha crescut un 300%. Abans que Pedro Sánchez decretés l’estat d’alarma, tenia al voltant de 1.000 seguidors; en aquests moments ja en té pràcticament 4.000 i manté un creixement constant. El motiu d’aquest increment sever no té res a veure amb cap campanya publicitària, sinó que troba la seva raó de ser en una iniciativa, Uesports a casa, que ha respost a les necessitats d’una societat que a causa de la pandèmia del coronavirus té molt més temps lliure i, sobretot, molta més voluntat de fer exercici.
El projecte, tal com el seu nom indica, consisteix a aprofitar les xarxes socials per elaborar rutines, consells esportius i nutricionals, recopilacions d’exercicis i classes en directe per mantenir actius els usuaris de la cadena de gimnasos en qüestió. “Arran de la situació d’alarma, ens vam veure forçats a estar al costat dels nostres usuaris. L’objectiu principal és que els socis tinguin accés a tot el que feien al club, que tinguin l’oportunitat de moure’s malgrat tot plegat”, explica Raquel Benavides, cap d’operacions d’Uesports Sant Celoni, que també reconeix que el fet d’haver virtualitzat els seus serveis els ha permès arribar a un públic més ampli. “No només arribem als nostres usuaris. Tenim l’oportunitat d’arribar a tota la població, ja que tothom hi té accés. I això ens apodera en aquesta situació tan extrema”, comenta.
La importància de fer exercici (i fer-lo bé)
Segons Benavides, “el fet de fer exercici fa que el cos segregui endorfines i això produeix plaer. I ajuda a conviure amb una situació imposada”. “Fer esport és una bona forma d’alliberar tensions, de desconnectar de l’espiral en el qual hem entrat, que inconscientment genera estrès. A mesura que van passant els dies això encara serà pitjor, sobretot els que a casa seva no gaudeixen de massa espai a casa, quelcom que complica la convivència”, afegeix per remarcar els avantatges psicològics que produeix l’esport en qualsevol circumstància, però sobretot durant un període de confinament. “Fer exercici ajuda a distreure’s, a fer una activitat diferent i a millorar l’estat d’ànim”, amplia Oriol Alzúria, coordinador de l’àrea tècnica de la instal·lació d’Uesports Sabadell, que insisteix també en el vessant purament físic, estrictament relacionat amb el mental: “És molt important mantenir el cos en forma i no deixar-nos anar”.
“Viure en un espai reduït implica que el cos es mogui molt menys i cremi menys calories que en condicions normals. D’altra banda, les que ingerim són les mateixes que habitualment. És important vigilar l’aspecte nutricional. És important evitar ingerir dolços, menjar entre hores. Intentar portar una dieta més sana, potenciar les verdures, llegums… Conscienciar-se d’això és transcendental”, argumenta Alzúria, que recalca la rellevància no només de fer esport, sinó de fer-lo correctament per evitar problemes físics futurs: “Tothom pot fer exercici, però és molt important tenir l’assessorament professional. Un exercici mal realitzat pot desembocar en lesions articulars, cervicals… La gent s’ha de fixar molt en com es duen a terme els exercicis i quina és la tècnica correcta. Tampoc s’ha de convertir en una cosa obsessiva, es pot repartir en diferents moments del dia”, avisa davant l’augment considerable de persones que durant aquests dies estan entrenant-se pel seu compte i sense la supervisió ningú.
Un valor afegit
Evidentment, l’absència de contacte directe amb un professional és la principal diferència entre fer esport a casa i fer-lo a un gimnàs. “Tenim el hàndicap de no poder corregir els usuaris, però donem certes indicacions i sobretot diversifiquem l’exercici en nivells perquè cadascú faci el que pot fer, també dones embarassades o persones amb alguna molèstia física. Les correccions, però, són generals. Aquesta és la diferència principal respecte a les classes presencials”, reflexiona el tècnic de Sabadell. “El fet d’anar a una classe amb un tècnic/a motiva moltíssim. És una forma perquè gent que està acostumada a anar al gimnàs o a córrer pel seu compte s’adoni que hi ha altres fórmules. És fàcil fer malament un exercici sense l’ajuda d’algú que no en sàpiga i que et doni instruccions”, prossegueix. “Això ha vingut per quedar-se. És un valor afegit, però no pot ser mai el vehicle principal. El contacte directe sempre ha estat el millor camí. I ara més que mai, malgrat totes les iniciatives que estan sorgint, ho hem de valorar”, s’entesta a deixar clar Benavides, que creu que en tots els aspectes “ara valorarem molt més l’aspecte social i el contacte directe”.
“Estem potenciant una mena de material que ja existia, però que no s’havia explotat com s’està fent ara per la situació d’emergència sanitària. Tot i això, nosaltres animem la gent a tornar a les instal·lacions quan s’acabi tot, perquè no és el mateix”, opina la cap d’operacions d’Uesports Sant Celoni davant el perill que hi hagi persones que s’adonin que poden fer esport a casa i prescindir del pagament de la quota de gimnàs, i més tenint en compte la situació econòmica incerta que generarà la crisi del coronavirus. “Moltes vegades passa i és un error. No es pot prescindir del tractament individualitzat i personal. Sí, es pot fer a casa, però a casa no tens una persona que et dirigeixi, t’ajudi i et motivi. Incentivem constantment els usuaris perquè continuïn. De la mateixa forma que quan necessites que et facin un massatge per resoldre alguna contractura acudeixes a un professional i no a un amic, considero que en aquest aspecte ha de ser igual”, justifica Oriol Alzúria.
Minimitzar la pèrdua de condició física
Un cas a banda és el dels esportistes d’elit, que a casa no poden mantenir el nivell competitiu però, com a mínim i gràcies als entrenadors personals amb què compten la majoria d’ells, poden “minimitzar molt la pèrdua de condició física”. “Els preparadors físics els adapten els entrenaments en funció del que tenen a casa, tant de material com d’espai”, subratlla el tècnic, que no s’oblida dels professionals amb menys poder adquisitiu: “Hi ha esportistes d’alt nivell que tenen molts diners i que tenen gimnasos, molts metres quadrats per desplaçar-se… Però hi ha altres professionals d’altres disciplines més modestes o minoritàries amb menys recursos. Els nadadors i els ciclistes ho tenen molt més complicat”. Per a tots ell, “l’ideal seria tenir una pretemporada, un petit període de transició i adaptació que els permeti adaptar-se al nivell de competició” abans de tornar a l’activitat, encara que “en aquest món, l’aspecte econòmic també té molta importància i ho acabarà determinant tot”.
