El món del futbol s’interroga si la diana d’ahir de l’argentí no té comparació. Superior al del Getafe? Més bo que el de la Romareda? N’ha fet tants i tan bons que el debat pot ser estèril, però dissabte qui va ser al Camp Nou es va posar les mans al cap, començant per Artur Mas i Felip VI, i qui ho va veure per televisió va aixecar-se del sofà. Allò no era normal. S’estava davant un moment que es recordarà en la història del futbol.

No és el seu gol més espectacular, això segur, però potser el més difícil. Enganxat a la banda, Messi va arrencar quasi des del mig camp, va accelerar per superar el primer rival, va frenar per tombar el segon, va fer-se una autopassada per deixar enrere el tercer i ja dins l’àrea, perfilat, va retallar el quart per disparar després a gol pel pal curt. Una meravella. Quasi sense espai va esborrar quatre jugadors de l’Athletic.

Va ser una obra mestra. No era a camp obert, més aviat semblava un carreró sense sortida, però Messi va saber crear-se el camí on no n’hi havia, amb una destresa increïble. “Wow” va escriure l’exmadridista David Becham al Facebook. Sobren les paraules.

L’espectacular gol de Messi contra el Getafe (2007)
 

El golàs de Messi a la Romareda, contra el Saragossa (2010)


Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa