Els tres apunts del Borussia 1-2 Barça

La poca mobilitat al mig del camp i a la davantera obliga Luis Enrique a moure la banqueta. Arda i Rafinha recuperen el dinamisme

El que Luis Enrique treu, el mateix Luis Enrique t’ho acaba donant. Aquest dimecres, el tècnic blaugrana ha estat l’artífex de la mala primera part del Barça i també el màxim responsable d’una remuntada treballada i solventada amb els canvis d’homes i esquema. L’invent inicial no ha acabat de sortir com l’entrenador asturià esperava i l’ha obligat a prendre decisions transcendentals que han acabat desequilibrant el partit a Mönchengladbach. Aquestes són, segons El Món, les tres claus de la victòria blaugrana a Alemanya:

1. Neymar persevera, però s’atabala

El brasiler sembla ofegar-se en diversos moments del partit quan no té Messi al seu costat. Sense l’argentí, Neymar vol aglutinar tot el pes del joc, ser-ne el gran protagonista, però la intenció no és suficient quan les cames i el cap van en direccions oposades. El joc del Barça, avui, demanava calma, i Neymar li oferia explosivitat, acceleració i moviments ràpids per trencar les línies del Gladbach a través d’uns espais que no existien. Una i altra vegada, el dorsal ’11’ s’ha topat amb el mur rival i, tot i que se li agraeix la voluntat incessant de provar sort, a vegades necessita un cop a l’esquena d’Iniesta o Sergio Busquets per fer-lo frenar i reflexionar. El seu instint d’exhibicionista i d’home desequilibrant el supera. Els números, a més, no enganyen. Neymar Jr ha estat el cinquè futbolista (dels 13) que menys ha participat en el partit i el penúltim amb menys èxit en les passades, amb 37 intents i només un 67,6% d’encert. Perquè se’n puguin fer una idea, Sergio Busquets n’ha realitzat 90 (95,6% amb èxit) i Sergi Roberto, 86 (89,5% correctes).

 

2. El joc de posició es va oblidant

Potser ens fem pesats amb el tema, però aquest dimarts el Barça ha patit, altra vegada, per mantenir un joc de posició al qual hauria d’estar acostumat -i fer-ne gala-, després d’haver-ho guanyat tot duent a l’excel·lència l’estil parit per l’escola holandesa de Cruyff i Michels. Com ja ha succeït en diverses ocasions aquesta temporada, l’equip blaugrana pateix quan l’equip amb el qual s’enfronta planta una bona línia defensiva al seu davant, una munió de jugadors difícils de superar amb les ja habituals transicions ràpides. El Borussia Mönchengladbach, a més, no és l’Sporting, i les pilotes perdudes al mig del camp les acaba castigant amb una eficàcia molt superior a la del conjunt asturià. La pèrdua de Busquets en el gol local -pressionat per tres homes- posa de manifest el problema: poques ajudes, el mig del camp ha perdut la costum de participar activament en la construcció i s’ofereix amb menys intensitat. Luis Enrique hauria d’arreglar-ho i mirar de recuperar un aspecte clau del Barça hegemònic.

3. Luis Enrique: acció-reacció

Després d’una mala decisió incial (situar Paco Alcácer fent parella amb Luis Suárez a la davantera) i de perdre la capacitat de creació en la zona de tres quarts per voler dominar els espais a l’àrea rival, el tècnic ha corregit la disposició tàctica i la intenció de l’equip immediatament després del descans, amb un èxit admirable. L’entrada de Rafinha ha dotat l’equip de més amplitud i la incorporació d’Arda Turan li ha donat el punt d’equilibri necessari en una zona on Neymar semblava no trobar cap ajudant. El turc ha disputat 32 minuts de partit, però n’ha tingut prou per exhibir-se i demostrar que la temporada passada està morta i enterrada. Amb més d’un 90% d’encert en la passada, Arda ha sabut interpretar com ningú les necessitats de l’equip i el posicionament rival per situar-se en diferents sectors del camp i fer molt mal a l’equip d’Andre Schubert. Amb una llibertat absoluta sobre la gespa, el turc ha il·luminat el camí de la victòria.

Nou comentari