El Barça va recuperar, aquest dimarts, les bones sensacions de l’inici de temporada i va aconseguir enterrar la patacada soferta dissabte passat davant l’Alabès, en una nova exhibició futbolística a la Lliga de Campions. El Celtic va pagar el sotrac de la Lliga i es va trobar amb un Barça afamat, amb ganes de convèncer i de demostrar que la derrota del cap de setmana va ser únicament un petit entrebanc dins un creixement prou evident. Luis Enrique va preferir evitar l’acumulació de rotacions i únicament va situar André Gomes i Samuel Umtiti en les posicions d’Andrés Iniesta i de Javier Mascherano, que necessitaran descans per afrontar els cinc partits que resten abans de la propera pausa per partits internacionals, marcada pel 3 d’octubre.
Precisament, André Gomes es va convertir en un dels protagonistes de la jornada, en una de les tres claus del Barça-Celtic que va tornar a elevar la figura de Leo Messi als altars més alts del futbol mundial.
1. El trident fa un ‘reset’ i torna a la normalitat
La quotidianitat de Lionel Messi, Luis Suárez i Neymar Jr és situar-se esportivament per sobre de qualsevol altre línia ofensiva d’atac d’Europa i del món. Cap dels grans equips de la Lliga de Campions disposa d’una davantera del nivell de la blaugrana, sobretot quan cada un d’ells col·labora perquè el trident ofereixi la seva millor versió conjunta. Davant el Celtic, Messi i Neymar van connectar com no ho havien fet des del final de la temporada passada i van posar la seva signatura en els dos primers gols, sobretot en el segon, en una jugada de futbol de saló marcada per una doble paret exquisida. Amb Messi a la gespa, la vida de Neymar és molt més fàcil. Al brasiler li manca maduració per poder liderar l’equip, una pausa que no necessita tenir amb l’argentí al seu costat. Amb el ’10’, Neymar pot explotar totes les seves qualitats, sobretot des d’una explosivitat que el fa molt difícil d’aturar. Luis Suárez, després de ser suplent en el partit davant l’Alabès, va tornar a ser clau per obrir la defensa del Celtic amb els seus moviments d’arrossegament. No va marcar fins el minut 75 -i ja era el 6-0-, però va ser molt important per generar espais a l’àrea rival que els seus companys van aprofitar.
2. André Gomes, un comodí de nivell suprem
El portuguès va acceptar el repte d’assumir la difícil tasca que suposa substituir Andrés Iniesta en la posició d’interior esquerre. Gomes va complir i va superar llargament les expectatives posades en la seva figura, tot i els 35 milions d’euros pagats per ell a finals de juliol. Luis Enrique el va situar, inicialment, en la posició d’interior esquerre, però en la segona part, amb l’entrada d’Iniesta, va passar a la dreta i va acabar, fins i tot, disputant uns minuts de migcentre, després de la substitució de Sergio Busquets. En les tres posicions, el vigent campió europeu amb Portugal va aprovar amb nota. A l’esquerra, el ’21’ va ser clau en la pressió de la primera part, recuperada després d’un partit decebedor a la Lliga, en els oferiments als seus companys per mantenir la possessió de la pilota i buscar alternatives, en els canvis d’orientació i en la conducció amb velocitat, un aspecte que va accentuar a la segona part en les poques transicions ofensives de les quals va disposar. Va ser un dels responsables de la circulació ràpida de pilota, un factor imprescindible que converteix el Barça en imparable.
3. Messi, el futbol total
De Messi ja se n’ha parlat suficientment en els darrers anys. Sobretot els mitjans de comunicació que, cada cap de setmana -o cada tres dies- en fem notícies, informes, anàlisi, opinions i reportatges. Aquesta vegada, però, dedicarem aquest apunt a reproduir les paraules del seu tècnic, Luis Enrique Martínez, explicant la importància d’un jugador com Lionel Messi i les seves capacitats de desequilibrar des de qualsevol posició, des d’una llibertat que només pot ell pot interpretar: “Leo Messi, com no pot ser d’una altra manera, juga de tot. Té llibertat per jugar a qualsevol posició. Si se situa de ‘6’, és el millor ‘6’ del món; si se situa de ‘8’, és el millor ‘8’ del món; i si se situa de ’10’, és el millor ’10’ del món. Coartar això seria lleig i poc intel·ligent part meva. És el futbol total i seria molt poc intel·ligent posar-li límits o trabes. Ell juga en funció d’on veu els espais, sempre coordinats amb la resta de l’equip. Per això és el millor de tots els temps, segons la meva opinió”.
