Els Jocs Olímpics de Pequín: una lluita per la perfecció des de la polèmica

Toni Delgado – Els primers esportistes eren joves, forts i tenien una obsessió: aconseguir l’excel·lència social, convertint-se en déus amb forma humana. Plató defensava l’ideal atlètic, l’equilibri entre les qualitats físiques i les espirituals. A Olímpia, a Grècia, es van escriure les primeres pàgines dels Jocs Olímpics. Aquells concursos de resistència i habilitat servien com a homenatge a Zeus, el rei dels déus olímpics. Però els Jocs, oficiosament (o almenys els moderns), neixen el 1896 a Atenes gràcies a l’aposta personal del Baró Pierre de Coubertin, que tenia una il·lusió: reunir els millors esportistes en un espectacle sense ànim de lucre on l’important fos participar i fer-ho en un ambient de germanor i respecte.

Els Jocs no han pogut sobreviure amb la utòpica idea del seu fundador i no només representen el premi a l’esforç d’un esportista, sinó també una lluita metafòrica entre tot el món i on els més poderosos sempre tenen més mitjans. Avui comença a Pequín una de les edicions més polititzades dels últims anys, que conclourà el pròxim dia 24. Quasi s’ha parlat més de protocols i de reivindicacions com les del “Tibet lliure” que no pas del realment important: l’esport. El Govern xinès vol que surti tot perfecte i cap cosa trenqui la calma. Per això, segons s’ha filtrat, molts ciutadans, especialment els empresaris, han rebut cursos de formació per saber què han de respondre davant les preguntes dels periodistes estrangers. “La torxa olímpica representa l’esperit olímpic. Interrompre el relleu és maltractar la pau mundial”, han de respondre si algú els qüestiona el tortuós camí que ha seguit pel món la torxa (a París la van ficar quatre cops en un autobús del servei de seguretat). Preocupa la seguretat i la contaminació, per això els vehicles que no siguin de l’organització només podran circular o els dies parells o els imparells. L’objectiu és que tot sigui políticament correcte, que tot estigui controlar. Espontaneïtat zero. De fet, durant uns dies es van censurar algunes pàgines web, com la de la BBC.

L’adéu de Gemma Mengual

Els esportistes catalans porten quatre anys treballant per aquest moment i també captaran bona part de les mirades de tot el món. Hi participaran 79. Seran els últims Jocs Olímpics per a Gemma Mengual, que ha aconseguit fer d’un esport minoritari tingui un ressò important, buscarà la seva primera medalla olímpica, un repte que teòricament assolirà a les dues proves, al duo i per equips. És l’únic premi que li faltar per tancar una brillant carrera on ha aconseguit més de 30 medalles. Com en els últims mesos, la seva parella al duo continuarà sent la tarragonina Andrea Fuertes.

Pau Gasol serà el gran referent de l’equip masculí de bàsquet, que compta amb la millor generació de la història. Campions del món al Japó (2006) i subcampions d’Europa l’any passat davant Rússia, a Joan Carles Navarro i companyia només els falta una medalla olímpica. Quedar entre els dos primers del grup, una fita assequible, marcarà la trajectòria d’un grup que està capacitat per aconseguir l’or. A priori, els Estats Units de Kobe Bryant seran el rival a batre. Les expectatives del combinat femení són més modestes perquè hi ha dos rivals quasi imbatibles: Austràlia i Estats Units. En un tercer esglaó estarien Brasil o Rússia, a qui Laia Palau, Cindy Lima i companyia van guanyar va dies en un amistós a Moscú. Les semifinals no són un somni.

Johnny Pistoles

Finalment només hi haurà una catalana a la prova de ciclisme en ruta. Després de la retirada de Maribel Moreno ahir per una crisi d’ansietat, serà Marta Vilajoana l’única que optarà a medalla. El seu palmarès, un Giro l’any passat, és un bon argument. En les proves de persecució individual i per equips participarà Sergi Escobar, que va aconseguir dos bronzes a Atenes. Per equips també correrà el gironí Antonio Miguel. En BTT (bicicleta de muntanya), un dels grans favorits serà José Antonio Hermida, plata el 2004. El seu sobrenom és Johnny Pistoles i va ser el precursor a l’Estat d’una especialitat que es va inventar als Estats Units fa 28 anys.

Cap esportista català ha aconseguit guanyar tres ors en uns Jocs Olímpics. Superar aquest rècord és el gran objectiu del gimnasta Gervasi Deferr, que se centrarà en el terra i no gastarà massa energies en salt, l’especialitat on va ser el millor tant a Sidney i Atenes. El nou canvi de normativa el perjudica, perquè ara per arribar a la final es necessiten fer dos salts.

En atletisme María Vasco podria lluitar pel bronze en els 20 quilòmetres marxa, el premi que va aconseguir a Sidney i li va donar el reconeixement internacional. Al marató José Rios és un dels aspirants a acabar entre els tres millors. Reyes Estévez, molt recuperat en els últims mesos, podria tenir les seves opcions a la final de 1.500 metres. A taekwondo  José Antonio Ramos, campió del món el 2007, és un clar favorit a l’or. L’únic representant català en tenis serà Tommy Robredo.

Present i futur de la natació catalana

Amb només 17 anys, Mireia Belmonte és el present i el futur de la natació catalana. En la seva millor prova, la dels 200 metres, arribarà com la sexta millor del món. És complicat que la nedadora badalonina guanyi metalls en el seu debut als Jocs. Tampoc ho tindrà fàcil Érika Villaécija, que segons el seleccionador espanyol, Mauricio Coconi, haurà de rebaixar un segon la seva millor marca als 800 per ser finalista. En aigües obertes competirà Kiko Hervás.

El gran èxit de la selecció espanyola d’handbol data del 2005, quan a Tunísia es va proclamar campiona del món. L’emblema de l’equip és el porter David Barrufet, que amb 38 anys, viurà els seus últims Jocs Olímpics. El repte serà el típic, passar de quarts de final, una fita que Espanya només ha aconseguit dos cops, i no en va treure rendiment: tant a Atlanta (1996) com a Sidney (2000) va ser bronze.

L’hoquei herba, majoria catalana

L’hoquei a Catalunya és un dels esports amb més tradició, però la modalitat de patins no és olímpica, així que els amants d’aquesta disciplina s’hauran de conformar amb la modalitat d’herba. L’equip masculí, dirigit per Maurits Hendricks, pot aspirar, per què no, a l’or, i oblidar el quart lloc a Atenes. Porten sis mesos entrenant-se en una superfície igual a la que es trobaran a Pequín. 12 dels 15 dels membres de l’equip són catalans. De l’actuació de Pol Amat i Santi Freixa dependrà el resultat final. El camí cap als Jocs del combinat femení no ha estat fàcil: van haver de superar el preolímpic Azerbaian, on van guanyar malgrat ser intoxicades intencionadament. Liderades per Sílvia Múñoz i Núria Camón i enquadrades en un grup amb Holanda i Austràlia, tindran complicat aconseguir la segona medalla en la història. La primera, un or, va ser a Barcelona’ 92.

La catalana més veterana a Pequín serà Beatriz Ferrer-Salat, que competirà en hípica amb el seu cavall, Fabergé. Seran els seus quarts jocs. A Atenes va guanyar la plata per equips i el bronze en individual. És una bona opció per pujar al podi. 

Els 79 catalans a Pequín classificats per esport:

Atletisme (11): Miguel Quesada, Reyes Estévez, Carles Castillejo, Jose Ríos, José Luis Blanco, Rubén Palomeque, Natalia Rodríguez, Beatriz Pascual, María Vasco, Laia Forcadell i Irache Quintanal.

Bàsquet (10): Pau Gasol, Raül López, Joan Carles Navarro, Ricky Rubio, Marc Gasol, Àlex Mumbrú, Cindy Lima, Luci Pascua, Laia Palau i Núria Martínez.

Ciclisme (4): Marta Vilajoana (en ruta), Sergi Escobar i Antonio Miguel (en pista), i José Antonio Hermida (en BTT).

Gimnàstica artística (1): Gervasi Deferr.

Handbol (5): Albert Rocas, David Barrufet, David Davis, Cristian Malmagro i Victor Tomàs.

Hípica (1): Beatriz Ferrer-Salat.

Hoquei herba (22): Francesc Cortés, Santi Freixa, Kiko Fàbregas, Àlex Fabregas, Pol Amat, Eduard Tubau, Roc Oliva, Ramon Alegre, Xavi Rivas, Albert Sala, Sergi Enrique, Eduard Arbós, David Alegre, Júlia Menéndez, Sílvia Muñoz, Sílvia Bonastre, Maria Romagosa, Marta Ejarque, Núria Camón, Esther Termens, Glòria Comerma i Georgina Oliva.

Natació (11): Brenton Cabello, Sergio García, Javier Núñez, Aschwin Wildeboer, Mireia Belmonte i Érika Villaécija (piscina), Gemma Mengual, Andrea Fuentes, Gisela Morón i Irina Rodríguez (sincronitzada) i Kiko Hervás (aigües obertes).

Piragüisme (1):
Saúl Craviotto.

Taekwondo (1): Juan Antonio Ramos.

Tenis (1): Tommy Robredo.

Tir olímpic (1): Sonia Franquet.

Vela (4): Natàlia Vía-Dufrense, Laia Tutzó i Mónica Azón, Sandra Azón.

Waterpolo (6): Iñaki Aguilar, David Martín, Marc Minguell, Iván Gallego, Xavier Vallés i Xavier García.

Nou comentari