El Vila-real frena el Barça (2-2)

Els de Luis Enrique trenquen dotze jornades de Lliga guanyant en un partit marcat per l'empanada de Mathieu i un arbitratge desastrós

El Barça s’ha deixat aquesta tarda dos punts al Madrigal (2-2), que no és per posar-se nerviós, ni per l’estadi ni per la classificació, en un partit ben mastegat i mal digerit. Quan els de Luis Enrique ja divisaven la Lliga i com qui diu es felicitaven, el Vila-real li ha clavat dues bufetades aprofitant l’entrada d’un Mathieu absent -deconcentrat i desconcertant- i ha igualat l’enfrontament. Tocava tornar a remar en un dels camps més complicats de Primera, però ja res s’ha mogut. Condicionat per un àrbitre horrorós, que durà polèmica a la caverna i més enllà i possiblement aquesta vegada amb alguna part de raó, el Barça suma el 39è partit sense perdre i augmenta a 9 punts l’avantatge sobre l’Atlètic de Madrid quan en queden 24 en joc. El Madrid es pot situar a 10 punts del líder a l’espera del clàssic al Camp Nou de la pròxima jornada.

L’arbitratge de Sánchez Martínez ha estat un despropòsit des de l’inici. Ell sol s’ha complicat el partit amb una targeta groga a Piqué per unes mans que no eren abans del quart d’hora, però després s’ha fet l’orni amb unes altres mans -aquestes sí, com una casa de pagès- del mateix central català, a qui hauria d’haver expulsat. Segurament, la llei de la compensació que tot ho embruta i tot ho distorsiona, que confon els jugadors -més pendents d’endevinar el criteri del col·legiat que del matx- i que destrossa l’espectacle. Així s’han viscut els 90 minuts, entre el poderós relat del Barça, poc profund això sí i amb un punt de desgana, sentint-se superior, i el Dragon Kahn de les envestides locals i la bogeria arbitral.

I això que el duel era gairebé de guant blanc, sense entrades dures ni ambient tens. Però Sánchez Martínez ho veia tot al revés. Fores de banda mal xiulades, faltes de transició que convertia en targetes -per totes dues bandes-, algun fora de joc inexistent i aquella autoritat mal entesa que consistia en advertir els futbolistes quan no calia. El súmmum ha arribat al minut 40, quan el Barça ja guanyava per 0-1, amb gol de Rakitic al sobrebot -molt més difícil del que pot semblar- en un rebuig dins l’àrea, perquè aleshores ha assenyalat penal sobre Neymar que només ha vist ell i que ni tan sols el brasiler havia reclamat. El porter Asenjo li ha tret perfectament el mà a mà i Sánchez ha dictat pena màxima davant l’astorament general. Neymar, a l’estil Panenka, com fa uns dies Messi, ha fet el 0-2.

El Barça no derrotava el Vila-real gràcies a l’àrbitre, sinó per una bona sortida de pilota i una possessió aclaparadora moltes estones, però les jugades decisives coïen i era lògica la irritació del Madrigal. A la represa, la ira local s’ha relaxat i l’enfrontament semblava caure en un punt mort. Massa mort, potser, amb el Barça controlant a plaer, perquè Luis Enrique ha canviat Piqué per Mathieu i en cinc minuts d’empanada general, però sobretot del francès, el Vila-real ha empatat. Primer no ha tancat bé un rebuig de Bravo en l’1-2 de Bakambu, després s’ha deixat prendre una pilota que no ha sigut gol de miracle i finalment ell mateix ha igualat el resultat en pròpia porteria a la sortida d’un córner. Quin drama!

Mascherano ha tapat com ha pogut els dèficits de Mathieu, que combina bons partits amb actuacions que sembla que no hi sigui. La passivitat barcelonista i la falta de determinació per llançar en llarg quan és necessari, quan el rival pressiona a totes avui, l’ha penalitzat. S’ha agradat una mica massa o ho ha vist fet i ho ha pagat. El Barça s’ha refet amb dues grans jugades de Neymar que Asenjo ha aturat magistralment i el joc s’ha tornat a estabilitzar, amb els groguets cada vegada més aculats, tot i que el 2-2 ho mantenia tot a l’aire. El gol victoriós ha estat més a prop dels visitants, però el cor i l’estratègia dels castellonencs han resistit per frenar finalment dotze jornades consecutives guanyant del Barça a la Lliga.

Més informació

Nou comentari