Figueres, Mirandés, Alcorcón i Real Unión de Irún han quedat gravats en la memòria dels afeccionats al futbol. Encara que passin els anys, els quatre equips segueixen presents en el record quan la Copa del Rei dona el tret de sortida i inclou, en els emparellaments dels setzens de final, els principals equips de la Primera Divisió. En el sorteig de setzens, els clubs de la Segona Divisió B resen perquè els toqui un equip dels grans. Ho tenen relativament fàcil ja que, d’entrada, només els pot tocar un conjunt que participi a la Champions League o a l’Europa League. És a dir, un dels millors equips del país visitarà el seu camp. Graderies plenes, taquillatge per arreglar tota una temporada i la il·lusió de visitar, a la tornada, l’estadi més espectacular que bona part de la plantilla haurà trepitjat mai. El Formentera, s’ha convertit –passi el què passi en l’eliminatòria que comença el proper dia 3 de gener- en l’equip més emblemàtic de la Copa del Rei d’enguany. Un club singular en un indret excepcional, una illa de poc més de deu-mil habitants destinada al turisme de platja i plats mediterranis sense cap èxit esportiu remarcable. Un equip que ha estat capaç d’eliminar l’Athletic Club de Bilbao a San Mamés amb un gol agònic en el darrer minut de l’eliminatòria. “Vam ser conscients de la proesa un cop vam arribar a Formentera”, admet Tito García Sanjuán, l’entrenador del conjunt balear i un dels grans artífex de la gesta. “Ens van venir a rebre més de 100 persones al port”, explica, conscient que en els partits de lliga el Municipal de Sant Francesc agrupa uns dos centenars d’afeccionats.
Però García Sanjuán té clar que la classificació davant el totpoderós Athletic no va ser casualitat. Ni l’1-1 de l’anada, ni el 0-1 de la tornada foren un cop de fortuna d’un equip inexpert. “La temporada anterior, amb el Sevilla, vam anar a gaudir de l’eliminatòria. Aquesta vegada, vam anar a competir amb un plantejament clar”, assegura. “Abans del partit d’anada teníem poques possibilitats, però després fa la sensació que haguéssim pogut guanyar”, assenyala el tècnic, que recorda perfectament quines foren les indicacions abans de saltar a la gespa del majestuós estadi basc. “En els primers vint-i-cinc minuts no els havíem de deixar jugar, havíem d’evitar que tinguessin ocasions. Després, dues possessions llargues, sense cap necessitat d’arribar a la porteria contrària. Els jugadors i el públic s’havien de posar nerviosos. I a la segona part, exactament igual”, detalla. Amb una petita diferència. El 0-0 classificava l’Athletic Club i el Formentera necessitava un gol. “En els darrers 15 minuts, tots a l’atac, a buscar el gol”, relata García Sanjuán. “Ja no hi teníem res a perdre”. Un gol de l’Athletic hagués obligat el club illenc a tenir la mateixa reacció, fer un sol gol per igualar l’eliminatòria i enviar el partit a la pròrroga. Però els lleons no van aconseguir perforar la porteria de Marcos Contreras i en el darrer minut succeí el miracle.
“L’Iphone de 16GB em va rebentar”, proclama Álvaro Muñiz mentre observa tota l’illa als seus peus. Des del Pilar de la Mola, el lloc més elevat de Formentera, el migcampista de 29 anys recorda tots els detalls d’aquella nit del 29 de novembre. Des del moment en el qual va saltar al terreny de joc, faltant 13 minuts pel final i sense haver pogut disputar l’anada a Sant Francesc per culpa d’una lesió, passant per l’acció del córner –”que si no entra era penal claríssim”- i acabant per l’eufòria col·lectiva que va provocar el col·lapse del seu telèfon mòbil. Tot ho té a la retina. “No podia entrar al Whatsapp de tants missatges que hi tenia. Em va trucar tothom. Va ser una bogeria”, relata. Fins i tot, el seu germà, que veia el partit per la televisió, va trencar una làmpada de sostre celebrant el gol que classificava el Formentera per als vuitens de final de la Copa del Rei.
Un home que també va embogir amb el gol de Muñiz fou Xavi Guasch, exjugador i entrenador del club, treballador de les benzineres Repsol de Formentera i, actualment, també narrador dels partits de la SD Formentera a Ràdio Illa, la solitària emissora de la zona i l’única opció per als afeccionats locals de seguir en directe el seu equip durant els partits a la Península. Els drets televisius no permeten que IB3, la televisió pública balear, retransmeti els partits del Formentera quan trepitja terres catalanes –els drets són de TV3- i la ràdio és l’única alternativa. “Vam sortir pertot arreu perquè la manera com ho vam celebrar es va fer viral”, explica. “Va ser molt més passional que professional”, reconeix Guasch, una persona molt més vinculada amb el club que amb la ràdio. “No sóc periodista”, insisteix. Però va tenir el plaer i l’honor de narrar el gol que classificava l’equip de la seva vida en el bonic i imponent estadi de San Mamés. I tot gràcies a un partit d’anada on l’equip balear va aconseguir tancar els noranta minuts amb opcions d’endur-se l’eliminatòria a camp contrari. “Com tots els equips de Segona B, abans del partit d’anada teníem molt poques possibilitats”, admet l’entrenador Tito García Sanjuán. Ara bé, “després de la bona actuació al nostre camp, fa la sensació que, fins i tot, haguéssim pogut guanyar. Però vam arribar vius a San Mamés, que era l’important”, remarca el tècnic aragonès.
I ara, l’Alabès
Quan Juanjo Silva, coordinador del Lleida Esportiu –l’altre equip de Segona B classificat pels vuitens de final- va escollir la bola del Deportivo Alabès, als jugadors de la SD Formentera els van envair sentiments oposats. No era cap secret que la seva preferència era un rival potent, de l’alçada del Barça, el Reial Madrid o l’Atlètic de Madrid, però també sabien que el sorteig era pur, més obert que el de la fase anterior i que els podia tocar qualsevol dels altres quinze classificats. Un cop païda la desil·lusió inicial, el tècnic no ha tingut més remei que motivar-los per seguir fent història el proper dia 3 de gener. “L’Alabès no és el Barça i tots desitjàvem que ens toqués un equip gran, però som a vuitens de final de la Copa i això ens ha de fer estar satisfets i encoratjats”, argumenta García Sanjuán que, tot i l’envergadura modesta del rival, és conscient que el seu equip segueix essent de la tercera categoria: “Tenim les mateixes possibilitats que amb l’Athletic. Hem de sortir vius d’aquí, però si l’Alabès està al 100% no tenim cap opció. És un Primera.”
Per a l’anada dels vuitens de final, el Formentera espera omplir les 1.000 places posades a disposició del públic. Davant l’Athletic Club, el Municipal de Sant Francesc va presentar una fantàstica imatge, amb 3.000 espectadors a les graderies, però l’emparellament amb l’Alabès no ha generat tanta expectativa a l’illa com sí que ho va fer el conjunt biscaí o com hagués pogut significar l’aterratge del Barça o el Reial Madrid. “L’eliminatòria amb l’Alabès és fotuda a nivell de logística, perquè el lloguer de les graderies supletòries ens suposen molts diners i la perspectiva no és omplir el camp”, admet Pep Toni Bartolomé, cap de comunicació i responsable de les relacions entre el club i els estaments federatius. En els darrers dies, el club ha instal·lat uns mòduls supletoris sobre la pista d’atletisme del camp que ha fet ampliar l’aforament en 450 espectadors, una xifra irrisòria si es té en consideració la fase, mai abans assolida pel Formentera, de la Copa del Rei de futbol. Fins i tot, per tal d’afavorir l’assistència de públic i l’atractiu d’un partit que es disputarà a les set de la tarda i en ple hivern, Bartolomé va demanar als organitzadors “que el partit es pugués jugar a les 12 del migdia”, però LaLiga els ho va rebutjar. Qüestió de les televisions. “Abans, pels equips petits, la Copa del Rei era molt bona. Ara ens fa una mala passada, sortirem perdent diners”, assumeix Bartolomé. Aquest horari i aquest rival ha beneficiat ben poc a un Formentera que buscarà una nova heroïcitat davant, precisament, l’equip gran de qui fou el seu rival –l’Alabès B- en l’ascens a Segona B aconseguit aquest estiu.
