Aquesta setmana serà definitiva per saber del cert quin serà el futur de l’entrenador del Futbol Club Barcelona, Pep Guardiola. La decisió no se sabrà fins demà, quan Guardiola contacti amb el president del club, Sandro Rosell, per fer-li saber.

El sentit d’aquesta decisió és un enigma que s’ha allargat molt més del previst i del qual, aparentment, ningú en sap res. L’hermetisme de Guardiola ha sigut absolut i ningú, ni del seu entorn ni entre la directiva culé, ha trencat aquest silenci.

De moment se sap que recentment s’ha produït una reunió entre l’entrenador i Sandro Rosell. A la trobada, a la casa de Guardiola, també hi van assistir el director de l’àrea de futbol, Andoni Zubizarreta, i el vicepresident del club, Josep Maria Bartomeu. Després de tres hores reunits, Rosell va oferir a Guardiola que renovés sense cap condició. Guardiola s’hauria compromés a respondre-li demà, segons fonts de TV3, sense ser més precís.

Motius pel sí

L’entrenador ha afirmat que necessita el compromís dels jugadors per mantenir-se al càrrec. En aquest sentit té el suport de la plantilla i el rendiment ofert, malgrat l’eliminació de la lliga de campions i l’adéu a la lliga, ha sigut enguany notable. A més, la reacció de l’afició davant d’ambdues desfetes demostra que l’entrenador compta amb el seu suport.

Motius pel no

Si Guardiola es queda haurà de prendre, per primer cop, decisions que personalment li poden ser difícils. Per exemple, reduir el protagonisme de jugadors que fins ara han sigut indiscutibles, vendre’n d’altres a qui se sent molt unit, com, per exemple, Seydou Keita, i quadrar homes que duen una vida incompatible amb l’esport d’elit.

A tot això cal sumar-hi l’evidència que Guardiola no pot guanyar nous títols. La sensació d’haver tocat sostre, per tant, és lògica i si es queda corre el risc de desprestigiar una trajectòria fins ara excel•lent. El desgast personal que suposa entrenar el Barça, la malaltia del seu amic i ajudant, Tito Vilanova, i noves propostes professionals, poden decantar definitivament Guardiola cap el ‘no’.



Nou comentari