El Reial Madrid ha acabat enduent-se la victòria del Palau Blaugrana amb un últim quart per oblidar del Barça Lassa, que havia dominat els tres primers períodes amb autoritat, amb una lliçó de confiança i d’intensitat (86-91).
Aquest quart clàssic de la temporada venia marcat pel decisiu partit de l’Eurolliga que jugarà aquest proper dimarts l’equip de Xavi Pascual davant del Lokomotiv Kuban. Malgrat la importància d’aquest partit europeu, un clàssic és un clàssic i es pressuposava que la motivació dels jugadors del conjunt català envers aquest matx seria, com sempre, altíssima.
Els dos equips venien amb diferents situacions a la lliga, amb el Barça líder i el Reial Madrid tercer. S’enfrontaven, també, el millor atac de la lliga (Reial Madrid amb 93,5 p.p.p) i la millor defensa (F.C. Barcelona amb 69.9 p.p.p). Cal remarcar que, aquest any, els jugadors del club de Concha Espina no han obtingut la victòria en cap dels enfrontaments directes disputats aquesta temporada i que, en els darrers deu anys, mai l’equip blanc havia guanyat al Palau en Lliga Regular.
El partit ha començat amb una sortida en tromba de l’equip dirigit per Xavi Pascual, amb més encert en el tir exterior. Intensitat, energia i despesa física eren els denominadors comuns de la sortida blaugrana. El Reial Madrid, per part seva, es veia superat un cop i un altre. Àlex Abrines estava esdevenint en un dels factors diferencials del partit en un quart de molta anotació.
Començava el segon període amb un doble duel interior Samuels-Reyes a ambdues parts de la pista. L’aportació exterior de l’equip blaugrana era molt superior a la de l’equip merenga, amb Satoranski amb gran protagonisme. Rudy Fernández, malgrat no tenir gaire presència, ha estat subjecte actiu en cada situació de joc subterrani, encarant-se amb el ‘Capità Amèrica’, Justin Doellman. El croat Ante Tomic semblava que tornava a ser el jugador que havia oblidat ser, amb 12 punts, 7 rebots i 17 punts de valoració. A l’equip madrileny només Sergio Rodríguez i Trey Thompkins aguantaven el ritme del partit. Una afortunadíssima cistella de tres a tauler de Rudy Fernández posava el seu equip per sota de la diferència psicològica de deu punts, per arribar al descans amb un 52-43 al marcador.
Abrines i Rudy eren els protagonistes a la represa amb sengles cistelles de tres punts. El ritme continuava sent molt viu, amb transicions molt ràpides. Un triple de Nocioni tornava a fer baixar la diferència a menys de 10 punts. El Madrid carregava molt el seu joc a l’exterior, però cedia massa rebots a la seu cèrcol. Una sèrie de pèrdues de pilota i l’aprofitament d’elles de Jonas Maciulis posaven l’equip blanc a 7 punts. Tomic amartellava la cistella blanca i guanyava la partida a Ayón cada cop que s’enfrontaven.
El darrer quart començava amb vuit punts de diferència a favor de l’equip del Palau Blaugrana. Un bàsquet llunyà de Thompkins era contestat per un 2 1 de Carlos Arroyo. Dues cistelles de tres punts consecutives de Thompkins i Carroll i 2 tirs lliures de Sergio Rodríguez posaven en dificultats el Barça, que guanyava només per un punt. La següent acció, un triple de Carroll posava dos punts per sobre el Reial Madrid, que havia canviat la dinàmica de tir, amb uns percentatges molt més alts. L’equip merenga feien penalitzar cada errada de l’equip blaugrana, assolint la seva màxima diferència de sis punts. Aquest parcial deixava en evidència, novament, Xavi Pascual, amb una preocupant mancança de reflexos per revertir aquesta dinàmica negativa.
El F.C. Barcelona haurà de oblidar aquesta derrota i pensar exclusivament en el determinant cinquè partit del playoff de quarts de l’Eurolliga del proper dimarts.
