El Barça tritura amb l’automàtic el Getafe (6-0)

L'equip blaugrana, amb tres assistències de Messi, goleja un rival sense esma en el partit més plàcid de la temporada

Qualsevol partit genera inquietud en un jugador, jugui al Barça o al Gratallops, abans i durant els 90 minuts, però avui -i passa molt poques vegades- no ha estat així gairebé des de l’inici. El Barça ha sortit amb la trituradora, concentrat, i el Getafe no ha competit. Davant d’això, els blaugranes han viscut el duel més plàcid de la temporada (6-0), agradant-se i divertint-se, sense haver de forçar la màquina perquè no ha estat exigit i la pilota ha fluid com qui passa una tarda de març mirant el cel, esperant que els gols vagin caient, com ha passat, per sumar el 37è partit sense perdre -31 guanyats i 6 empatats- i el 12è consecutiu vencent a la Lliga. A l’espera dels partits de l’Atlètic i el Madrid, l’avantatge barcelonista s’enfila a 11 i 15 punts, respectivament.

No hi ha hagut partit. Amb moltes baixes, el Getafe -que només suma un punt dels últims 27- no ha pressionat ni s’ha tancat bé, a mig camí de tot, amb un 4-4-2 inútil, quasi sense posar la cama, i el Barça l’ha atropellat. No és que els de Luis Enrique no hi hagin posat intensitat, al contrari, però ho han tingut molt fàcil. Messi i Neymar s’han mogut com han volgut i Jordi Alba ha convertit en una autopista la seva banda, arribant a la línia de fons en múltiples ocasions, creant el primer gol, en pròpia porteria de Juan Rodríguez, iniciant un penal sobre Neymar -que Messi altre cop ha fallat- i connectant perfectament amb Iniesta. La primera part ha sigut una destrossa per als madrilenys, aparentment rendits gairebé des del principi.

Amb el vent de cua, jugant amb una comoditat insultant, sense que el Getafe creués el mig camp, Messi ha habilitat primer -sense voler- a Munir pel 2-0 i després a Neymar amb una passada interior marca de la casa i el brasiler ha creuat al pal llarg pel 3-0. Messi, però, tenia l’espina clavada del penal i s’ha construït el 4-0, regirant-se a la frontal i xutant a gol abans del descans. El porter Guaita encara ha evitat alguna diana més. I deu haver donat gràcies que avui Luis Suárez, qui acumula més minuts de la plantilla, hagi estat suplent, o que Busquets no hagi estat ni convocat. Però els menys habituals han estat a l’alçada, començant per Sergi Roberto.

A la represa, res ha canviat i el 5 i 6 a zero no han trigat. Messi, amb el seu periscopi particular, aquell que veu l’assistència vertical millor que ningú, ha ofert a Neymar el cinquè, pel centre, molt poblat però el camí més curt. Ras, fort, i Neymar encarant en solitari Guaita i definint en paral·lel. El sisè ha estat el més lleig, tot i que ha sigut de mitja tisora d’Arda a la sortida d’un córner. No sempre una filigrana és estèticament bonica.

Amb la golejada consumada, el Getafe s’ha estirat. Ja no era el moment. Tot el peix estava venut i havien quedat retratats. Luis Enrique ha pogut repartir minuts davant les facilitats generals. Potser mai s’han vist tants cops de taló al Camp Nou com avui, signe que ha estat un matx més a prop d’entre homes i juvenils que de Lliga. El Barça va com un tiro, implacable, i quan això passa i el rival fluixeja, la distància és oceànica.

Nou comentari