Xavier Martorell, Joan Oliver, el Barça i Oriol Giralt eviten, definitivament, el judici pels espionatges efectuats durant el darrer tram del mandat de Joan Laporta a la presidència del club blaugrana i executats per Método3.

Després de les declaracions dels acusats, admetent haver espiat jugadors, directius, socis de l’entitat i polítics, i de la desimputació de Laporta, el club i Giralt van decidir demanar una prórroga i esperar a que els advocats de la defensa fessin un pas endavant per arribar a un acord, un fet que s’ha acabat produint aquesta mateixa setmana. En el pacte, Martorell i Oliver accepten una part de les acusacions i s’obliguen a retornar 125.000 euros al Barça, una part dels diners que el club va pagar per diversos espionatges aliens al seu objecte.

El 24 de setembre del 2009, El Periódico de Catalunya va publicar una informació que va fer trontollar els ciments de l’entitat i que va resultar ser, únicament, la punta d’un iceberg gegant: el Barça va contractar detectius per espiar a quatre vicepresidents, després de la petició de Joan Franquesa -aleshores vicepresident- al director general Joan Oliver, per a que s’investigués el seu passat de cara a una futura contesa electoral.

Aquella petició va ser rebuda pel cap de seguretat Xavier Martorell, bon amic de Franquesa pel seu passat polític al municipi de Sant Cugat del Vallès, que la va fer extensiva al director general del club. Oliver, que no es va cenyir únicament a la demanda del vicepresident, va decidir que els altres tres possibles candidats a succeir Laporta (Rafael Yuste, Joan Boix i Jaume Ferrer) també havien de ser investigats pel mateix motiu que Franquesa.

Però aquests espionatges tampoc van ser els únics, ni els primers que s’havien efectuat. Anys més tard es va saber que l’espionatge a gran escala havia arribat molt lluny. Amb l’explosió del cas polític del restaurant La Camarga i l’escorcoll a l’empresa Método3, la gran majoria dels casos d’espionatge procedents del Barça van veure la llum. Des del club no només s’havien donat ordres per investigar els quatre vicepresidents, sinó que s’havien fet desenes de peticions, entre elles, el seguiment al soci Oriol Giralt, cara visible de la moció de censura del 2008 contra Laporta, a jugadors del primer equip, a diversos regidors de l’Ajuntament de Sant Cugat, i a Sandro Rosell.

La demanda contra el president Joan Laporta va ser desestimada el 27 de març del 2015, però recentment s’ha demostrat que el cap de seguretat Xavier Martorell va pagar amb diners del propi club una investigació personal cap a diversos membres d’Unió Democràtica de Catalunya, entre ells Xavier Amador i Joan Recasens, regidors de l’Ajuntament de Sant Cugat. Després que Oriol Giralt es presentés com acusació particular i la jutgessa Maria Antonia Coscollola prengués declaració a diversos testimonis, el cas s’ha resolt abans de la presentació dels escrits d’acusació i de l’obertura del judici oral, una situació pretesa, des del primer moment, per les dues parts acusadores.



Nou comentari