El Nou Camp Nou s’ha de començar a construir, segons els calendaris establerts per la junta directiva del Barça, l’estiu del 2017, un cop acabada la temporada de futbol 2016-17. Tot el procés de la magna remodelació o, com ho anomenen des del club, Estadi Nou en Estructura Actual (ENEA), té tots els passos estudiats i marcats per ser acabat al final de la temporada 2020-21 i, per tant, per poder ser inaugurat en el Trofeu Joan Gamper que donarà el tret de sortida a la temporada 2021-22.
Tot i això, a dia d’avui res està assegurat. Des de la junta directiva s’és molt prudent alhora de ratificar la data d’inici de les obres, sobretot després d’admetre durant la presentació del nou estadi que no es farà cap pas fins a reduir el deute del club, actualment xifrat en 328 milions d’euros. El vicepresident econòmic de l’anterior mandat, Javier Faus, ja va advertir durant el 2014 que l’obra no es podria tirar endavant sense haver rebaixat el deute fins als 200 milions, per tenir la possibilitat d’engreixar-lo fins els 400 milions durant la construcció.
La idea del club per pagar els 600 milions d’euros que costarà el projecte de l’Espai Barça -Camp Nou, Palau Blaugrana i Miniestadi- és fragmentar la inversió en tres porcions: 200 milions en un crèdit sindicat, 200 milions de recursos propis i 200 milions de title rights, és a dir, de la venda del cognom de l’estadi. De moment, l’entitat no pot aportar els 200 milions de recursos propis (en té 76 a la caixa) i haurà de fer molts esforços per aconseguir gastar únicament els beneficis generats en els propers exercicis per evitar seguir endeutant-se temporada rere temporada. El crèdit sindicat de 200 milions d’euros no es podrà fer efectiu, tampoc, fins a aconseguir retallar 128 milions del deute actual, uns números que porten de corcoll la junta directiva i que la poden fer dimitir, en bloc, al final de la temporada 2016-17, tal i com marquen els estatuts de l’entitat.
Aquesta dimissió vindria provocada per incomplir, per tercera vegada consecutiva, la ratio de l’equilibri patrimonial que no permet a cap junta endeutar-se per sobre d’un límit marcat als estatuts. Aquesta ratio deia que el deute havia de ser, al final de la temporada 2014-15, inferior al resultat de multiplicar per 2,75 vegades l’EBITDA (beneficis abans d’interessos, impostos, depreciacions i amortitzacions). Però la ratio es va tancar en 3,2 vegades l’EBITDA, molt per sobre del límit, i ara la junta té només un any i mig per arreglar la situació. “Anem pel bon camí, però hem de ser prudents i actuar amb cautela”, expressen des del mateix club. Per això la junta va descartar, aquest gener, el fitxatge de Nolito. La directiva no es podia permetre afegir al deute els 18 milions que demanava el Celta de Vigo.
Juntament amb l’Estadi, però, el club també ha d’afrontar una sèrie de renovacions obligades per mantenir l’excel·lència esportiva en els propers cursos. Neymar Jr ha de signar una ampliació i millora de contracte a partir del proper 1 de juliol, tal com li va prometre Sandro Rosell en el moment del seu fitxatge, una despesa a la qual s’haurà de sumar les renovacions de Sergio Busquets, Luis Suárez i Ivan Rakitic. El croat va admetre en una entrevista a un mitjà del seu país que les converses ja han iniciat.
Amb les renovacions, la despesa per a les properes temporades es multiplica i els sous del primer equip, si el club no aconsegueix augmentar ostensiblement els ingressos, superaran el límit establert. Aquest límit diu que els sous dels futbolistes professionals no poden superar el 70% de la xifra d’ingressos, per no posar en risc la viabilitat econòmica i esportiva de l’entitat. Actualment, el Barça situa aquest percentatge en un 73%, sense comptar els 7 milions no pressupostats que la directiva pagarà a la plantilla si aconsegueix guanyar la Lliga i la Copa del Rei, un llindar que, amb les renovacions, se superarà amb escreix. Això només ho poden evitar uns ingressos molt superiors als 633 pressupostats per al tancament d’aquest exercici.
