Un penal a favor del Barça a l’última jugada del partit ha posat en safata de plata la victòria al conjunt blaugrana (2-3). A set segons del final del descompte, Suárez ha forçat un penal d’Abdenour que ha transformat Messi, que al moment de la veritat, mai falla, tampoc des dels 11 metres. L’argentí ha ajustat la pilota al pal dret de l’atura-penals de la Lliga, Diego Alves, i ha celebrat amb ràbia el gol, dedicant-lo a la sempre sorollosa graderia de Mestalla.
El Barça ha guanyat al València en un còctel d’emocions futbolístiques. El partit ha tingut de tot: oportunitats de gol, patiment, angoixa, emoció, ratxes de tots dos equips, rauxa, disbauxa i fins i tot un arbitratge horrorós.
El conjunt blaugrana ha arrencat assetjat per les entrades dels valencianistes. Una entrada d’Enzo Pérez ha lesionat Andrés Iniesta (14′) i ha submergit el culer en una preocupació extensible a la resta del món del futbol. El de Fuentealbilla ha marxat en llitera, portant-se les mans a la cara, plorant i ovacionat pel públic local.
Tothom pendent d’Iniesta excepte Messi, que ha obert la llauna amb un xut des de la frontal al 22′. La pilota ha passat entre les cames de Luis Suárez, que estava en fora de joc. L’uruguaià ha saltat i l’ha deixat passar, intervenint en la jugada. El gol no hauria d’haver pujat al marcador: era fora de joc.
Una aparició de Messi ha obert un bon partit del Barça que ha entelat Undiano Mallenco. L’àrbitre del partit no ha encertat absolutament res. Semblava ancorat a la final de Copa del 2011, també xiulada per ell i disputada a Mestalla, on va permetre l’excessiva duresa del Madrid de Mou contra el Barça.
Undiano, protagonista
El mateix ha passat avui. Undiano ha ofert barra lliure al conjunt ‘ché’, que ha repartit tota l’estopa que ha volgut impunement. Enzo Pérez ha lesionat Andrés Iniesta al minut 14, Mario Suárez hauria d’haver estat expulsat i altres futbolistes mereixien la groga i no l’han vist. També ha comès errors contra el Valencia, no xiulant un penal d’Umtiti i perdonant la segona groga a Sergio Busquets.
Undiano ha estat protagonista absolut de la primera meitat però el futbol s’ha vist a la segona. Un Barça adormit s’ha vist superat pel València, que ha donat entrada a Munir perquè empatés el partit al 52. No ha celebrat el gol l’exjugador blaugrana però ha desfermat l’eufòria de Mestalla. Només quatre minuts després Rodrigo ha donat la volta al partit i ha fet saltar les alarmes blaugranes.
El toc de corneta ha fet efecte i Luis Suárez ha empatat el partit a la sortida d’un corner, després d’un refús de Diego Alves a rematada de Rakitic. “Marco els més difícils i fallo els més fàcils, els companys riuen de mi”, assegurava el charrua amb la bota d’or a la mà. Avui ho ha tornat a demostrar: Diego Alves li ha parat a la primera part dos gols pràcticament fets i en canvi ha anotat des del cantó esquerre, amb la cama dolenta, impactant la pilota amb potència i violència.
L’empat ha generat un intercanvi de cops al tram final de partit que podria haver acabat amb victòria de qualsevol equip, però un penal a set segons del final ha definit un partidàs. La celebració dels jugadors del Barça prop de la grada valencianista ha acabat amb una ampolla impactant al cap de Neymar, acte detestable que haurà de tenir alguna sanció.
Enzo Pérez ha volgut buscar tangana amb el brasiler al final del partit, víctima de la ràbia i la impotència, del no saber perdre, i de l’agressivitat desmesurada del conjunt valencià.
