Drama al Camp Nou. En condicions lògiques, el Barça hauria guanyat avui 4-1 com a mínim, amb comoditat, segurament amb un hat trick de Messi, però el conjunt de Luis Enrique ha entrat en un espiral de complicada definició, i aquesta nit dormirà a la UVI, amb un punt dels últims 12 a la Lliga, líder pel goal-average sobre l’Atlètic de Madrid i un de sol sobre el Madrid. El coixí de 9 i 10 punts ja és història, el marge ha quedat reduït a res. I aquesta nit el Barça no ho mereixia, ha gaudit de més futbol i no-gols que els darrers quatre partits. Inexplicable. El trident ha fallat el que abans marcava a ulls clucs, Rakitic i Piqué també, a boca de porteria, davant un Diego Alves excel·lent, certificant la salvació de la pobríssima temporada del València.

Si encara es segueix mirant el got mig ple, el Barça ha recuperat sensacions, d’alguna manera s’ha retrobat i ha tornat a disfrutar d’un Messi notable i una línia general correcte, però la dinàmica negativa ha pogut més i la caiguda lliure que no sembla tenir fons s’ha imposat. De 10 partits com aquest, el Barça en guanyaria 9; la majoria per golejada, però quan la pilota no vol entrar ni les dimensions de l’arc de Sant Martí són suficients. Això no invalida un cert mèrit del València, aprofitant les seves comptades arrencades, i l’ansietat creixent del Barça quan s’anaven esgotant els minuts. Ningú és de pedra i per molta experiència del multi campió la situació inclassificable pot desencaixar al més pintat.

El València ha exprimit la sort i amb dues ocasions i mitja ha marxat al descans 0-2. Veure-ho per creure-ho. Sense fer res de l’altre món, però amb bon to, a estones trenant accions profundes i contínues, el Barça ha llançat 8 ocasions clares de gol. Vuit. Tres de Messi, tres de Neymar i dues de Suárez. On abans entraven els gols gairebé amb el cul, ara és un suplici fins i tot per al trident. El cas és que el joc no anava acompanyat del que compta, el resultat, i si els blaugranes portaven un mes sense futbol, avui l’han visualitzat una mica però han seguit igual secs. Rematades toves, algunes al ninot, encert de Diego Alves, una vaselina propícia curta… Xuts, tots, sense oposició.

L’equip valencià, dèbil defensivament, en terra de ningú en el seu plantejament, ni pressionant en excés i amb les línies massa avançades, ha patit per contenir els laterals del Barça i Suárez s’ha fet un fart de guanyar l’esquena als centrals. Neymar i especialment Messi han trobat espais i el gol s’ensumava des de l’inici. Però aquest esport és un misteri, que escapa a la ciència tot i que cada cop sigui més analitzat, i per demostrar-ho Rakitic s’ha fet el 0-1 en pròpia porteria en una centrada de Siqueira. Era de psicòleg. El partit podia anar 3-0 perfectament.

Aleshores s’ha vist el delicat estat de salut barcelonista. L’últim mes descarrilat a la Lliga i l’eliminació de la Champions pesen i la confiança és fràgil. El gol, al minut 25, ha deixat groggy el Barça durant 10 minuts en un conjunt acostumat a remuntar aquesta temporada. Però tot el que passa ara té poc a veure amb el que succeïa de març enrere. El València ha sortit per primera vegada nítidament a la contra, aprofitant la confusió local, i just al minut 45, quan fa més mal, ha clavat el segon, després d’una gran jugada col·lectiva, accelerada per Parejo i definida per Santi Mina. El Camp Nou ha quedat mut i els jugadors també.

A la represa, el Barça no ha entrat en crisi i, amb calma, ha continuat assetjant el València, ara més tancat, ja a l’àrea, arrapat a la seguretat d’Alves i la punteria de miop rival. Això no ha canviat i ha fet desesperar l’estadi i els futbolistes. Alba s’ha fet un fart d’arribar a la línia de fons, però no sempre ha escollit la decisió encertada. Quan era de llibre la passada horitzontal a Suárez intentava la vertical a Messi. L’argentí, per fi, ha fet l’1-2, precisament en la millor connexió de la nit: Neymar ha deixat passar, Alba -aquest cop sí- ha enganyat la defensa i Messi ha colpejat des del punt de penal. Gol! El 500 del 10. Un dels pocs que haurà fet que no valen punts.

Quedaven 25 minuts. 20. 15… L’angoixa creixia amb un Barça cada cop més bolcat i desordenat, amb un punt de bogeria, cosa que deixava el València amb contraatacs francs. El Camp Nou era un sac de nervis i Piqué ha certificat, sol a un metre del porter, que no hi havia remei. El Barça jugarà ara penjant d’un fil, sense xarxa i amb l’única esperança que aquest sotrac que ja és una crisi esdevingui la molla per propulsar-lo cap el campionat.

Fitxa tècnica:

Barcelona: Bravo; Sergi Roberto, Piqué, Mascherano, Alba; Busquets, Rakitic, Iniesta; Messi, Suárez i Neymar.

València: Dirgo Alves; Barragán, Mustafi, Abdennour, Siqueira; Javi Fuego, Enzo (Cancelo, min.73), Parejo, Gomes; Santi Mina (Alcácer, min. 70) i Rodrigo.

Gols: 0-1, min. 25: Rakitic (pp); 0-2, min. 45: Mina; 1-2, min. 63: Messi;

Àrbitre: Fernández Borbalán (andalús). Ha amonestat Piqué, Suárez i Neymar pel Barça i Barragán pel València.

Estadi: Camp Nou. 88.867 espectadors.



Nou comentari