El Barça d’handbol ha dut a terme aquest estiu una notable renovació de la seva plantilla, ja iniciada la temporada passada, per seguir guanyant a les competicions estatals –que les domina amb mà de ferro i gairebé sense oposició- i per tornar a aspirar a la Champions League, el gran objectiu del club més llorejat del continent (9 Copes d’Europa). Aquest últim any va quedar fora de la final four de Colònia. L’equip dirigit per Xavi Pascual des del febrer del 2009 aposta així per rejovenir el vestidor amb sis fitxatges, tres de molt joves talents, i l’adéu de sis jugadors, la majoria amb més de 30 anys. Amb un títol ja al sarró –la Supercopa d’Espanya, contra l’Anaitasuna (38-30)-, el Barça debuta avui a la Lliga Asobal contra el Granollers. N’ha estat el campió les darreres sis edicions.
“Els objectius són els màxims. Sí que és cert que hem fet una plantilla pensant a llarg termini, però el Barça sempre surt a guanyar i a per tots els títols. És un any per treballar molt i a final de temporada farem balanç de fins on hem arribat”, afirma el director esportiu de la secció, David Barrufet, conscient que cal un cert temps perquè els nous s’integrin plenament, tant al club com en el sistema de joc de l’entrenador. Però això no significa curar-se en salut ni algun any de transició. “Els primers en exigir-nos som nosaltres”, subratlla Barru.
La baixa a contracor fa un any de Nikola Karabatic, el primera línia més determinant del món, és el desencadenant de fons de tants canvis. Sobre Karabatic –i gairebé no es pot dir de cap altre jugador- es podia edificar un equip. Defensava i atacava com el millor i ho jugava quasi tot. Sense ell, tot canviava i això és el que ha acabat passant. Així, la renovació d’un bloc campió, que s’intuïa ineludible en algunes posicions, s’ha accelerat després de la marxa del francès. El fitxatge de Filip Jicha (34), un gegant anys enrere i que buscava mitigar l’adéu de Karabatic, no ha acabat de respondre a les expectatives en la seva primera temporada –tot i això, segueix- i el Barça s’ha abocat a pescar grans promeses europees.
Tres primeres línies
No és d’estranyar, doncs, que el conjunt blaugrana hagi contractat tres joveníssims laterals d’excel·lent projecció. El més important és el danès Lasse Andersson, dretà de 21 anys que prové del Kolding, considerat el relleu natural de l’estrella del seu país, Mikel Hansen, també amb passat al Barça. Amb ell, Pascual té la intenció que pugui jugar tant al costat com de central –per suplir la baixa de Dani Sarmiento (32 anys)- i es converteixi a mitjà termini en un dels eixos de la secció. El francès Dika Mem, de 19 anys i acabat d’aterrar a l’elit, ve per substituir Eduardo Gurbindo (29) al lateral dret, i el seu compatriota Timothey N’Guessan (23) a millorar les prestacions del croat Marko Kopjlar (30) al lateral esquerre, de fluix rendiment i que només ha durat un curs al Palau.
Els altres tres fitxatges són els extrems formats al planter Valero Rivera Folch (31) i Joan Saubich (26) i el porter macedoni Borko Ristovski (34). Rivera torna al club després d’una dècada, convertit en un jugadoràs i ja sense l’ombra del seu pare –el mític tècnic- quan va començar. Arriba en el lloc d’Eidur Sigurdsson (35), que deixa l’entitat després de dues bones temporades. Saubich també retorna a casa i competirà amb el capità Víctor Tomàs (32) a l’extrem dret. A la porteria, Ristovski relleva un puntal com Daniel Saric (39). Potser és el canvi que deixa més dubtes i s’entreveu que pot ser un porter pont, però la presència de Gonzalo Pérez de Vargas (25) de titular indiscutible sota els pals és una garantia.
Aposta pel planter
“La renovació era necessària. L’arribada de joves talents és fonamental per poder seguir competint al més alt nivell”, indica Barrufet, que destaca que la plantilla s’ha rejovenit en dos anys d’edat –de 30,6 a 28,6 de mitjana- i que té sis homes formats al planter, “cosa que no pot dir cap altre club gran d’Europa”. I és que aquesta és una altra de les fites que busca l’entitat: nodrir-se dels màxims jugadors de les categories inferiors sense perdre potencial. Una equació difícil perquè històricament els ascensos al primer equip han estat en compta gotes, especialment a les dues últimes dècades.
Amb tot, segueix una part essencial de la columna vertebral: a part de Pérez de Vargas, Tomàs i Jicha, el central Raúl Entrerríos (35), els laterals Wael Jallouz (25) i Kiril Lazarov (36), els pivots Cedric Sorhaindo (29), Kamil Syprzak (25) i Jesper Noddesbo (34), el defensor Viran Morros (32) i l’extrem Aitor Ariño (23). Tots ells conformen una plantilla equilibrada, amb dos jugadors per posició, i de la bona conjunció entre els que segueixen i els nous dependrà de l’èxit de la temporada. De moment, el sorteig de la Champions ha deparat per al Barça un grup fortíssim, amb tres dels últims quatre finalistes de Colònia: el Kiel, el PSG i el Veszprem, tots tres ben reforçats. La competició promet espectacle.
