El ciclisme li devia un Tour a Colòmbia. Al país sud-americà hi ha una gran tradició esportiva sobre la bicicleta i ha estat productor d’una gran quantitat de ciclistes, fins a 80 colombians han corregut un o més cops la gran ronda francesa però cap d’ells l’havia guanyada. Sí que havien aconseguit el Giro i la Vuelta, i Nairo Quintana, guanyador tant d’una com de l’altra, s’havia quedat a les portes en dos ocasions del calaix més alt del podi a París.
Egan Bernal no només ha trencat la barrera dels seus compatriotes que l’havien precedit en aconseguir la primera victòria colombiana, també les del propi Tour. El ciclista del Team Ineos, flamant vencedor del Tour 2019, és el guanyador més jove dels últims 110 anys de la volta ciclista més important del món. Només Henri Cornet i François Faber, al 1904 i 1909 respectivament, van guanyar-lo sent més joves que ell. Colòmbia pot per fi, 44 anys després del debut colombià al Tour amb ‘Cochise’ Rodríguez, regnar a la capital mundial del ciclisme.
La lluita contra un intrús
Julian Alaphilippe ha allargat el que sol acabar-se en qüestió de pocs dies. El ciclista francès, especialista en victòries d’etapa i allunyat de l’exigència de les classificacions generals a les voltes de més d’una setmana, ha insistit en lluitar per la victòria final fins l’últim dia. Habitualment, aquest tipus de corredors busquen lluir el mític mallot groc durant algunes jornades, però Alaphilippe ha sorprès tothom en mantenir-lo fins dos dies abans del passeig triomfal per París. Ha estat líder en catorze de les 21 etapes.
Els màxims aspirants no l’han considerat rival fins que el comptador de dies per acabar la cursa els ha alertat. De fet, només quatre han estat els que han acabat superant el classicòman del Deceuninck-Quick-Step. Egan Bernal, Geraint Thomas i Steven Kruijswijk han estat els que, sobre la botzina, s’han guanyat el mèrit de pujar al pòdium aquest diumenge. N’hi havia un altre, el més estimat pels seguidors situats als revolts dels ports de muntanya, però es va haver de retirar per una lesió abans de la lluita final.
França, emmirallada en el dolor de Pinot
Quan faltava una setmana per acabar el Tour, França pensava que aquest any sí, que després de 34 anys de sequera, un francès tornaria a vestir de groc als Camps Elisis. Alaphilippe sorprenia, però qui veritablement il·lusionava era Thibaut Pinot. L’escalador del Groupama-FDJ va demostrar ser més fort que ningú als Pirineus. Però el ciclisme és cruel i imprevisible i en el moment menys esperat un contratemps et pot enviar cap a casa abans d’hora.
Una lesió muscular a la cuixa esquerra, gens habitual en ciclisme, va portar Pinot a haver-se de baixar de la bicicleta a la 19a etapa. Segons va informar el propi equip, el dolor venia ja del dia anterior i el passat divendres, a dos dies de París, es va fer insuportable. Les llàgrimes del ciclista de Mélisey van ser les de tot un país. Les oportunitats passen i el ciclista francès mai havia estat superior als seus rivals a les edicions anteriors en les que havia participat. La pròxima edició revelarà si l’eclosió de Pinot ha estat definitiva o ha estat una cosa puntual. França resa perquè sigui la primera i el groc torni a ser francès.
