Assequible, funcional i robust. El Sandero va néixer per a satisfer les necessitats dels que busquen una eina de transport econòmica i, amb el temps, ha demostrat estar molt ben preparada pel dia a dia. Bàsicament perquè és prou habitable, fàcil de dur i ara, força més modern.
Sense luxes ni grans refinaments, però amb una estampa atractiva. El Sandero s’ha actualitzat però continua postulant-se com l’autèntica “compra intel•ligent”. Presenta un aspecte general més actual amb un frontal de línies més anguloses, un morro una mica més alt i òptiques de nova factura. De costat, destaca el volum dels passos de roda davanters que contribueixen clarament a proporcionar-li una estampa de franca robustesa. La cua endolceix les línies mitjançant les portes laterals ascendents que culminen en els indicadors de direcció posteriors. Conserva dimensions de compacte tot i haver crescut uns mil•límetres (fa 4,31m. de llarg x 1,82 d’amplada) i viatjar un xic més arrenat al terra. El renovat Sandero amaga el tub d’escapament darrera del paracops posterior, millora l’aïllament del mortor i integra millor els panys de les portes. Amb aquestes subtileses el cotxe guanya aerodinàmicament i aconsegueix afinar els consums. Parlem, doncs, d’una berlina de cinc portes de dos volums preparada per exercir d’utilitari.
A l’interior, trobem una posició pel conductor un xic més elevada que es tradueix en una magnífica visibilitat en qualsevol direcció. L’austeritat de l’habitacle es nota en els reglatges i en el disseny dels rellotges, que no són precisament revolucionaris. Les sortides d’aire, reblades amb cromats de plàstic, incrementen la sensació de qualitat. La distribució dels comandaments, però, és una mica caòtica i demana un temps per habituar-s’hi. El del sensor d’estacionament reposa a la part esquerra, a sota el volant i al costat del botó “Eco” que modifica la resposta del cotxe i la consola central és on hi haurem de buscar els commutadors dels alçavidres, el dispositiu que els bloqueja i l’indicador d’alerta per si ens oblidem de cordar-nos el cinturó de seguretat. La columna de direcció porta comandaments satèl•lits per governar l’ordinador i la ràdio. Els indicadors tenen una lectura fàcil i els ajustaments semblen bons i duradors. Allò que més desentona és el confort dels seients, massa tous per a trajectes quilomètrics i la ubicació dels alçavidres posteriors, situats arran del terra just per darrera del fre de mà i poc a l’abast.
L’oferta mecànica permet escollir entre dues versions de gasolina (1,2 de 75 Cv i un Tce de 90) i dos dièsels. El bàsic és el dCi de 75 CV però la nostra unitat de premsa duia el motor més potenciat, de 90, que substitueix el giny 1.6. Tots van acoblats a un canvi manual de 5 velocitats que podria ser més precís quan a tacte i recorreguts. Capaç de mantenir mitjanes legals i sostenir consums al voltant dels sis litres, un cop en marxa el Sandero demana uns minuts. La temperatura mecànica esdevindrà imprescindible per poder estalviar-nos decibels i vibracions. Els 90 CV que destil•la es mostren prou geniüts com per impulsar el Sandero en el dia a dia considerant que té un pes de poc més d’una tona (1.033kg). Amb el botó “Eco” activat” les reaccions del cotxe semblen alentir-se amb un turbo mandrós en accionament. Per superar aquest “mal tràngol” per exemple si volem afrontar un avançament cal prémer l’accelerador amb decisió i superar la petita resistència que presenta el darrer tram del pedal, actua com si fos un “kick-down” d’un automàtic.
En aquest escenari, la remorositat mecànica s’entestarà a restar punts al conjunt però s’ha de reconèixer que les bones formes del seu motor compensen al final aquestes servituds. L’amplada de vies i la capacitat dels esmorteïdors per assimilar les irregularitats del terreny proporcionen un guiatge satisfactori que, no obstant, acusen un cert gronxament de la carrosseria en els revolts més pronunciats i en cas que el vent lateral bufi amb ganes. L’ESP i l’ASR venen d’origen en totes les versions. En l’ús quotidià a nosaltres ens ha sorprès l’agilitat de la direcció, que el fa prou maniobrable, i la contenció dels consums a plena càrrega. El maleter també es molt aprofitable. Reserva 320 litres malgrat que amaga sota la catifa una roda de recanvi de les de debò i plegant els respatllers de la banqueta posterior es converteix en un compartiment de 1200 litres. En el llistat de l’equipament hi destaca, de sèrie, el control d’estabilitat i tracció i un ABS força ben tarat. Els 4.700 euros que publicita la marca en la versió bàsica de gasolina i amb l’ajut del pla PIVE situen el Sandero en una posició privilegiada en la relació preu-equipament-funcionalitat. No hem d’oblidar que el cotxe arriba de sèrie amb navegador. La llàstima és que al darrera segueixi muntant tambors.
A favor:
– Estètica més actual
– Relació preu-qualitat
-Possibilitats d’us
En contra:
– Refinament dels acabats/sonoritat
– Austeritat interior
– Safata per tapar el maleter
Fitxa Tècnica:
Quatre cilindres en línia, turbo. 1499 cc 90 CV dièsel
Acceleració de 0 a 100 km/h: 13.9 s.
Velocitat màxima:172 km/h
Pes: 1.325 kg
Consum mitjà: 6.2 litres
Preu: 11.100 euros
