El Dacia Lodgy és una alternativa real i extraordinàriament assequible per als que tenen una necessitat imperiosa d’espai i un pressupost “de retallada”. Parlem d’un monovolum compacte de 4.5 metres que, situat a mig camí de l’Scenic i el Grand Scenic, fa com el cotó i… no enganya. Dissenyat a partir d’una única carrosseria, es ven amb dues disposicions interiors de seients per a cinc o set places.
Presenta una estampa quadrada i simple que fa pensar més en una furgoneta que no pas un cotxe però amaga mecàniques honestes, un interior ben resolt i és dels pocs autos que pots comprar sense espantar-te quan passes per caixa.
El frontal és la part més treballada del conjunt, i la més prominent. Paracops i engraellat avancen els trets de la nova identitat visual de la marca. L’equip d’il·luminació queda unit per una petita faixa cromada que, de pas “suporta” el logo identitari. De costat, la línia ascendent dels finestrals laterals fa que el Ldgy sembli més robust mentre que la cua cedeix tot el protagonisme als pilots de senyalització i stop, situats en posició vertical, a banda i banda de la porta del maleter.
Per dins no es tan gran com sembla però una anàlisi més detallada posa de manifest l’extraordinària distància que queda fins arribar al sostre i l’amplada mateixa del cotxe. La generositat esdevé virtut. Tot és molt simple i aquesta sobrietat harmònica ens recorda les posades en escena de fa dues dècades. Hi ha fins a dotze compartiments diferents per a dipositar els petits objectes de butxaca però hem trobat a faltar reglatges a l’hora d’acomodar-nos davant del volant multifunció i alguna informació complementària a l’ordinador de bord. El davantal, tot de plàstic, arriba presidit per un quadre on hi reposen el velocímetre i el compta-revolucions. No hi ha recàrregues en la botoneria i Dacia comercialitza per primera vegada en aquest model una pantalla tàctil suplementària de set polzades pel navegador, equip de música i mans lliures (extra de 360 euros).
L’opció més interessant però és la tercera filera de seients, que costa 500 euros i incrementa en dues places addicionals l’espai pels 5 ocupants tradicionals a l’habitacle. El recurs ha estat molt ben resolt perquè t’estalvia d’haver de viatjar en una posició forçada com passa en altres models de la competència. El secret és la reserva d’espai per posar els peus i la distància de la banqueta al terra. Llàstima que el Lodgy no dugui butaques individuals!. Els mecanismes de plegat 50/50 a la tercera fila i 60/40 a la segona son massa rudimentaris. El tram final de seients pot retirar-se per complet però l’usuari haurà de suportar el seu pes i tenir espai per desar-lo a casa. L’equipament opcional contempla també el sistema d’ajuda a l’aparcament (201 euros) i un limitador de velocitat. A nosaltres ens hagués agradat més envolcallament en els sainets i un xic més d’angle d’obertura a la porta posterior. L’accés al maleter no aconsegueix l’horitzontalitat absoluta i pot generar problemes a les persones de més alçada. En configuració de set places, amb tots els seients “en servei”, el Lodgy reserva només 207 litres per a l’equipatge i haurem de prescindir de la tercera banqueta per obtenir un compartiment de càrrega de 634 litres.
En el capítol mecànic podrem triar entre quatre motors associats sempre a la mateixa caixa de canvis manual de cinc relacions. Qui es decanti per la gasolina podrà escollir entre un 1.6 de 85 CV o un 1.2 TCe de 115 CV. De dièsel hi ha els coneguts 1.5 dCi de 90 i 110 CV. El TCe “Energy” és el propulsor més modern de la gamma. El més discret en potència menys resulta també força auster en consums però pot esdevenir escàs si tenim intenció de circular sempre a plena càrrega. Heretat de Renault, els francesos el fabriquen a Valladolid per homologar mitjanes de 4,2 l/100 km i emissions de CO2 d’uns 109 g/km però en el dia a dia és difícil aconseguir aquestes xifres ja que no disposa d’una sisena marxa per poder desfogar millor la mecànica en els trajectes més llargs.
Per mantenir sempre el Lodgy en contacte amb el terra els de Dacia confien en una geometria de suspensions que, al davant, munta un pseudo McPherson amb braços triangulats i, al darrera, el mateix eix flexible que porta el Renault Kangoo. Aquesta combinació proporciona, en general, un comportament prou noble però transitant amb poca càrrega, sobre tot quan hi ha irregularitats pronunciades al ferm, és fàcil que l’auto perdi roda en els canvis de pes. La sensació de comoditat augmenta quan el paviment és òptim però continua essent difícil emmascarar els gronxaments de la carrosseria en els revolts tancats. De sèrie munta rodes de 185/65 amb llanta 15 que no beneficien precisament l’agilitat del cotxe però que li proporcionen una conducció molt previsible. Subvirador davant d’eventuals excessos, el Lodgy hauria de millorar l’aïllament acústic i la resposta del motor a baixes revolucions. Algunes reaccions mandroses i el topall de potencia obliguen a recórrer massa sovint al canvi per no perdre dinamisme. Munta discs als davant i tambors al darrera, sistema ABS amb repartidor de frenada i EBV. L’ ESP i l’ASR estan disponibles en opció per 220 euros però a nosaltres ens han semblat excessivament intrusius.
A favor
– Habitabilitat
– Eficàcia mecànica
– Preu competitiu
En contra
– Aïllament acústic millorable
– Grau d’obertura de la porta del maleter
– Nivell d’acabats i equipament bàsic
Característiques Tècniques:
Motor: Davanter 1.461 c.c dCi de 90 CV Common Rail i Turbo, gasòil
Canvi: manual 5 vel.
Direcció: assistida elèctrica
Frens: Discs/tambors
Vel. Màx: 169 Km/h
Accel. 0 a 100 Km/h: 13,1 segons
Consum mitjà: 4,2 litres
PREU: 13.800 euros
*** Enric Oller és periodista, càmera de televisió i copilot de ral·lis. Ha estat tres vegades Campió d’Espanya de Raids, ha disputat cinc Dakar’s i s’ha assegut a la dreta dels dos germans Servià; d’en Josep Mª Solé; en Ramon Dalmau; en Santi Anglada o en Jaume Collelldevall. Fa més de 20 anys que escriu de temes de motor a diverses publicacions.
