D’Agustí Montal a Jack LaMotta

El món de l'esport també plora al 2017 l'adéu del 12 1 Nieto, l'extenista Novotna o l'exfutbolista Kopa i rep l'impacte dels qui encara estaven en actiu: Hayden, Scarponi i Stick

Si el 2016 va quedar marcat esportivament per la mort de Johan Cruyff,  una de les grans figures universals del segle XX, aquest 2017 es recordarà a  Catalunya per l’adéu del president del Barça que va fitxar l’holandès el 1973, Agustí Montal. Concretament, va morir el 22 de març als 82 anys, només dos dies abans que es complís el primer aniversari del decés de l’exjugador i exentrenador blaugrana. Montal va ser el dirigent que també va recuperar el català al club després de quasi 40 anys de franquisme i el seu mandat (1970-78) va significar una obertura democràtica.

En l’àmbit barcelonista, aquest any que avui expira també ens ha deixat un directiu molt estimat, Jacint Borràs, als 84 anys. Borràs havia estat a la junta en dues etapes: precisament amb Montal, a la dècada dels 70, i el 2007 amb Joan Laporta, quan va brillar la seva feina de president del Barça Atlètic. Així mateix, la seva inquietud política i la lluita per les llibertats el va dur a ser un dels fundadors de Convergència Democràtica i era pare de la consellera de Governació Meritxell Borràs. Va morir un dia tan assenyalat com l’11 de setembre.

 

A l’Espanyol, es va acomiadar sobtadament, d’un infart, qui havia estat la pedra angular del seu futbol base modern, Josep Manel Casanova, als 66 anys. Jugador blanc-i-blau a finals dels 70, va agafar les regnes del planter el 1990 i sota la seva direcció van arribar a debutar al primer equip més de 50 jugadors, alguns de tan emblemàtics com Jordi Lardín, Sergio González, Joan Capdevila i, sobretot, Raúl Tamudo. Igualment, va impulsar la construcció de la Ciutat Esportiva Dani Jarque. Al 2011 va marxar de l’Espanyol i es va fer càrrec dels joves del Màlaga, on també va deixar el seu segell. El seu adéu va ser molt sentit entre els seguidors periquitos.

En el panorama futbolístic estatal, el 2017 va morir l’exjugador francès del Madrid Raymond Kopa. Llegenda blanca i de l’Stade de Reims, guanyador d’una Pilota d’Or i de tres Copes d’Europa, Kopa va traspassar als 85 anys víctima d’una llarga malaltia. En d’altres esports, sobresurt la mort d’Ángel Nieto, el pioner del motociclisme espanyol, vencedor de 12 1 Mundials en 25 anys de carrera. Nieto, de 70 anys, va patir un accident amb el seu quad a Eivissa i va morir dies després. De gran carisma, sempre disposat a ajudar als joves talents que apareixien, era un mite vivent. En record seu, l’equip de Jorge Martínez Aspar passarà a dir-se Ángel Nieto.

 

Accidents i morts joves

 

Si la mort de Nieto va ser desgraciada, encara van ser més impactants, per la prematura edat i encara en actiu, les del motociclista nord-americà Nicky Hayden, campió de Moto GP el 2006 i de 35 anys, després d’un accident amb bicicleta; del ciclista italià Michele Scarponi, guanyador del Giro del 2011 i de 37 anys, atropellat per un camió mentre entrenava; de l’alpinista suís Ueli Stick, Piolet d’Or el 2009 i 2014 i de 40 anys, víctima d’una caiguda pujant el Nuptse, a prop de l’Everest. Stick era una estrella mundial, amb diversos rècords de velocitat escalant i un referent per al mateix Kilian Jornet. El corredor català, impressionat per la desaparició de Stick, va assegurar que la mort del seu col·lega va condicionar la seva manera d’afrontar l’ascens meteòric a l’Everest.

 

De malaltia, han deixat aquest món al 2017 l’extenista txeca Jana Novotna, campiona de Wimbledon el 1998 i que va arribar a ser número 2 de la WTA. Novotna, de 49 anys, no va poder superar un càncer de pit i va deixar immerses en la tristesa a rivals habituals dels 90 com Steffi Graf, Arantxa Sánchez Vicario o Martina Navratilova, que va dir: “Estic desconsolada i sense paraules. Jana va ser una veritable amiga i una dona excepcional”. També abans d’hora va morir l’atleta turc Naim Suleymanoglu, als 50 anys, triple campió olímpic d’halterofília, a Seul 88, Barcelona 92 i Atlanta 96. Conegut com l’Hèrcules de Butxaca, Suleymanoglu no arribava al metre 50 però tenia una força portentosa. Va dir adéu víctima de les complicacions d’un problema hepàtic.

 

Una vida de pel·lícula

 

I si l’any passat va morir l’inigualable Mohamed Alí, molt més que un boxejador, aquest curs s’ha acomiadat un altre púgil de llegenda dins i fora el ring: el novaiorquès Jack LaMotta. Campió mundial dels pesos mitjos i el primer en tombar Sugar Ray Robinson, aquest esportista d’ascendència italiana va ser considerat un dels grans encaixadors de la història però també un pegador formidable. Era un guerrer i va viure una de les èpoques daurades del pes mig. Amb una vida caòtica, que el va dur uns mesos a la presó, al retirar-se va aparèixer en una quinzena de pel·lícules i en una sèrie de televisió, però va quedar definitivament immortalitzat a ‘Toro salvaje’, film d’Scorsese del 1980 que narrava la seva vida, interpretat per Robert de Niro. Curiosament, després d’haver rebuts tants cops al quadrilàter i al carrer, i desafiant la llei no escrita que els boxejadors moren relativament joves, LaMotta no es va rendir fins els 95 anys.

Nou comentari