Torna la desconfiança. Tornen els xiulets i tornen els dubtes a Concha Espina, després d’encadenar quatre empats consecutius. Cristiano ni està, ni se l’espera per res més que no sigui muntar saraus extraesportius i desbaratar oportunitats que generen els seus companys.
El Bernabéu ha esclatat al veure la pobra imatge del seu equip contra l’Eibar, que s’ha avançat al marcador i que ha pogut esgarrapar un punt del feu blanc, el primer que obtenen al Bernabéu a la seva història. El públic ha xiulat en repetides ocasions, sobretot al final de la primera meitat i al final del partit, mostrant el descontentament vers el funcionament de l’equip.
Són moltes les veus de l’entorn del Madrid (per exemple, el periodista Diego Torres, a RAC1) que comencen a posar en dubte a Zidane. La crisi de joc és evident. El diari SPORT, el passat dijous, informava d’un primer avís de Florentino a l’entrenador madridista. I no és d’estranyar. El Madrid juga sense nord, més avui, ausent Modric, que estarà fora dels terrenys de joc, com a mínim, fins el mes vinent.
Ja van tres empats consecutius a la Lliga, quatre si comptem el partit de Champions a Alemanya. Però el cert és que, l’èpica, l’esperit dels darrers minuts, ha solucionat en aquest inici de temporada (així com a la història del club blanc) una crisi molt més gran. Contra l’Sporting de Portugal, al Bernabéu, el repàs visitant va quedar diluït per la remontada als darrers minuts, capitanejada per Morata, símbol de ‘La Fábrica’, que ja porta tres partits seguits llançant-se a la piscina per enganyar l’àrbitre. Però de no ser per aquest cop de sort, parlaríem d’un Madrid amb problemes per classificar-se a la primera fase de la Champions.
El mateix va passar a la Supercopa d’Europa, on, dos tocs de sort, van enfonsar el Sevilla, que va acaronar la glòria durant molts minuts. La crisi ha esclatat a Madrid en el pitjor moment, a l’aturada de seleccions, quan vénen 15 dies per rumiar, pensar i ficar el dit a la nafra. Poc a poc, a Zidane se li acaba el crèdit.
