Cop de puny del Barça al Pizjuán (0-2)

Els blaugrana se sobreposen a la intensitat del Sevilla amb una reacció digna de campió i amb gols de Luis Suárez i Munir

Una altra vegada, l’enèsima des de l’arribada de Luis Enrique, el Barça ha aconseguit treure una nota molt alta davant l’adversitat i els entrebancs d’un partit carregat d’ombres per als catalans. Els blaugrana s’han endut l’anada de la Supercopa d’Espanya, davant un Sevilla molt intens, reaccionant durant el descans a una primera part a la qual poc li ha mancat per acabar amb desastre amb dos gols que deixen el trofeu pràcticament vist per a sentència (0-2).

 

Les proves realitzades al sistema de joc per Luis Enrique Martínez durant la pretemporada, aquella idea de formar amb un 4-4-2 amb Rakitic i Arda Turan a les bandes i amb Messi i Suárez com a únics homes a la línia d’atac, tenien un sentit clar: arribar a la Supercopa sense Neymar, sense quart davanter a la plantilla i amb possibilitats de formar un equip igual de competitiu sense l’habitual trident al Sánchez Pizjuán.

 

Però el Barça s’ha topat amb una realitat tan coneguda, com poc agradable. El Sevilla ha sorprès els blaugrana en una primera part plena d’intensitat, d’altíssima pressió sobre la línia més endarrerida de la defensa i de força física, que s’ha transformat en setge sobre la pròpia àrea i en mantenir lluny de la zona de càstig els homes més perillosos del conjunt català. Tot i la intenció inicial, Suárez ha disposat de la primera clara oportunitat, tot sol davant Sergio Rico, però el porter sevillista ha evitat el gol.

 

A partir d’aquesta acció, el Sevilla s’ha fet amb el partit. Sense un control clar de la pilota, però sí de la situació, els de Jorge Sampaoli han desactivat els blaugrana i han arribat amb molt perill sobre l’àrea de Claudio Bravo, sobretot mitjançant els hàbils Kiyotake i Franco Vázquez, dos dels nous grans fitxatges del conjunt andalús. Una altra de les incorporacions, el migcampista Matías Kranevitter, s’ha exhibit en la zona de mitjos, amb una actuació plena de recuperacions i de bones sortides que ha ajudat el Sevilla a evitar que Messi i Suárez rebessin amb comoditat.

 

Per acabar d’adobar una primera part crua per al Barça, Luis Enrique ha hagut de lamentar les lesions de Jérémy Mathieu i Andrés Iniesta. El francès ha sentit una punxada al bíceps femoral de la cuixa dreta, en una molèstia muscular; mentre que el manxec ha sofert un cop al genoll dret en una acció fortuïta amb el lateral local Mariano, que li ha provocat una contusió. Digne i Denis Suárez els han hagut de substituir, obligant el tècnic a realitzar dos canvis abans del descans.

 

Xerrada i reacció

 

El descans ha servit per confirmar que hi ha Barça, Messi, Suárez i companyia per estona. El conjunt català ha recuperat la possessió de la pilota, ha aturat la intensitat del Sevilla i ha avançat les línies per situar-se més a prop de la porteria de Rico. Amb Messi entrant més en contacte amb l’esfèrica, els blaugrana han aconseguit obrir la defensa local i trobar els espais adequats per crear ocasions. Una brillant assistència de Denis i un remat de Suárez a boca de canó ha precedit l’acció del primer gran gol de la temporada. Una nova passada interior del migcampista gallec l’ha baixada Arda Turan amb el pit, deixant-la de cara per un Suárez que, a la tercera, no ha perdonat davant la porteria sevillista.

 

Sense opció a reacció, el Barça ha seguit dominant, movent la pilota amb calma i, aprofitant el desgast dels 120 minuts disputats a la Supercopa d’Europa, ha donat el cop de puny definitiu a la final amb un segon gol de Munir. L’espanyol-marroquí ha aprofitat una conducció i assistència entre centrals de Messi per sentenciar l’anada de la Supercopa amb una bona definició, amb l’exterior del peu esquerre.

Nou comentari