Els grans monovolums com ara el Renault Espace o el Chrysler Voyager van marca el camí i l’èxit de les seves vendes va esperonar els fabricants a apostar pel segment. A finals del noranta el sentit comú va reconduir la tendència imposant monovolums més assequibles en preu i mida (d’uns 4,5 metres) més pràctics a l’hora de maniobrar i estacionar i més econòmics en relació al consum i el manteniment. Des d’aleshores, l’arquitectura d’aquesta mena de cotxes ha esdevingut una alternativa pràctica per resoldre el transport d’una bona colla de famílies de casa nostra.

En el cas de Citroën, la segona generació del Picasso s’imposa per la seva imatge avantguardista. Per un nou estil estètic, elegant i sofisticat, basat en un frontal de línies rectes, nous grups òptics més esvelts llums LED diürnes. De costat, el cotxe presenta un pilar dividit per afavorir la visibilitat i un reguitzell de finestretes donen continuïtat al conjunt. La cua, subtilment arrodonida, duu els indicadors integrats a la porta que dona accés al maleter. D’aquesta manera, el primer model del grup PSA que fa servir la nova plataforma EMP2 aconsegueix una silueta més baixa i esportiva. Analitzat amb deteniment potser no serà el vehicle més àgil i econòmic del segment però presenta un interior ben resolt, confort de categoria superior, consums francament ajustats i unes bones prestacions. Pesa menys i és 40 mil·límetres més curt però, a canvi, incrementa la distància entre eixos, la qual cosa es nota en els desplaçaments quilomètrics i a l’hora de buscar estacionaments a la jungla de les grans ciutats.

L’interior del Picasso contemporani sedueix per la qualitat de la posada en escena, pel sentit pràctic i l’originalitat d’alguns dels seus elements. La llibertat de moviments és norma a qualsevol de les dues fileres de seients. Al darrera n’hi han col·locat tres d’individuals que es poden regular longitudinalment i abatre. No hi ha túnel de transmissió. El terra es pla i hi han instal·lat uns petits calaixos practicables per a deixar objectes de mà, joguines dels nens o estris per a tenir-ne cura. El maleter reserva entre 537 i 1700 litres de capacitat en funció de com l’organitzem perquè tots els respatllers es poden plegar de forma conjunta o asimètrica. El davantal –elegant- és molt ergonòmic. Ofereix una bona dosi d’informació a través de dues grans pantalles de color amb el navegador, la gestió de l’equip de so, el sistema de climatització, la telefonia i un generós reguitzell d’elements d’ajut a la conducció. Disposa de 16 compartiments o forats addicionals per a petits objectes, endoll de 230 V, USB i, opcionalment, es pot demanar el sostre panoràmic, l’entapissat en pell (que inclou funció de massatge en els seients) i un seient de relaxament per l’acompanyant que disposa d’un apèndix retràctil d’accionament elèctric per poder estirar les cames. A nosaltres ens ha fet pes el sistema d’advertència de canvi de carril involuntari (que fa vibrar el cinturó de seguretat) i el control d’angle mort dels retrovisors. La càmera de visió posterior a l’estacionament i el programador de velocitat assistit per radar comencen a ser més freqüents. En el cas de la marca francesa, aquest últim no actua sobre els frens i, per tant, no s’adapta a les desacceleracions del trànsit com en el cas d’altres models. Un radar col·locat al frontal del cotxe ens advertirà del perill de col·lidir amb el vehicle que ens precedeix mitjançant senyals lluminoses i acústiques que varien d’intensitat en funció del risc. Aquesta funció també tensa el cinturó de seguretat de forma simultània.

L’oferta mecànica l’integren dos motors de gasolina 1.6 VTi de 120 i 155 CV i dos turbodièsels de 90 i 115 CV. Cap a finals d’any s’espera l’arribada d’un dos litres de 150 CV. Nosaltres hem portat la dièsel més potent que, en l’ús diari, s’ha mostrat silenciosa i espartana en consums. Puja bé de voltes a partir de les 1800 rpm i se situa en el llindar de la velocitat màxima permesa en poc més de 10 segons. El nostre registre de consums s’ha mantingut sostingut en els 5,5 l/100 km en recorreguts interurbans i al voltant dels 6,5 l/100 km en ciutat. La versió de premsa que ens han cedit duia un efectiu sistema de parada automàtica en els semàfors i retencions. Un giny pensat per actuar fins i tot circulant per sota dels 20 km/h.(també quan hi ha pendents o caravanes) i que deixa operatius el sistema de frens i d’assistència de la direcció. El mecanisme aconsegueix ajustar mil·limètricament les mitjanes sense que el conductor hagi de fer o noti res especial.

La geometria de suspensió del nou monovolum filtra bé les irregularitats del terreny, preserva el passatge i no genera fresses desagradables. Es nota que el cotxe ha estat dissenyat pensant en els viatges en família. El confort de marxa s’acompanya d’una estabilitat lineal de compàs la qual cosa tramet una agradable sensació de control al conductor. En carreteres virades acusa un cert gronxament perquè el taratge dels esmorteïdors afavoreix més el confort que no pas l’efectivitat en aquests escenaris. Però amb aquest cotxe es pot “anar per feina” en la majoria dels casos sense haver de patir. També gràcies a la direcció –elèctrica- que abandona l’assistència electrohidràulica de l’anterior generació per guanyar en precisió i immediatesa. Gira en un espai de només 11 metres i disposa de bona visibilitat en totes direccions. Les versions més equipades, a més, duen càmera de visió posterior amb opció de tenir plano zenital (visió de 360º) i un sistema d’estacionament automàtic en bateria o en línia.

A favor:

-Look modern. Estètica esportiva
-Interior pràctic i amb bons acabats
-Tecnologia aplicada

En contra:

-Taratge de les suspensions massa suau
-Recuperacions
-Automatismes intrusius

FITXA TÈCNICA
Motor: Davanter transversal, 4 cilin. en línia 1.560 c.c. injecc. Directa common rail amb turbo 115 CV
Canvi: manual 6 vel.
Direcció: assistida elèctrica
Frens: discs vent./discs
Vel màx: 189 Km/h.
Accel. 0 a 100 Km/h: 11,8 segons

PREU: 22.550 EUROS

*** Enric Oller és periodista, càmera de televisió i copilot de ral·lis. Ha estat tres vegades Campió d’Espanya de Raids, ha disputat cinc Dakar’s i s’ha assegut a la dreta dels dos germans Servià; d’en Josep Mª Solé; en Ramon Dalmau; en Santi Anglada o en Jaume Collelldevall. Fa més de 20 anys que escriu de temes de motor a diverses publicacions.



Més notícies

Nou comentari