La primera variant descapotable de la gamma DS de Citroën entra bé pels ulls. Manté els trets identitaris que caracteritzen aquest compacte de tres portes: línies suggerents, forma de cupè, disseny cuidat i una posada a punt del seu bastidor amb clares concessions a l’esportivitat. La carrosseria bitò i les infinites possibilitats de personalització acaben de reblar el clau. Més encara en aquesta versió que manté el frontal del DS3 completament carrossat però amb l’afegitó d’un sostre de lona practicable que recorda força el dels cotxes clàssics. Els francesos diuen que han optat per un sostre lliscant en lloc d’una capota rígida per poder garantir millor la seguretat dels ocupants i la rigidesa del xassís. I el cert és que aquest tipus de cobertes ocupen poc espai un cop plegades, pesen una misèria i tanquen perfectament. L’únic inconvenient que tenen són els vàndals i l’edat, ja que a la llarga el teixit pot donar-se i perdre potser estanqueïtat.

L’estètica global del nostre protagonista és, doncs, idèntica a la del DS3 convencional. L’únic que varia és la capota retràctil que triga 16 segons en obrir-se totalment a partir del moment en què executem l’acció. Citroën assegura que es pot fer la maniobra circulant sempre per sota 120 km/h. El procés és automàtic i permet deixar el tendal en tres posicions diferents: com si es tractés d’un sostre solar, completament plegat per darrera dels recolzacaps posteriors o en una posició intermitja (més sorollosa). De l’accionament se n’ocupa un motoret elèctric que activarem pitjant el botó que hi ha davant del retrovisor central, al costat dels llums de lectura. El muntant de les portes es manté i les finestres no baixen pas per quedar arranades amb la carrosseria. Aquest descapotable, doncs, manté les qualitats pràctiques del tres portes del qual deriva, fent servir un esquema de capota similar al del Fiat 500C en lloc de la configuració integral que duia el Citroën C3 Pluriel. Sigui com sigui, la cura pel detall es nota en la major part dels elements. Posició de conducció, comandaments i botoneria són idèntics, amb bons acabats i elements de qualitat. La nostra unitat de premsa duia els seients Sport entapissats en pell. Subjecten bé però resulten calorosos quan la temperatura exterior és canicular. També hem trobat que molesta el recolza-braços opcional del mig. Interfereix quasi sempre quan hem de canviar de marxes, és un compartiment massa xic per a segons quins objectes de butxaca i acabes plegant-lo per evitar mals majors. L’espai al darrera també és contingut. La plaça central, francament escassa, queda curta en dimensions i confort i és poc aconsellable per a llargs desplaçaments, especialment si ens entestem a acomodar-hi a dins els cinc ocupants pels qual està homologat el cotxe! El soroll es cola a l’interior amb més facilitat que en un model tancat però hem de reconèixer l’esforç d’aïllament que ha fet el fabricant per mantenir l’estanqueïtat de la capota, que no grinyola gens. De fora estant, crida poderosament l’atenció la forma i configuració dels grups òptics posteriors que combinant miralls i díodes li proporcionen un curiós efecte tridimensional. I també la porta d’accès al maleter: una tapadora de només 20 cm. d’alt que s’obre verticalment i que facilita el replegament del sostre a canvi de condicionar l’accessibilitat de tal manera que, per a poder col·locar-hi segons quins paquets, haurem de plegar els respatllers posteriors i accedir al compartiment a través de l’habitacle. Reserva 245 litres (40 menys que el seu germà de gamma) però amb una boca tan estretasembla més petit. Tindrem feina per encabir-hi segons quines ombrel·les de platja!

Ample i baix respecte de la llargària final, el DS3 Cabrio es veu robust. La forma del pilar B, el marcs del parabrisa i els acabats negre, hi contribueixen. Xassís i carrosseria han estat revisats per a garantir la rigidesa estructural del conjunt. La maniobra ha significat només 25 kg. de pes afegit, cosa que es nota en l’apartat dinàmic. La mecànica dièsel eHDi de la nostra unitat de proves és més aviat silenciosa. Genera 92 CV i arriba associada a un canvi manual de cinc velocitats però consumeix poc gràcies al sistema Star&Stop que porta de sèrie i funciona amb franca suavitat. Noble i fàcil de dur, promet diversió en els revolts, especialment amb el cel com a sostre, que magnifica les sensacions. Amb una suspensió tarada buscant l’esportivitat i pneumàtics de perfil baix, el conjunt motriu permet absorbir les irregularitats del paviment sense problemes. L’únic que demana atenció és l’ESP, més aviat intrusiu. Si l’anul·lem notarem el veritable caràcter del cotxe. En configuració “normal” és difícil notar fresses molestes. Podrem mantenir una conversa amb el passatger del costat sense haver d’aixecar la veu perquè s’ha fet un bon treball d’insonorització acústica. Curiosament, els sorolls exteriors es noten més quan estem parats, per exemple, en un semàfor. Les turbulències aerodinàmiques i la rumorositat arriben quan pleguem el tendal, especialment, a partir dels 100 km/h. Per mirar de mitigar aquest efecte, al llindar superior del davant de la capota s’hi desplega un deflector de malla que desvia una mica el vent i impedeix que entrin insectes a l’habitacle. Els dies massa calorosos és millor anar tancats i aprofitar el climatitzador automàtic que duu.

L’equipament de la unitat de proves és molt complet: llums diürnes LED, acabats interiors de pell, navegador, mans lliures, limitador i control de creuer, climatitzador, vidres enfosquits, USB i Bluetooth, sis airbags i un entapissat específic‘ (Graphique) del sostre per a l’acabat Sport.


A favor:

– Accionament del sostre en marxa
– Disseny atractiu i qualitat dels materials
– Rendiment i austeritat mecànica

En contra:

– Accés al maleter
– Espai contingut pels passatgers del darrere
– Funcionament del navegador

Fitxa Tècnica:

Motor: Davanter. 4 cil. en línia 1560 cc. Common Rail. 92 CV. Gasòil
Canvi: Manual 5 vel.
Direcció: Assistida elèctrica
Frens: Discs /tambors ABS
Velocitat màxima: 178 Km/h
Consum mitjà: 3,8 litres/100 Km

PREU: 25.440 euros

*** Enric Oller és periodista, càmera de televisió i copilot de ral·lis. Ha estat tres vegades Campió d’Espanya de Raids, ha disputat cinc Dakar’s i s’ha assegut a la dreta dels dos germans Servià; d’en Josep Mª Solé; en Ramon Dalmau; en Santi Anglada o en Jaume Collelldevall. Fa més de 20 anys que escriu de temes de motor a diverses publicacions.



Nou comentari