El Cactus no és ni “més del mateix” ni un low cost oportunista. Vol esdevenir una nova forma d’entendre els cotxes. Batejat ja de forma peculiar, el seu cognom respon a la idea de la marca de fer un auto robust però àgil i manejable, d’estil sobri i senzill, amb mecanismes exteriors de defensa específics i molt poca necessitat de líquid per avançar o subsistir. Al Cactus l’hem de situar en una mena de segment terra de ningú on hi militen utilitaris i compactes molt menys assequibles i cridaners. Té com a eixos vertebradors el disseny, el confort, la tecnología útil i el servei al client. És més lleuger, baix i petit que el C4. Pesa 200 kg menys. Les versions de gasolina no arriben quasi ni a la tona. Els que l’han dissenyat han “retallat” com el govern de torn per obtenir aquesta tara rècord a canvi d’allargassar la distància entre eixos per afavorir-li l’estabilitat. És un cotxe que, per exemple, munta capó d’alumini i porta un sostre panoràmic de vidre però aquesta superfície no es pot tapar de cap manera perquè no duu persiana corredissa. La marca assegura que el seu sostre transparent proporciona una protecció solar de nivell 4, que és el què exigeix un element d’aquest tipus però tampoc duu lector de CD, agafadors al sostre o elements d’assistència a la conducció, ni alçavidres posteriors. L’obertura de les finestres del darrera només es pot fer parcialment, com en el cas del C1. Els vidres es desplacen seguint el primitiu sistema mecànic de compàs, més lleuger i segur pels infants.
Amb el Cactus, Citroën s’apunta de pas al segment dels crossovers petits per bé que en aquest model no hi hagi rès que l’habiliti per circular amb garantíes lluny de la carretera. En comparació amb el C4 fa 17 cm. menys de llargada i en perd uns altres 6 d’amplada però ni porta tracció total, ni proteccions als baixos, ni pneumàtics adequats. Munta roda de 16 polzades de fàbrica que, opcionalment i com a màxim pot ser de 17 amb gommes 205/50. El nostre protagonista tracciona, doncs, exclusivament a través de les rodes davanteres. Els francesos asseguren que no pensen treure’l en versió 4×4 ni amb mecànica híbrida perquè aquest no ha estat l’esperit que ha impulsat el seu nou cotxe sinó, més aviat, el fet de trencar motlles en camps com el de l’originalitat estètica. El Cactus arriba –efectivament- decorat per fora amb una mena de plafons de plàstic farcits d’aire que, a més de tenir una funció estètica, protegeixen la carrosseria dels petits cops. Els airbumps –que és com els anomena Citroën- están fabricats en poliuretà, poden demanar-se en quatre colors diferents (negre, blanc, gris o marró) i se substitueixen amb relativa facilitat perquè van collats amb un simple cargol a la cara interna de les portes. La casa assegura que ha trigat tres anys a desenvolupar aquest material que garanteix de per vida després d’haver-lo sotmès a intenses proves en climes extrems i davant tota mena d’agressions. Cuirasses plàstiques a banda, la carrosseria del Cactus viatja a una alçada pròpia dels SUV (21 cm.) i va presidida per un frontal imponent on l’engraellat cedeix el protagonisme a uns fars similars als del C4 Picasso. Per arrodonir el conjunt, els dissenyadors del nou model li han redimensionat els passos de roda i el pilar posterior i li han col·locat unes generoses barres longitudinals al sostre.
L’interior del cotxe es manté en la línia del què veiem a fora. El quadre de comandaments és tan modern com senzill. Porta una guantera immensa i substitueix l’airbag de l’acompanyat per un altre de sostre, al frontal, per no alterar la fluïdesa de línies. El compta-revolucions desapareix i la informació del velocímetre, el quilometratge i la reserva de combustible és digital. La columna de direcció del Cactus només pot regular-se en profunditat i la botoneria s’ha reduït a la mínima expressió. La majoria dels seus elements van integrats en una “interface digital” que reposa al centre. Des d’aquí podrem regular l’equip de sò, el navegador, l’ordinador de bord o el telèfon però cap d’aquestes funcions simultàniament. La pantalla es manipula de forma tàctil però l’absència de relleus complica el reconeixement de les funcions i això obliga a apartar la vista de la carretera. L’equip, això sí, és compatible amb tots els smartphones. Els seients, inspirats en sofàs, són tan generosos com flonges. Poden comprometre el confort en els viatges més llargs. Els del darrera són d’una sola peça i aptes per a tres adults. En el fons, una banqueta que no pot plegar-se asimètricament i que exigeix la presència de dues persones quan volem ampliar la capacitat del maleter (de 358 litfres) perquè per destrabar-la cal moure simultàniament dues palanques situades als extrems. Afavorint la càrrega podrem arribar a obtenir un compartiment de 1.170 litres.
L’equipament del Cactus inclou elements com ara la càmara de visió posterior i el sistema d’assistència a l’estacionament, climatitzador, navegador, control d’estabilitat, connexió Bluetooth amb sortida USB i possibilitat de tenir Internet a la pantalla tàctil central. Però a nosaltres el què més ens ha agradat és l’eficàcia del nou sistema aixuga-vidres “magic wash”, que reparteixen l’aigua longitudinalment per l’escombreta de goma quan activem la funció.
La versió d’accès amaga un motor davanter de gasolina de 82 CV i costa encara no 15 mil euros. Si fa no fa, com el Renault Captur TCe de 90 CV). La versió que hem provat nosaltres ha estat la dièsel de 100 CV anomenada BlueHDi. És la més austera de totes i la que genera menys emissions. Compleix la normativa Euro6 gràcies a muntar un catalitzador suplementari anomenat SCR (Selective Catalitic Reduction) que transforma les molècules de NOx en vapor d’aigua i nitrogen mitjançant un additiu a base d’urea (AdBlue). És un motor amb potència i empenta suficient per moure’l en qualsevol situació i amb un consum sorprenent. Vibra menys del què esperes i permet sostenir mitjanes de cinc litres i mig sense haver d’estar pendent d’estalviar. L’altra versió 1.6 HDi és el tradicional motor de 92 CV del grup PSA però només pot demanar-se associat a la caixa de canvis automàtica ETG de 6 marxes.
A favor:
– Accessibilitat per preu
– Tecnologia i mecàniques anticrisi
– Estètica trencadora
En contra:
– Seient i finestrals posteriors
– Rumorositat en fred
– Manipulació de la pantalla central
FITXA TÈCNICA:
Motor: Davanter. 1560 c.c. 4 cilin. en línia. 100 CV Injecc. Directa Dièsel.
Tracció: davantera
Canvi: Manual 5 vel.
Frens: Discs/discs ABS.
Acceleració 0-100 Km/h: 10,7s.
Consum mitjà: 3,4 litres.
Vel. Màx: 184 Km/h
PREU: 16.950 €
*** Enric Oller és periodista, càmera de televisió i copilot de ral·lis. Ha estat tres vegades Campió d’Espanya de Raids, ha disputat cinc Dakar’s i s’ha assegut a la dreta dels dos germans Servià; d’en Josep Mª Solé; en Ramon Dalmau; en Santi Anglada o en Jaume Collelldevall. Fa més de 20 anys que escriu de temes de motor a diverses publicacions.
