El primer cotxe global de Citroën va començar a vendre’s a finals de l’any passat. Fabricat a Vigo a partir de la plataforma del C3, juga els arguments de l’habitabilitat i el preu per triomfar en els mercats emergents de l’Europa occidental que busquen una berlina de tres volums assequible i d’ús familiar intensiu.

La nova proposta dels francesos té el seu encant estètic. El conjunt és força equilibrat. Presenta un frontal inèdit i voluminós amb òptiques de trets moderns i graella cromada. De costat, el cotxe pren un aire molt més pràctic, amb finestres de grans proporcions per afavorir-ne la lluminositat interior, aletes emmarcades i una línia de cintura més aviat alta. L’Elysée acaba en uns grups òptics bicolor que reblen la seva personalitat. Els responsables de Citroën ens han fet notar la feina dels dissenyadors per adequar aquest producte a les condicions severes a les quals s’haurà d’enfrontar en alguns països on les carreteres no tenen el mateix paviment que aquí i la meteorologia és més severa. Per començar s’ha desplaçat l’admissió cap a una ubicació més elevada per evitar que el cotxe defalleixi en cas d’inundació. També s’ha afinat la duresa de les suspensions per mirar de preservar el confort per molts sotracs que hi hagi i s’ha enlairat el vehicle fins els 142 mm. perquè pugui superar millor les hipotètiques dificultats que pugui trobar el seu propietari quan transiti per un camí.

L’habitacle del nostre protagonista és francament espaiós i compta amb un bon maleter però el seu aspecte general concorda amb el preu del cotxe, que estalvia costos en allò que es pot considerar superficial. No hi ha concessions al luxe per bé que tampoc hem trobat llacunes greus de presentació. No hi ha agafadors sobre les portes ni miralls darrera els para-sols o llum de lectura per l’acompanyant i, en canvi, l’espai és notable al darrera. Especialment per a les cames i en relació a la distància respecte del sostre. La banqueta posterior és pràcticament plana i permet acomodar-hi tres adults. El passatge del mig, però, no tindrà recolzacaps perquè no es pot demanar ni en opció. L’accessibilitat també es bona ja que les portes s’obren molt però els vidres del darrera no arriben a abaixar-se completament. El volant només pot regular-se en alçada però no hi ha problemes per trobar la posició òptima mitjançant els reglatges del seient. La il•luminació interior recorda els models de fa anys i els lleva-vidres s’han situat en una ubicació poc freqüent, al costat del canvi. Això obliga a familiaritzar-nos-hi per evitar d’haver d’apartar la vista de la carretera quan els hem de menester. Al darrera, la mateixa botoneria s’ha centralitzat al mig, entre els seients, a la part posterior de la cònsola. Disposa de comandaments satèl•lits darrera el volant per buscar emissores de ràdio o controlar el volum de l’equip de so. El maleter, amb formes molt regulars, reserva 500 litres per a poder portar folgadament tot l’equipatge familiar, deixant lloc encara per a una roda de recanvi del mateix diàmetre però un pèl més prima que les altres quatre. La contrapartida, fruit de la voluntat d’optimitzar els costos, és que la porta no duu ni guarniments ni cap mecanisme perquè es mantingui fixe mentre realitzem les operacions de càrrega o descàrrega. La boca és gran però queda una mica alta.

El C-Elysée resulta agradable en l’ús diari i prou còmode en el dia a dia. La nostra unitat de premsa amagava sota el capot el conegut HDi dièsel 1.6 de la marca amb bloc i culata d’alumini, dues vàlvules per cilindre, injecció directa i turbo. La variant de 92 CV de la qual ja se n’han venut al món més de sis milions d’unitats i que et sorprèn constantment per la seva honesta resposta a baixa potència. En aquest cas arriba associat a un canvi manual de cinc velocitats que, també gràcies als pneumàtics de baixa resistència a la rodadura que porta, aconsegueix mitjanes de poc més de 4 litres. La casa comercialitzarà a finals d’estiu un canvi robotitzat per ampliar el ventall d’hipotètics clients.

La berlina “low cost” de Citroën és un pes ploma. Declara només 1.140 Kg.,se suporta sobre la plataforma del C3 i fa servir el mateix equipament de frens, amb tambors al darrera. A nosaltres ens ha agradat especialment el tacte de la seva direcció, totalment elèctrica, que proporciona un bon guiatge, resulta força precisa i informa bé d’allò que hi ha sota les rodes. Amb aquest esquema, les autopistes, les carreteres ràpides i la ciutat és on millor es troba. Hauria d’afinar el capítol de la rumorositat i l’aerodinàmica i reduir el recorregut de la palanca del canvi.

Preu: 18.050 euros en la seva versió més cara i luxosa (HDI 92 Exclusive).



Nou comentari