La nova era ja és aquí (amb el permís de Cavendish)

Tadej Pogacar i Wout van Aert, reis indiscutibles del Tour juntament amb el britànic

Faci el que faci d’ara endavant, Tadej Pogacar ja és un ciclista històric. L’eslovè ha guanyat el seu segon Tour de França amb només 22 anys, una edat amb la qual Eddy Merckx, Bernard Hinault, Jacques Anquetil i Miguel Indurain encara no havien ni participat en aquesta prova. El corredor de l’UAE-Team Emirates ha repetit la fita de l’any passat i, a més de la classificació general i la dels joves, ha guanyat també la de la muntanya. Quasi res.

La retirada de Roglic, provocada per la caiguda que va patir a la tercera etapa, va deixar Pogacar sense un rival a la seva alçada. Tadej va deixar la cursa vista per a sentència la vuitena etapa, amb un atac en solitari al Col de Romme, a més de 30 quilòmetres de la línia de meta. Va treure tres minuts i 20 segons als seus rivals i es va apropiar d’un mallot groc que ja ningú li ha pogut treure. No va guanyar aquella etapa, però sí la contrarellotge del cinquè dia i les arribades a Portet i Luz Ardiden de l’última setmana.

Pogacar, amb el mallot blanc de millor jove del Tour | Europa Press

L’únic ciclista que ha sigut capaç de fer patir Pogacar ha estat Vingegaard, qui en principi anava al Tour com a gregari de Roglic. El danès va despenjar l’eslovè en l’ascensió al Mont Ventoux, però al descens va perdre tot l’avantatge que tenia al cim. El corredor del Jumbo Visma ha acabat segon a la general i ha presentat la seva candidatura de cara a futures edicions. Richard Carapaz, de l’Ineos Grenadiers, també ha estat molt lluny de Pogacar, tot i que en principi era un dels que l’havia de posar contra les cordes. L’equatorià, això sí, ha acabat tercer de la general.

Més enllà dels tres integrants del podi, Ben O’Connor també mereix menció especial. El ciclista australià es va imposar a l’ascensió a Tignes i ha acabat quart a la classificació general. La resta del top-10 ha estat més aviat conservador i s’ha conformat amb un lloc d’honor. Només se’ls ha vist en pantalla quan es quedaven enrere.

Els esprints

Els ciclistes que han lluitat per la classificació general no han estat els únics protagonistes del Tour. Un altre dels reis de l’edició ha estat Mark Cavendish, que després de quatre anys sense guanyar cap cursa s’ha endut quatre etapes i ha igualat el rècord de victòries parcials d’Eddy Merckx, 34 en total. El domini del Deceuninck Quick-Step als quilòmetres finals de les etapes a l’esprint i els llançaments exemplars de Morkov han ajudat Cavendish a fer història.

Mark Cavendish guanya la tretzena etapa a l’esprint | Europa Press

S’ha de dir que el britànic es va quedar sense gran part dels que havien de ser els seus rivals molt aviat. Caleb Ewan i Arnaud Demare es van retirar la primera setmana després de patir dues caigudes molt dures. També una caiguda va impedir que Sagan rendís al seu màxim nivell. Michael Matthews i Sonny Colbrelli han lluitat el mallot verd amb Cavendish, però no tenen nivell per batre’l en esprints massius. El mateix succeeix amb Jasper Philipsen.

Els animadors del Tour

Més enllà de Cavendish, els únics que han pogut guanyar un esprint del Tour són Tim Merlier (tercera etapa) i Wout van Aert (als Camps Elisis). El ciclista belga ha estat un dels protagonistes indiscutibles del Tour. La caiguda de Roglic el va afavorir per tenir llibertat pràcticament total. S’ha endut tres etapes: una a l’esprint, una contrarellotge individual i la doble ascensió al Mont Ventoux. Ara ja mira a Tòquio, on serà un dels grans candidats a l’or en ruta i contrarellotge als Jocs Olímpics d’enguany.

Wout Van Aert, durant la divuitena etapa del Tour | Europa Press

L’únic que li ha faltat a Van Aert ha estat lluir el mallot groc en alguna etapa. Ho va buscar durant la primera setmana, però Mathieu van der Poel li ho va impedir. El ciclista de l’Alpecin va tenir-ne prou amb vuit etapes per ser un dels protagonistes del Tour. Va doblegar la resta al Mur de Bretanya i va ser el líder de la general durant sis etapes. Quan el va perdre, va marxar a preparar-se per Tòquio, on buscarà l’or a la prova de mountain bike.

L’altre portador del jersei de líder va ser Julian Alaphilippe, qui es va imposar a la primera etapa, en l’ascensió a Landerneau. El va perdre l’endemà i, a partir d’aleshores, es va dedicar a buscar victòries d’etapa, encara que sense sort. El ciclista francès ha estat molt actiu, però li han faltat les cames d’edicions anteriors.

No es pot parlar del Tour de 2021 sense mencionar el Bahrain Victorious. El guanyador de la classificació per equips ha estat un dels protagonistes de la carrera. S’ha alçat amb tres etapes, dues de Matej Mohoric i una de Dylan Teuns, i ha tingut molta presència en escapades i en les classificacions secundàries. Wout Poels ha quedat segon a la de la muntanya i Sonny Colbrelli, tercer a la de la regularitat. I tot això perdent el seu teòric líder, Jack Haig, a la tercera etapa.

Les estrelles han eclipsat el Tour. Entre Cavendish (4), Van Aert (3) i Pogacar (3) s’han endut pràcticament la meitat de les etapes. Només vuit equips dels 23 que competien han marxat amb una victòria parcial. Tot i quedar decidit després del primer cap de setmana, ha estat una cursa més emocionant que la d’edicions anteriors. Pròxima estació: Tòquio.

Més informació

Nou comentari