Farà 38 anys tres dies abans de córrer la marató de Río de Janeiro. Sense pretendre-ho, Carles Castillejo (Barcelona, 1978) es convertirà en l’atleta estatal de més edat que participa en els 42,195 km en uns Jocs Olímpics, igualant Agustín Fernández a Montreal 1976. Martín Fiz i Abel Antón, històrics de la distància, en tenien 37 quan van fer-ho a Sidney 2000. I quan creui la meta, en el mític Sambòdrom carioca, es retirarà de l’esport professional. Així ho té decidit i així ho explica: “El 21 d’agost em jubilo de l’alt nivell. Seguiré corrent però ja serà d’una altra manera: sense la pressió de guanyar o classificar-me”. Quatre Jocs el contemplaran: Atenes 2004 -als 5.000 metres-, Pequín 2008 -als 10.000-, Londres 2012 i Río 2016. Es diu aviat. Qui pot demanar més?
Castillejo posarà fi a vint anys de sènior pel tartà, pel camp a través i pels carrers i carreteres. Tretze a l’elit dels escollits, de viure d’això. “No em puc queixar. Sent exigent, podia haver anat una mica millor i haver rascat alguna medalla europea o mundial [té tres cinquens llocs], però també molt pitjor”, afirma, assegut en un banc de l’ampli complex poliesportiu Sagnier, a El Prat de Llobregat, on s’entrena cada dia, assaborint aquest final que el destí li ha deparat. “En aquest sentit, em sento un privilegiat. Ser internacional és difícil i ser olímpic encara més, només passa cada 4 anys i aquella temporada has d’estar en molt bona forma, sense lesions… Sóc afortunat. He pogut fixar jo el dia de l’adéu. Potser és un premi a la meva trajectòria”, indica.
