Boyle: “Les banderes nazis i les esvàstiques no es poden comparar amb les estelades”

El professor de la Universitat de Glasgow, col·laborador de la UEFA i especialista en mitjans i cultura de l'esport analitza per a 'El Món' el vincle identitari entre el futbol i la política

Raymond Boyle, durant la seva conferència a la UVIC-UCC. | Adrià Soldevila

Raymond Boyle, professor de la Universitat de Glasgow, col·laborador de la UEFA en aspectes acadèmics i expert en la comunicació i la cultura de l’esport, va ser un dels conferenciants principals del Congrés ‘Regionalisme i Nacionalisme en l’Esport Internacional Contemporani’ celebrat aquesta setmana a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Especialista en identitats nacionals i ferm seguidor del Celtic de Glasgow, Boyle analitza, en una conversa amb El Món, el vincle entre l’esport i la política.

Vostè va dir, en la conferència de Vic, que la identitat esportiva d’Escòcia és major que la identitat política. En podria detallar els motius?

El què vaig intentar explicar és que en l’esport tenim una gran quantitat de símbols, banderes i representacions d’identitat. Però, moltes vegades, aquests símbols no tenen res a veure amb la política. A vegades sí, però les identitats polítiques són més complicades que les que existeixen en l’esport. No podem dir que els afeccionats d’un club voten d’una manera particular. Alguns ho fan, però d’altres no. A vegades, els mitjans afirmen que els afeccionats del Celtic voten pel ‘sí’ a la independència i els del Rangers voten pel ‘no’. Conec fans del Celtic que van votar pel ‘no’ i fans del Rangers que ho van fer pel ‘sí’. Per tant, el què dic és que si parlem de política a nivell general, necessitem ser cauts quan la comparem amb les identitats en l’esport. L’esport i la política van lligats, evidentment, però si parlem d’intenció de vot, hem de ser més curosos i precisos.

 

Diu que és complicat parlar d’intenció de vot en els clubs de futbol. Creu que la política ha utilitzat el futbol per a la campanya del Brexit?

Molts dels mànagers dels clubs d’elit no volen el Brexit, perquè la majoria de d’equips tenen jugadors tot arreu. No sé si el futbol ha tingut una rellevància elevada en el debat del Brexit. És cert que ha intentat fer força perquè la Gran Bretanya segueixi pertanyen a la Unió Europea, però no crec que hagi tingut massa influència. No hi veig una relació sistemàtica. A Escòcia, el 62% de la gent va votar per seguir a la UE. A Anglaterra, molt menys. Aquí es tornen a demostrar les diferències entre els dos països. Dins el Regne Unit, hi ha punts on tothom estarà d’acord, però d’altres on hi haurà xoc. Tornant enrere i per concloure, crec que en les grans decisions polítiques la influència del futbol és marginal.

I pel referèndum escocès? Els clubs van tenir veu?

Molts clubs es van adonar que hi havia diferents opinions entre els seus seguidors i, per tant, no podien seguir una línia concreta per no ofendre part dels seus socis. El Celtic, el Rangers i d’altres clubs sempre estaran vinculats amb la política, amb una ‘p’ petita. M’explico, la ‘p’ gran seria una política d’importància, el referèndum, el Brexit, unes eleccions al Parlament. La ‘p’ petita és la identitat de les persones o els grups d’influència. En aquest sentit, els clubs no es van posicionar amb una ‘p’ gran pel referèndum. El Celtic no va tenir una posició concreta, el club va decidir no involucrar-se.

 

I els partits van buscar-ho? Volien que els clubs es mullessin?

Sí, a vegades proven d’utilitzar jugadors o exjugadors per generar opinió. Però no els grans clubs, perquè no és bo per a ells. Els departaments comercials no ho permetrien, perquè perdrien afeccionats.

 

Al Barça passa el mateix. El club recolza el referèndum, però no pot tenir una posició concreta.

Al Celtic és exactament igual. Dins un grup, en aquest cas un club de futbol, hi poden haver diferents opinions. I no han de ser excloents.

 

La religió encara és important per escollir entre Celtic o Rangers?

La religió, en general, està fent un descens important en termes d’influència, però segueix essent part important en la cultura de les identitats. És part d’aquesta cultura. I crec que segueix essent important en els clubs de futbol, com en el Celtic, on l’element catòlic és essencial per a la identitat. Això sí, sense ser excloent. És part de l’experiència cultural i dels valors del club.

 

I la identitat irlandesa?

I tant, és molt important per al Celtic, pels seus orígens. És evident que el Celtic és un club escocès, però sempre estarà vinculat al seu origen irlandès. El club té molta més confiança ara que fa trenta o quaranta anys i no té cap problema en dir que és escocès, però que està orgullós dels seus orígens i la seva identitat irlandesa. Això també indica un canvi en la societat escocesa.

 

En la conferència també va comentar que, a Escòcia, els nens neixen amb uns colors: Celtic o Rangers. Però què ha passat en els darrers anys amb la re-fundació i descens del Rangers?

No ha canviat massa. Hi ha un petit debat que es pregunta si aquest Rangers és el mateix de sempre, perquè va desaparèixer, va canviar l’escut i el nom oficial. És un nou Rangers, però evidentment és el mateix. Pels seus seguidors segueix essent el Rangers i pels afeccionats del Celtic, també, perquè els agrada tenir un partit com aquest. No hem d’oblidar que el 1994 el Celtic estava en bancarrota i a punt de desaparèixer i en el darrer segon, Fergus McCann ho va evitar posant diners de la seva butxaca.

 

L’exhibició de banderes palestines va ser una protesta religiosa o política?

Molt més política que religiosa. Hi ha un grup d’afeccionats que es diu The Green Brigade, que tenen una zona concreta a la graderia, que serien un tipus d’ultres. A Europa són considerats hooligans, però ells pretenen ser influents i tenir presència als mitjans de comunicació i a les xarxes a través d’articular una veu. Tot això té a veure amb la política, són d’esquerres, es mostren solidaris amb altres grups i són un mètode de pressió.

 

Vostè treballa per a l’acadèmia de la UEFA. Vostè entén les sancions al Barça per l’exhibició d’estelades?

És una qüestió difícil. El Celtic ha tingut moltes sancions per diverses situacions. És molt difícil afirmar què és política i què no, com la rosella al pit. Crec que hi ha una línia clara de què es pot fer i què no. La simbologia nazi i banderes amb esvàstiques estan en una banda de la línia i les estelades en una altra, no es poden comparar. Personalment, no tinc cap problema, no em genera cap estat d’ànim concret veure estelades als estadis. Però crec que la UEFA té dificultats per legislar en 55 associacions diferents amb cultures polítiques diverses. Crec que si la simbologia o les expressions no són feixistes, racistes o xenòfobes no hauria de passar res.

 

Seguint amb el Barça. Creu que ha canviat els seus valors originals per adaptar-los a la globalització creixent?

No tinc una mirada interna del club i el què comentaré és des d’un punt de vista extern. Els grans clubs volen mantenir els seus punts distintius, però també maximitzar les vendes per seguir competint al màxim nivell. Poden tenir els seus principis i ser pobres o trobar la balança entre els valors tradicionals i l’estabilitat financera per competir. I això és molt complicat. Crec que el Barça busca la segona opció. El Manchester City o el Chelsea no tenen tradició, només diners. Com es competeix contra això? És molt difícil trobar l’equilibri perfecte.

 

Aquesta recerca de la competitivitat fa que un club tradicionalment democràtic s’uneixi a una dictadura per ser més fort?

Sí, és això el què dèiem. Com més globalitzat és un club, més identitat perd. Això és inevitable, tot i que s’han de marcar uns límits i no superar-los. Si no tens límit, tens el perill de convertir-te en un negoci comercial com els altres.

 

La globalització també ha canviat els mitjans de comunicació?

I tant! El creixement de diverses plataformes ho ha canviat tot. Fa 15 anys teníem televisió analògica i televisió de pagament per cable. Ara tenim moltíssimes plataformes, com Internet, Netflix, Amazon o accés a continguts de pagament a través de les Smart TV. És tot molt més difícil i, tot i que hi ha més oportunitats per consumir esports, el repte és sempre aconseguir més audiència, sobretot a nivell dels joves. Els dies passen i la natura d’internet i els mitjans globals s’ho mengen tot. En un futur, els mitjans cada cop seran més internacionals i ens hi haurem d’adaptar.

 

La globalització ha canviat els mitjans. Per tant, els mitjans també han canviat l’esport?

Sí, indiscutiblement. És un cercle, un circuit que es retro-alimenta. Cada pas o cada canvi en un dels actors influeix en la resta. Els canvis tecnològics i la manera com el públic consumeix els mitjans tenen implicacions en l’esport.

Nou comentari