Bogeria i supervivència: els millors aliats de l’Espanyol (2-1)

Els blanc-i-blaus remunten el gol inicial de l'Athletic Club i sumen una victòria importantíssima que els allunya del descens

L’Espanyol ha aconseguit sumar tres punts d’una importància vital en la lluita per evitar el descens a Segona Divisió. Els periquitos han vençut l’Athletic Club de Bilbao al RCDE Stadium (2-1), amb una remuntada digne d’un conjunt que vol mantenir-se a Primera un any més.

De bones a primeres, l’alineació de Constantin Galca ha estat molt benvinguda per als més crítics amb l’entrenador romanès i el seu no-sistema de joc. Javi López era el capità de la banqueta i la millor defensa possible saltava al terreny de joc, a l’espera de la definitiva recuperació d’Arbilla.

Al mig del camp, novament 3 destructors i, davant, 3 jugadors tècnics i amb arribada i gol. És a dir: l’alineació de 4-3-3 (8 defensen, només 3 miren d’atacar) que tan bon resultat li dóna a Galca amb l’equip blanc-i-blau. En canvi, l’Athletic club ha presentat un equip mig titular i mig suplent, tot pensant en la propera i difícil eliminatòria de l’Europa League. Però Valverde és Valverde i Aduriz el millor davanter estatal de la Lliga.

El partit ha començat amb un ritme habitual als darrers enfrontaments de l’equip de Cornellà-El Prat: anades i vingudes i qualsevol podia marcar el primer gol. Però al quart d’hora han començat les jugades més interessants i, alhora, més polèmiques d’aquest plujós matí de la prèvia de Setmana Santa. Poc després de sobrepassar el primer quart d’hora de partit, Etxeita ha fet caure Gerard Moreno a l’interior de l’àrea, però l’àrbitre no ha assenyalat res. I, per variar, al minut 19, gol de l’equip visitant, obra d’Eraso. Era injust per tot el que es duia de partit i, sobretot, molt punyent tot just després de la pena màxima no xiulada.

El fantasma de l’eliminació de Copa de l’any passat tornava a transitar pel verd de capital asiàtic. Però ben lluny d’enfonsar-se com era d’esperar, l’Espanyol s’ha refet i s’ha tret els complexes de sobre. Fins a cinc jugades de gol s’han succeït abans del descans. Qualsevol jugador periquito es veia capaç d’empatar, i això és molt poc habitual i molt positiu a qualsevol equip, sobretot si t’estàs jugant anar a Segona per cinquena vegada a la teva vida.

Però la segona part era la bona, sobretot el primer quart d’hora. Fins a 3 cops ha estat a punt de marcar l’equip de casa. I tot coincidint amb el primer canvi (Caicedo per Asensio) ha arribat el sorprenent empat de Diop. Com que era un dia de festa major, a la següent jugada ha arribat el segon i el partit ha quedat vist per sentència: contraatac, ara sí ben conduït per Gerard, i gol de Caicedo.

S’ensumaven tres punts importantíssims, atès els pèssims resultats de dissabte pel que fa als interessos espanyolistes. Encara que el Txingurri ha fet entrar dos titulars i Galca dos defensors, qui ha estat a punt de marcar el tercer ha estat l’Espanyol, amb un xut al pal de Sylla al darrer sospir, aprofitant els seus minuts al camp en substitució de l’heroi del matí, Caicedo, que s’havia lesionat minuts abans.

Malgrat que l’àrbitre ha cregut que era una partit de Champions i que ens n’anàvem als penals, la falsa pròrroga no ha arribat i l’Espanyol s’ha guanyat una setmana Santa tranquil·la. Si són capaços de guanyar un dels millors equip de la Lliga, no tenen excusa per guanyar tots els rivals directes, en aquestes poques jornades que manquen perquè conclogui aquesta nova i tortuosa aventura perica de patir i no gaudir.

Nou comentari