Suau, potent, progressiu, aparent… Ho té tot per enamorar el conductor més exigent. Fins i tot l’exclusivitat que dicta la tarifa en euros! La recepta dels alemanys no és nova en aquest segment. BMW ja la va fer servir fa 25 anys quan va presentar el Z1 i, després, per transformar en coupé l’anterior Z3.

Per començar hem de dir que parlem d’un auto de generoses dimensions que, sobre asfalt, pràcticament no té llacunes. Amb un morro de generosíssimes dimensions, brànquies laterals arquejades per darrere uns prominents passos de roda, una bona distància entre eixos, cua amb difusor pràcticament serrada arran i sostre retràctil dur.

Acomodar-se en el seu interior no és especialment senzill. La banqueta queda molt aprop del terra i el muntant de la carrosseria també reposa quasi a tocar del cap. Però la postura que aconseguirem davant del volant és perfecte perquè els seients –francament embolcallants- tenen molts reglatges. A l’habitacle la sensació és d’absoluta qualitat. Cuir i metall van de la mà per crear una ideal atmosfera entre senyorial i esportiva. Tots els elements queden situats a la distància precisa i els pedals –molt ben calculats- els intuïm i accionem amb la mateixa facilitat. L’il·luminació rebla el clau : llum ambiental als peus i al canvi i sistema tridimensional bi-xenó amb LEDS diürns a l’exterior. Els únics inconvenients remarcables seran la visibilitat posterior, un pèl condicionada pel vidre del darrere i la contenió nominal dels compartiments pels objectes de butxaca tot i l’esforç del fabricant per aprofitar tots els espais possibles. Els seients calefactaves, en canvi, recullen bé el cos per molt que les seves formes no ho suggereixin i el maleter (que en la majoria d’aquests models passa a un segon plà) reserva 280 litres per a petites maletes d’un cap de setmana, en configuració normal.

El sostre elèctric retràctil del Z4 mereix un capítol a part. Està fabricat amb tres peces que es pleguen automàticament sobre sí mateix en un moviment continu que deixa el conjunt dins del maleter en només 19 segons. L’operació per tornar a capotar el vehicle triga més -22 segons- però es pot fer en marxa si circulem per sota dels 30 Km/h. L’aïllament tèrmic i acústic mereix tots els reconeixements del món. Amb l’habitacle protegit, la remor és insignificant. Clarament inferior a soroll de giradura que generen els pneumàtics de perfil baix que munta. I, amb tot a l’aire i els vidres arranats, les turbulències aerodinàmiques només passen factura si superem la velocitat màxima legalment establerta.

Posar en marxa un Z4 fa pujar l’adrenalina a qualsevol. En prémer el polsador de ‘start’ el so intens que desprèn la mecànica convida a prescindir de l’equip de música i el tacte del pedal dret fa que se’ns-en vagi el peu. La lectura de la fitxa tècnica ha esdevingut el millor preludi d’allò que ens espera. Mecànica de dos litres de capacitat, injecció directa, turbo i 184 CV de potència es converteixen en un trencaclosques harmònic preparat per a proporcionar-nos un remanent permanent d’energia a la recamara. Especialment perquè el Z4 no arriba ni als 1400 Kg. de pes ! El bloc va associat a una caixa de canvis manual de sis relacions ( que opcionalment pot demanar-se automàtica Steptrònic amb convertidor de vuit marxes) de tacte dur però molt precís amb la qual obtindrem acceleracions de 0 a 100 Km/h per sota dels 7 segons i puntes de més de 200 Km/h. La casa autolimita el rendiment del cotxe de forma electrònica sense que això alteri la capacitat de fruïment o el magnífic comportament que destil·la el bastidor.

En l’àmbit urbà, el Z4 ens ha sorprès per la seva exquisida finor. En itinerari obert, per la seva grapa abassegadora. Surt disparat encara que circulem tranquil·lament en una marxa llarga. El motor té baixos, la progressivitat ens afalaga i el comportament és molt noble sempre que duguem connectats tots els dispositius de seguretat electrònics. La nostra unitat muntava el paquet opcional “M” que permet seleccionar tres modes diferents de suspensió. Confort, Sport i Sport . La segona opció incrementa la duresa i la resposta de l’accelerador per afinar l’eficàcia. L’Sport , desactiva el control d’estabilitat i tracció per si mai volem experimentar les més autèntiques sensacions.

En aquesta opció convé extremar la prudència i oblidar-nos-en si és que mai cauen quatre gotes o bé transitem sobre paviment deteriorat, on les reaccions poden sorprendre al conductor més experimentat. Potser també per això els alemanys s’han ocupat de reforçar l’equipament i potència dels frens que, amb discs ventil·lats a les quatre rodes, aturen aquest biplaça amb absoluta solvència.

A favor:
*Capota retràctil elèctrica
*Comportament i efectivitat
*Sensacions circulant “en obert”

En contra:
*Espai interior
*Consums en conducció esportiva
*Preu-equipament i política d’opcions

Fitxa tècnica
Motor: Davanter 4 cil. en línia 1.997 c.c Injecc. Direc. Turbo. 184 CV gasolina
Tracció: Posterior
Canvi: Manual 6 vel.
Frens: Discs/discs
Acceleració de 0 a 100Km/h: 6,9 s.
Vel. Màx: 235 Km/h
Consum mitjà : 6,9 litres

Preu: 41.900 €

*** Enric Oller és periodista, càmera de televisió i copilot de ral·lis. Ha estat tres vegades Campió d’Espanya de Raids, ha disputat cinc Dakar’s i s’ha assegut a la dreta dels dos germans Servià; d’en Josep Mª Solé; en Ramon Dalmau; en Santi Anglada o en Jaume Collelldevall. Fa més de 20 anys que escriu de temes de motor a diverses publicacions.



Nou comentari