El BMW X4 és un tot terreny amb una carrosseria similar a la del seu germà gran l’X6. Manté la fisonomia de tot terreny però la part final del cotxe, el sostre cau com si es tractés d’un cupè. Desenvolupat mecànicament a partir del X3 resulta més dinàmic i útil en el dia a dia perquè és 13 mil·límetres més llarg que aquell però també més baix i aerodinàmic. La cua del cotxe acaba en una gran porta d’obertura i tancament elèctric que dóna accés a un maleter de 500 litres (5 menys que el del Sèrie 3 Touring) ampliables a 1.400 si pleguem totalment els respatllers del darrere, dividits en trams de 40:20:40. Al terra d’aquest compartiment completament emmoquetat hi ha unes guies amb ganxos mòbils per si cal subjectar la càrrega.

El X4 comparteix amb el X3 no solament plataforma, sinó també les mecàniques i els sistemes de tracció però asseguts a dins notem una clara diferència : la posició de conducció del primer és lleugerament més baixa perquè els seients queden situats més a prop del terra. Com passa a l’X6, l’habitabilitat del nostre protagonista queda lleugerament condicionada pel dibuix de la carrosseria i la configuració 2 1 del seient posterior. Però això no ens impedirà d’enquibir-hi cinc passatgers a dins si tenim cura de situar a la part central del darrera la persona més prima i menuda. Els dos seients davanters són còmodes i espaiosos. L’ergonomia és bona i la informació que ens arriba, més que correcte. La posada en escena és sòbria però molt funcional. L’únic que necessitarem és uns quilòmetres per adaptar-nos al tacte del comandament iDrive. A nosaltres ens ha agradat especialment la gran consola central i l’excel·lent visibilitat del sistema de càmeres Surround View opcional. El vidre posterior és petit i descansa en una posició tan inclinada que complica una mica la visibilitat cap endarrere.

Aquest és d’aquells cotxes que emmascara amb naturalitat quilos i centímetres. Duu una direcció elèctrica força directa que garanteix el guiatge i varia la desmultiplicació en funció de la velocitat. Va sobrat de motricitat i presenta unes reaccions molt neutres. Sorprèn la seva capacitat dinàmica i val la pena fer notar el bon treball d’afinament que els alemanys han executat sobre el xassís. Arriba amb tracció total de sèrie i canvi de marxes automàtic de vuit relacions. La versió dièsel d’accés (190CV) en porta un de manual de sis marxes. El propulsor 3.0d objecte d’aquesta prova se situa en un esglaó intermedi. És un sis cilindres de 258 CV amb un parell màxim de 57,1 mkg a només 1.500 rpm. Accelera progressivament i amb suavitat per empentar els quasi 2000 quilos que declara. Sense vibracions desagradables i amb un so esportiu reconfortant que creix quan deixem anar tota la seva cavalleria. El conductor de l’X4 pot gestionar el traspàs de les marxes també a través de les lleves que hi ha al volant i programar la gestió mecànica amb el Driving Experience Control. Aquest dispositiu de quatre nivells compta amb una funció EcoPro que, en situacions favorables, desacobla el canvi per aprofitar la inèrcia del cotxe i varia el funcionament del climatitzador per rebaixar les mitjanes de consum. No té problemes per posar-se a 100 km/h en menys de 6 segons i declara mitjanes oficials del voltant dels 7,5 litres.

La tracció total minimitza les pèrdues de tracció i, quan del què es tracte és de córrer, només cal que activem el mode Sport o Sport (que desconnecta l’ESP) per veure com s’endureixen les suspensions (regulables opcionalment per 1.305 euros) i com el cotxe envia més potència a l’eix posterior per atorgar-li aquell deix esportiu que tan aprecien els puristes. Munta pneumàtics un xics més amples al darrera, stop&star de sèrie i sistema de regeneració d’energia en les frenades però pels que vulguin personalitzar-se’l hi ha una llarga llista d’opcions que inclouen fars amb tecnologia LED, sistema de projecció d’informació sobre el parabrisa, detecció diürna de vianants, programador de velocitat actiu amb funció de parada i represa de la marxa, assistent per a l’estacionament amb càmeres Surround View i connexió a internet. L’acabat xLine permet escollir entapissats, motllures decoratives i dos dissenys de llandes de 18 o 19 polzades. El Paquet esportiu “M”, a més de canviar l’aspecte exterior mitjançant un kit específic de para-cops i faldons, incorpora seients més envolcallants, sostre interior de color antracita i llandes de fins a 20 polzades. Nosaltres valorem molt especialment el sistema electrònic de gestió de tracció que reparteix la força motriu entre les quatre rodes a través d’un diferencial posterior actiu per poder circular amb franca solvència sobre terrenys amb escassa adherència o pistes sense asfaltar de terra pla, amb la major tranquil·litat imaginable.

A favor:

– Estètica diferenciadora
– Tracció total electrònica
– Rendiment mecànic i potència

En contra:

– Plaça posterior central
– Relació preu/equipament bàsic  
– Visibilitat posterior

FITXA TÈCNICA

– Motor: Davant. long. 2.965 c.c. 6 cilindres. Turbo 258 CV. dièsel.
– Tracció: total amb gestió electrònica
– Canvi: aut.-seqüencial de 8 vel.
– Frens: Discs vent/discs
– Vel. màx: 210 Km/h
– Accel 0 a 100 Km/h: 6,8 s.
– Consum mitjà: 7,2 litres

PREU: 60.400 euros

*** Enric Oller és periodista, càmera de televisió i copilot de ral·lis. Ha estat tres vegades Campió d’Espanya de Raids, ha disputat cinc Dakar’s i s’ha assegut a la dreta dels dos germans Servià; d’en Josep Mª Solé; en Ramon Dalmau; en Santi Anglada o en Jaume Collelldevall. Fa més de 20 anys que escriu de temes de motor a diverses publicacions.



Nou comentari